CC anuncia el fitxatge de «desenes» de militants de Cs a Gran Canària

La direcció nacional i les cúpules regionals de Ciutadans (Cs) miren tant sí com no de frenar la desbandada de militants i càrrecs del partit cap al PP després del terratrèmol polític produït per la frustrada moció de censura, al costat del PSOE, a Múrcia i la convocatòria d’eleccions a Madrid. En els dos territoris eren socis minoritaris dels seus respectius Executius regionals al costat del PP. Els dirigents de la formació taronja acusen els populars d’haver iniciat una campanya d’«assetjament polític» per desestabilitzar i «laminar» el partit, i donen per fet que hi haurà fugues en els pròxims dies i fins i tot en els pròxims mesos, més enllà de les ja produïdes fins ara, les dues últimes ahir per part de dos diputats a l’Assemblea de Madrid. A les Canàries s’ha obert en aquest sentit una guerra de relats sobre la veritable incidència de la marxa de militants i càrrecs de Cs a altres partits, amb una crida d’algunes de les formacions polítiques assegurant tenir les seves «portes obertes» als afiliats de les altres. Diferents dirigents de CC i Cs van discrepar ahir, per exemple, sobre el presumpte transvasament de militants des de la files de la formació taronja a la nacionalista. Segons el partit que lidera Fernando Clavijo, «desenes» d’afiliats a Cs s’han sumat al projecte nacionalista des de finals de l’any passat, justament des de la celebració, a finals de novembre, del VII Congrés de la CC en el qual l’expresident de les Canàries va assumir el lideratge orgànic nacionalista de forma efectiva després de ser elegit secretari general. Coalició col·loca la debacle de Cs a les Generals de 2019 com a motiu inicial del transvasament La major part d’aquestes incorporacions s’han produït a Gran Canària, on CC calcula que han fet aquest salt polític més de 30 persones, però asseguren que la mateixa dinàmica s’està produint, tot i que amb menys intensitat, en la resta de les illes. Els dirigents de CC asseguren que no hi ha ni hi ha hagut en cap moment cap operació política per la seva part per captar militants de Cs i que totes les incorporacions s’han produït «de manera natural i per pròpia iniciativa», bé de forma individual o fins i tot de vegades en petits grups. Es volen desmarcar així de l’estratègia que asseguren que està portant a terme en aquests moments la direcció nacional popular, amb el seu president Pablo Casado al capdavant, per desmantellar Cs amb crides públiques als seus afiliats i càrrecs perquè abandonin el partit i es passin al PP, o amb fitxatges directes en operacions fosques com la dels trànsfugues de Múrcia. El coordinador de Cs a les Canàries, Enrique Arriaga, nega rotundament aquestes dades i assegura que el partit té ara «més afiliats que a finals d’any» i que «és més viu que mai». Afirma que les úniques baixes importants que s’han produït han sigut la d’Evelyn Alonso, la regidora trànsfuga i després expulsada del partit que va recolzar la moció de censura al costat del PP i CC contra l’alcaldessa del PSOE, Patricia Hernández, i la d’un grup de militants a Gran Canària als quals es va obrir un expedient i van abandonar Cs per integrar-se a CC. Respecte als casos d’Enrique Rosales, Ciro Machado i Moisés Fernández, tres noms destacats del partit a Tenerife i que el van abandonar fa dos dies, Arriaga assegura que «no són fundadors de res», mentre insisteix a assenyalar que «l’important no és la gent que hi ha, sinó la que és i comparteix aquest projecte de centre liberal». Des de CC s’insisteix que aquest degoteig de peticions d’ingrés a les seves files per part d’afiliats taronges s’està produint des de finals de l’any passat i és per tant aliè a l’actual conjuntura política a Espanya i a la mateixa situació interna del partit que lidera Inés Arrimadas. Recorden que ja al Congrés de CC de Gran Canària, al gener, es va incorporar al projecte nacionalista qui fins feia poc havia exercit càrrecs interns a Cs, com és el cas d’Alejandro Artiles, que va assumir la secretaria econòmica a l’equip de Pablo Rodríguez després de renovar aquest el seu lideratge insular a Coalició. En l’última cita amb les urnes nacionals, Cs no va aconseguir cap escó a les Illes Segons fonts de CC, des del gener s’han anat sumant un «nombre important» de nous afiliats procedents de Cs, sobretot a la capital grancanària, però també en diferents comitès locals de municipis del Sud-Est i del Nord de l’Illa. «No ho fan perquè Cs està ara pitjor, perquè això està passant des de fa mesos», insisteix CC, els dirigents de la qual afirmen que els ex de la formació taronja «veuen un projecte més atractiu i amb més possibilitats de treballar per les Canàries a CC que al PP», a part de la complicitat més gran i proximitat ideològica entre nacionalistes i taronges que entre aquests i els populars. «No veuen futur al PP de les Canàries, un partit que consideren sense futur definit i sense lideratge, i molt dependent de les decisions i estratègies de la seva direcció estatal, just del que miren d’escapar a Cs», afirmen des de la cúpula grancanària de CC. «Decebuts» Segons relaten aquestes fonts, els qui fan el salt a les seves files des del partit d’Arrimadas es reconeixen «decebuts» per la línia estratègica que va anar prenent la direcció des d’abans de la debacle electoral de les generals del 2019, i per la falta de democràcia interna, amb imposició de candidats, primàries manipulades, i on tot es decidia a Madrid. Afegeixen que entre els qui fan el salt a la formació nacionalista tenen la impressió generalitzada que «mentre el PP va a la caça del militant o càrrec de Cs amb el clar objectiu d’acabar amb el partit i quedar-se amb els seus vots, CC no té muntada cap operació d’aquest tipus». «Són ells els que fan el pas i venen a CC pel seu propi peu», recalquen a CC. Després d’insistir que aquest procés s’està produint des de finals de l’any passat, a CC consideren que si hi ha alguna raó electoral al darrere, cal buscar-la en el resultat de les últimes generals, les del 10-N del 2019, en les quals el partit va perdre 47 dels 57 escons de la cita electoral anterior. Dos d’aquests escons els va perdre a les Canàries, territori on no va obtenir representació després de dues eleccions consecutives, les del 2015 i 2016, aconseguint un diputat per cada una de les circumscripcions, que van ocupar en els dos períodes Saúl Ramírez per Las Palmas, i Melisa Rodríguez per Santa Cruz de Tenerife.

CC anuncia el fitxatge de «desenes» de militants de Cs a Gran Canària

La direcció canària del partit taronja nega abandonaments importants a les seves files

El moviment es produeix des de finals d’any passat

El més llegit