Iglesias i Errejón, una reconciliació impossible explicada en set moments clau

Unides Podem i Més Madrid no es presentaran units a les pròximes eleccions del 4 de maig a la Comunitat de Madrid. Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, enemistats des de fa anys, no van aconseguir entendre’s el 2019 –després de la sortida del segon per crear Més Madrid juntament amb Manuela Carmena– i tampoc han sigut capaços de fer-ho ara. Les diferències pesen més que les expectatives electorals. Però, ¿què els va portar fins a aquest xoc? Vistalegre II La primera gran divisió interna a Podem es va produir el 2017. A penes tres anys després que la formació es posés en marxa, Iglesias i Errejón van obligar els militants a decidir-se per un o altre. Tots dos havien estat des dels inicis en la gestació de Podem, però, una vegada dins de les institucions, les diferents formes d’entendre el futur de l’organització i el lideratge els van enfrontar a l’Assemblea de Vistalegre II, el màxim òrgan de decisió del partit. Errejón va caure derrotat davant Iglesias. Va començar, llavors, el seu declivi a Podem. Similituds curioses Aquell enfrontament va tenir les seves conseqüències. Errejón va ser substituït al capdavant de ser el portaveu del grup parlamentari al Congrés per Irene Montero i cessat com a secretari Polític de Podem. Per evitar que la crisi interna s’engrandís, es va posar en marxa la coneguda com a operació Madrid. Iglesias va buscar una sortida per a Errejón –idèntica de passada a la que donarà ell ara– que l’allunyés del poder sense provocar una ruptura total: ser el candidat d’Unides Podem a la Comunitat de Madrid en les eleccions del 2019. L’actual líder de Més Madrid va acceptar. L’aliança amb Carmena Durant gairebé dos anys, Errejón es va mantenir a Unides Podem, amb un perfil discret i esperant les eleccions del 2019. Però el gener del 2019 va llançar una bomba: abandonava el partit per ser el candidat de Més Madrid, una plataforma que havia creat amb l’exalcaldessa de la capital, Manuela Carmena. El ‘pacte de les empanadilles’, com es va anomenar aquell acord va trencar el partit. Iglesias, interrompent la seva baixa paternal, va dir sentir «vergonya» davant l’ocorregut i va llançar al seu excompany un avís demolidor: «Amb tot el respecte, Íñigo no és Manuela». Xoc a les urnes L’anunci d’Errejón va dinamitar no només Podem, que va patir la crisi més transcendental de la seva història, sinó els acords amb IU, Equo i Compromís a nivell regional. Es van arribar a formar fins a 23 candidatures diferents en les diferents comunitats autònomes. A Madrid, Errejón va arrasar els morats. Més Madrid va aconseguir 20 diputats, els 20 escons que va perdre Unides Podem, i es va quedar en set. I a l’Ajuntament de la capital, on Podem ni tan sols es va presentar, Carmena va guanyar les eleccions, tot i que els números no van permetre que revalidés el seu mandat. Tornada a l’arena nacional Tres mesos després, davant la incapacitat de Pedro Sánchez i Iglesias de formar un govern i la consegüent repetició electoral, Errejón va tornar a la política nacional amb Més País. El polític madrileny va començar a formar candidatures a totes les comunitats i atraure càrrecs mitjans de Podem a les seves files. Més enllà d’alguna crítica vetllada per disgregar el vot de l’esquerra, Iglesias no va gastar saliva a valorar la decisió del seu excompany. En els comicis del 10-N, Errejón –que esperava 15 diputats– va obtenir tres escons. Rivalitzar amb Unides Podem va deixar de ser una possibilitat. Socis amb distància Des d’aleshores, les discrepàncies entre Iglesias i Errejón s’han anat diluint. Amb la pandèmia del coronavirus s’han reconfigurat les prioritats i també la relació entre els dos polítics. L’aliança entre el PSOE i Unides Podem no arriba a la majoria absoluta en el Congrés i Més País s’ha convertit en una de les formacions que dona recolzament a l’Executiu de coalició des de fora. Errejón, bastant crític amb el Govern de socialistes i morats, i Iglesias van decidir obviar-se l’un a l’altre. La tranquil·litat entre tots dos ha sigut la tònica general dels últims mesos. No obstant, les cicatrius de més de quatre anys de picabaralles van tornar a aflorar dilluns passat amb l’anunci d’Iglesias de presentar-se a les eleccions madrilenyes i d’intentar bastir ponts amb Més Madrid. Un nou ‘no’ al pacte «Soc conscient que no serà fàcil, que hi ha moltes cicatrius», va admetre Iglesias a l’oferir a Errejón una aliança per a l’avanç electoral del pròxim 4 de maig proclamat per Isabel Díaz Ayuso. En menys de 24 hores la resposta ha sigut un ‘no’ rotund de Més Madrid. Ni tan sols han arribat a parlar els dos dirigents. El líder d’Unides Podem ha mantingut les converses –una trucada i diversos intercanvis de missatges– amb la candidata de Més Madrid, Mónica García. Però no hi ha hagut cap entesa. En les dues formacions es conjuren a asseure’s a negociar després dels comicis per formar un Govern de coalició. Quan arribi aquell moment, pot ser que els resultats ja no permetin cap acord.

Iglesias i Errejón, una reconciliació impossible explicada en set moments clau

El líder de Podem i el de Més Madrid es van enfrontar fa quatre anys a Vistalegre II pel futur de la formació morada

L’actual vicepresident segon va enviar el seu excompany com a candidat a la Comunitat de Madrid, ara segueix el seu camí

El més llegit