Els tallafocs de la Corona

Aquest dilluns fa un any que els espanyols, esglaiats per l’esclat de la pandèmia de Covid i la declaració de l’estat d’alarma, van rebre una altra notícia desconcertant: Felip VI anunciava que renunciarà a l’herència que li pogués correspondre quan Joan Carles I mori. Aquesta ha sigut una de les mesures que la Monarquia ha pres per salvar-se d’ella mateixa. L’operació per assegurar la seva continuïtat ja va començar el 2014 amb el relleu al tron. 1. L’abdicació. Anunciada el 2 de juny del 2014 1. L’abdicació. Anunciada el 2 de juny del 2014Aquell dia Mariano Rajoy va fer una declaració institucional a la Moncloa per anunciar l’abdicació de Joan Carles i la transmissió de la direcció de l’Estat al seu fill. Els problemes de salut del fins aleshores Rei; la corrupció del seu gendre, Iñaki Urdangarin; el mal a la seva imatge per la cacera a Botswana (2012); l’ascens de Podem a les eleccions europees del mes anterior i el creixement de l’independentisme català van portar Joan Carles a pensar a deixar el tron. L’objectiu era que amb la transmissió de la Corona es comencés a recuperar la confiança en la Monarquia, a qui els ciutadans suspenien, com es reflectia als sondejos del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). El maig del 2013 va obtenir un 3,68. Ara aquest organisme porta cinc anys sense preguntar per la Monarquia. L’última marca és de l’abril del 2015, quan va treure un 4,34. Un lleuger repunt malgrat l’operació d’Estat que va posar fi a un dels regnats més llargs de la història d’Espanya. 2. Mesures de regeneració: entre el juny del 2014 i el juny del 2015 2. Mesures de regeneració: entre el juny del 2014 i el juny del 2015El nou cap de l’Estat va expressar en el seu discurs de proclamació, el 19 de juny del 2014, que tenia clara quina era la seva missió després d’anys de sobresalts a la Zarzuela: «La Corona (...) ha de preservar el seu prestigi i observar una conducta íntegra, honesta i transparent, com correspon a la seva funció institucional i la seva responsabilitat social. Perquè només d’aquesta manera es farà creditora de l’autoritat moral necessària per a l’exercici de les seves funcions». Tot just pujar al tron va distingir entre família reial (el Rei, Letizia, les seves filles, Joan Carles i Sofia) i la família del Rei (Elena i Cristina). Això implicava que les seves germanes no rebrien més retribucions a càrrec dels diners públics perquè deixarien de desenvolupar activitats en representació de la Corona. A més, Felip VI va aprovar una normativa sobre regals, un codi de conducta per al personal de la Casa, una auditoria externa per als seus comptes i va revocar el títol de duquessa de Palma a Cristina. Aquesta va ser l’última iniciativa per regenerar la institució. És del juny del 2015. 3. Joan Carles, sense agenda pública, a partir del juny del 2019 3. Joan Carles, sense agenda pública, a partir del juny del 2019Ara s’entén millor per què el 27 de maig del 2019 la Zarzuela va informar en un comunicat que Joan Carles deixaria de desenvolupar «activitats institucionals» a partir d’aquell 2 de juny. Volia «completar la seva retirada de la vida pública», cinc anys després de l’anunci de l’abdicació. La Casa del Rei va donar a entendre que havia sigut a iniciativa de l’emèrit i va incloure una carta de l’excap d’Estat proposant al seu fill aquest pas enrere. No obstant, en aquests moments sabem que, per aquesta data, Felip VI ja havia anat al notari (12 d’abril) per deixar constància que havia enviat una carta al seu pare reclamant-li que els tragués a ell i la seva filla Elionor com a beneficiaris de la Fundació Lucum. El Monarca s’havia assabentat d’aquesta qüestió perquè el despatx d’advocats de Corinna Larsen, examant de Joan Carles, l’hi havia comunicat el 5 de març. Davant el notari, el Rei va manifestar també que no havia tingut «coneixement» ni tampoc havia «donat consentiment» per participar «en cap actiu, inversió o estructura financera» amb un origen o finalitat que no estigués d’acord amb «la legalitat». 