El cosí del rei emèrit Àlvar d’Orleans ha fet un pas endavant a través del seu equip legal per desvincular-se de la segona regularització fiscal presentada per Joan Carles en relació amb els vols que li va pagar la Fundació Zagatka, de la qual es declara fundador i únic propietari. En ell nega actuar com testaferro o fiduciari de l’excap de l’Estat i afirma que «va posar voluntàriament a la seva disposició ajuda financera per a l’atenció de despeses de viatge».
Àlvar d’Orleans afirma que la decisió de Joan Carles I de posar-se al dia amb el fisc per aquests viatges li és «aliena», correspon a «un contribuent espanyol, que tributa pels fons que ha disposat,», però a ell no «li afecta en cap cas», ni contradiu la versió que ell ha ofert davant la justícia suïssa com a testimoni. Afegeix que ell «no ha rebut citació de cap tipus per part de cap autoritat» per declarar, una circumstància que previsiblement no tardarà a canviar, ja que la fiscalia espanyola ha cursat a Mònaco una comissió rogatòria per prendre-li declaració.
Al seu comunicat, D’Orleans afirma que la «Fundació Zagatka es va constituir amb l’objectiu de gestionar a nivell administratiu i financer una part del seu patrimoni» i «alhora materialitzar la seva ajuda a la Casa Reial espanyola, com a part del llegat transmès pel seu pare, S.A.R D. Àlvar d’Orleans-Borbó i Saxònia-Coburg-Gotha, i el seu avi, l’infant D. Alfons d’Orleans i Borbó, específicament a S.M. el Rei Sr. Joan Carles, Rei en el moment de la creació de la mateixa.»
Serveis d’agències
Afegeix que, «com a part de l’objectiu de la fundació i fruit del compromís heretat del seu pare i del seu avi, va posar voluntàriament a disposició del senyor Joan Carles ajuda financera a través de la fundació per a l’atenció de despeses de viatge», i quan l’emèrit en la seva regularització esmenta la paraula «serveis» no es refereix que se’ls hagi prestat a Zagatka, sinó que «formen part de les despeses de viatge, com poden ser serveis d’agències de viatge». Afegeix que els declari a Hisenda no significa que es tracti de fons de la seva propietat.
D’Orleans, que nega estar sent objecte de cap procediment penal a Suïssa, Espanya o qualsevol altre país, afirma que descendeix d’«una família que, atesa la seva elevada posició econòmica, ha transmès a les seves generacions el compromís de recolzament a altres monarquies». Situa el seu origen en la seva mare, Carla Parodi-Delfino, que va heretar, al costat de les seves dues germanes, una important fortuna del seu pare, Leopoldo Parodi-Delfino, un dels industrials italians més rellevants del segle passat. Un patrimoni gestionat que tant els seus pares com ell «han administrat de manera exitosa tot i que discreta».