El Parlament podria blindar l’escó de Borràs si s’obre judici contra ella

La nova legislatura catalana ha començat amb els habituals enfrontaments entre l’independentisme i la justícia, en aquesta ocasió per la querella contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i altres membres de la Mesa per desobediència, o la revocació del règim de semillibertat als presos del procés. En els pròxims mesos, amb tota probabilitat, es viurà un altre contenciós, el que protagonitzi la nova presidenta de la Cambra, Laura Borràs, investigada per quatre delictes de corrupció. Quan aquestes indagacions arribin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’obrirà un procés que pot desembocar en l’obertura de judici oral contra ella. En aquell moment, el reglament del Parlament preveu la possible suspensió de Borràs com a diputada. Però segons fonts jurídiques, aquesta possibilitat és més que remota. En tot cas, Borràs està al corrent d’aquest possible conflicte i ha proposat reformar el reglament de la Cambra per blindar-se encara més. A la qual cosa Ciutadans ha contraatacat presentant ja una iniciativa parlamentària per evitar aquesta reforma del reglament, adduint que la nova presidenta de la Cambra pretén «evitar les seves responsabilitats com a política». Precedents legals favorables a Borràs L’actual reglament del Parlament estableix que, en casos d’una acusació per delictes de corrupció, la Mesa del Parlament «ha d’acordar la suspensió» del diputat afectat «de manera immediata» quan s’obri judici oral. Però afegeix de seguida que «si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable», serà necessari un dictamen previ de la Comissió de l’Estatut dels Diputats. Aquest concepte dels «dubtes» obre ja una porta que la decisió sigui una altra de diferent de la suspensió. De fet, segons l’entorn de Borràs, aquesta possible suspensió «immediata» és «un disbarat jurídic contrari a la jurisprudència d’Estrasburg, a la Comissió de Venècia i a la jurisdicció internacional». Una suspensió, per cert, avalada al seu dia per JxCat. Però és que, a més, existeixen precedents legals que deixen clar que l’aplicació del reglament per suspendre Borràs no és automàtica. En concret, un informe dels serveis jurídics de juliol del 2018, referit a la decisió del Tribunal Suprem desuspendre com diputats els líders del procés a l’estranger o a la presó, adverteix que «la tramitació d’un procés judicial no impedeix, amb caràcter general, que un parlamentari a qui s’atribueix la comissió d’un delicte dels denominats genèricament de corrupció continuï exercint el seu càrrec públic fins que no es dicti sentència de condemna ferma i s’executi». A més, respecte al concepte ‘corrupció’, el document delimita que ha de tractar-se de casos relacionats amb «suborn actiu i passiu» o «tràfic d’influències», però no amb «la desviació o canvi de finalitat deslleial dels cabals públics». També es recorda que, amb caràcter general, la llei d’enjudiciament criminal preveu la privació de llibertat en cas de sentència ferma. L’informe obre una altra via: una possible substitució temporal del diputat o diputada que finalment fos suspès, i que aquest pogués tornar a les seves funcions si el procediment judicial acaba favorablement per als seus interessos. A tot això, els juristes recorden que abans d’una possible suspensió la Comissió de l’Estatut dels Diputats ha d’emetre un dictamen després del qual el ple hauria de decidir per majoria absoluta la suspensió. La CUP i la desconnexió La possibilitat de suspendre un parlamentari a qui s’obri judici per corrupció és una novetat introduïda al Parlament el 2017 a instàncies de la CUP quan JxCat i ERC van obrir el meló de la reforma del reglament per poder introduir les anomenades lleis dedesconnexió (la del referèndum i la de transitorietat jurídica) per lectura única per salvar l’escull de la seva falta d’encaix legal i disposar d’una base jurídica per a l’1-O. Els cupaires van exigir, a canvi de recolzar aquests canvis, introduir qüestions relatives a la corrupció, inclosa la insòlita introducció d’un «mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau». Ara és quan Laura Borràs, el seu entorn i els informes jurídics constaten com aquest precepte reglamentari no serà un escull definitiu perquè ella continuï com a parlamentària quan previsiblement se li obri judici per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Curiosament seria de nou la CUP la decisiva perquè existís o no una majoria a la Mesa a favor de la suspensió de Borràs, o una majoria absoluta de diputats si el cas arriba a una votació del ple de la Cambra.

El Parlament podria blindar l’escó de Borràs si s’obre judici contra ella

Els precedents jurídics dificulten que l’oposició aconsegueixi suspendre-la com a diputada malgrat el que indica el reglament de la Cambra

Ciutadans ja reclama no reformar el Reglament i mantenir així la possibilitat de suspensió a un diputat a qui s’obri judici per corrupció

El més llegit