4. La renúncia a l’herència: 15 de març del 2020 4. La renúncia a l’herència: 15 de març del 2020Els detalls sobre el notari a qui va anar Felip VI el 2019 es van conèixer el 15 de març de l’any passat. Era diumenge. A les redaccions dels mitjans de comunicació es treballava a preu fet per desentranyar el decret de l’estat d’alarma. Però cap a les set de la tarda es va afegir un altre focus a què fer atenció. Havia arribat un comunicat de la Casa del Rei. I va ser necessari llegir-lo dues vegades per pair-lo: el Monarca anunciava que renunciarà a l’herència del seu pare quan aquest mori i també assegurava que li retiraria l’assignació que rebia a càrrec dels Pressupostos de l’Estat. ¿Per què el Rei no va trencar públicament amb el pare l’any anterior, quan va anar al notari i va saber de la Fundació Lucum? És una de les moltes preguntes sense respondre en aquesta crisi de la Monarquia. Va fer el pas quan ja s’havien acumulat diverses informacions a la premsa suïssa, britànica i espanyola al voltant de les investigacions sobre possibles comissions il·legals rebudes per Joan Carles. L’última notícia, del 14 de març, a ‘The Telegraph’ l’assenyalava com a segon beneficiari de la Fundació Lucum. 5. La sortida d’Espanya de Joan Carles: el 3 d’agost del 2020 5. La sortida d’Espanya de Joan Carles: el 3 d’agost del 2020Les nombroses informacions periodístiques i les investigacions judicials sobre la fortuna opaca de l’emèrit van portar Felip VI a estudiar la possibilitat que el seu pare s’autoexiliés, per intentar evitar el desgast per a la institució monàrquica. La sortida d’Espanya de Joan Carles es va conèixer el 3 d’agost amb la mateixa fórmula ‘diplomàtica’ que quan va deixar de representar la Corona: l’emèrit havia escrit una carta al seu fill. Deia que se n’anava per facilitar-li l’exercici de les seves funcions amb «tranquil·litat» i «assossec» davant la «repercussió pública» que estaven tenint «certs esdeveniments passats» de la seva vida «privada». Però no havia sigut un gest a iniciativa de l’excap d’Estat. Havia sigut una operació d’Estat negociada a tres bandes, entre el Govern, la Zarzuela i el mateix Joan Carles. La decisió, defensada pel mateix Pedro Sánchez davant la premsa, va ser discutida ja que no es va informar en un primer moment del seu nou parador. No va ser fins a 15 dies després quan la Casa del Rei va concretar que l’emèrit havia donat permís perquè comuniquessin que s’havia instal·lat als Emirats Àrabs Units. 6. La regeneració promesa, encara sense data 6. La regeneració promesa, encara sense dataL’últim tallafoc per recuperar el prestigi de la Monarquia està anunciat, però no acaba d’arribar. El Govern ha anat enviant senyals que el cap de l’Estat està disposat a superar aquesta crisi prenent mesures de transparència i regeneració. La poca informació que hi ha d’aquesta qüestió surt de la Moncloa, no de la Zarzuela, que continua instal·lada en un secretisme i una opacitat difícils d’entendre el 2021. Segons va publicar aquest diari al gener, el Rei està sospesant fins on arribar amb aquestes iniciatives. Fonts de la Moncloa van assegurar que el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, estan analitzant com actualitzar els «valors ètics» de la Corona per «projectar-la al futur». Sobre la taula hi ha diverses mesures, entre altres, la publicació del patrimoni de Felip i Letizia, la renúncia del Monarca a la inviolabilitat als actes privats que li atorga l’article 56 de la Constitució i la retirada del títol de Rei a Joan Carles (que ara recull un reial decret). La història dirà si aquest impuls regenerador va arribar a temps.

Els tallafocs de la Corona

La Monarquia ha pres decisions clau per salvar-se de si mateixa i assegurar la seva continuïtat. La història dirà si l’abdicació o les mesures de transparència que encara ha de prendre Felip VI van arribar a temps