L’emèrit els la fa grossa a Felip i a Pedro (Sánchez)

Els efectes de la segona regularització fiscal de Joan Carles I superen el prisma tributari i judicial. El moviment avalat per l’emèrit des del seu particular retir a Abu Dhabi, persegueixi les finalitats que persegueixi, ha sembrat dubtes amb aroma a crisi de credibilitat institucional. I arriben en un moment en què Espanya no sembla tenir calaixos lliures per guardar més problemes. Diversos dies després que es fes públic el nou intent de saldar amb Hisenda vells comptes pendents (aquesta vegada per més de 4,5 milions d’euros i lligats a viatges i «serveis» de Joan Carles I sufragats per la Fundació Zagatka), és molt complicat escoltar algú lloant la rectificació davant el fisc. No es posa l’accent en la reparació, motiu pel qual la Zarzuela i el Govern haurien donat el seu vistiplau a aquesta nova operació que ja fa un temps que s’estava dissenyant, com va avançar el sempre precís José Antonio Zarzalejos a una entrevista amb EL PERIÓDICO sobre el seu llibre ‘Felipe VI, un rey en la adversidad’. En l’adversitat està. I els últims moviments del seu pare, que es van difondre la setmana en què es compleixen 40 anys del 23F i la seva figura, malgrat tot, ha sigut lloada, no ajuden Felip. Més embolic. Embolic i ni rastre d’aplaudiments sobre la segona regularització. Ni repassant intervencions públiques dels monàrquics tradicionalment acrítics o conservadors de capçalera s’intueix complaença global. Al contrari. El que detecten els radars és que l’afartament social d’un país tocat per la pandèmia i les seves derivades sanitàries i econòmiques no enfoca únicament contra el rei emèrit, que també, sinó que es pregunta què estan fent, i sobretot a quin ritme, l’Agència Tributària i la fiscalia perquè continuïn arribant regularitzacions reials per capítols que miren d’esquivar potencials delictes. Rogatòries D’explicacions tècniques des dels esmentats organismes, n’hi ha, per justificar el seu pas lent. Des d’Hisenda s’emfatitza que és la fiscalia qui porta el pes de la investigació i que, sense empara judicial, és impossible per als inspectors seguir el rastre de diners fora de les fronteres nacionals. Des del ministeri fiscal s’apunta, com va avançar aquest diari divendres, que encara no ha arribat el pertinent informe de l’Agència Tributària sobre la primera regularització de l’emèrit, atenció a això, i ara s’espera informació requerida a Jersey i que Mònaco respongui a una sol·licitud per interrogar el cosí del monarca retirat, Àlvar d’Orleans, suposat creador de la Fundació Zagatka. Sí, la mateixa que se suposa que va pagar els viatges i uns «serveis» de Joan Carles que ningú ha explicat en què consisteixen i que hauria realitzat mentre cobrava assignació pública de les arques espanyoles. ¿Serà casualitat que l’emèrit regularitzi diners vinculats a aquesta fundació mentre la fiscalia espera que se li respongui si pot interrogar el seu creador, d’Orleans? Pot ser coincidència, és clar. O no. Però l’assumpte se suma a una ja llarga llista de sospites (començant per les de diversos grups parlamentaris de l’oposició i una part del mateix Executiu central) que ja es pregunten en veu alta si aquí no es fa trampa perquè l’emèrit surti impune, a cop de regularitzacions fiscals oportunes, de les seves penes amb la justícia. I aquestes preguntes arriben i arribaran als membres del Govern en les rodes de premsa i entrevistes, que afronten com poden però sense aconseguir dissimular la incomoditat que produeixen. Delgado, Montero i els socis A més, l’assumpte s’amplificarà a les Corts i no tardarà gaire. El president Sánchez i el seu entorn a hores d’ara saben que Joan Carles, amb la seva nova regularització, els l’ha fet grossa a efectes d’opinió pública almenys per una temporada. Els ha posat sobre la taula un nou maldecap que pot minar la seva credibilitat, per més «raons tècniques» que hi hagi per explicar la demora en les decisions d’Hisenda o de fiscalia sobre l’emèrit. Dimarts la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha d’anar al Congrés per presentar l’última memòria de la fiscalia i, sens dubte, li plouran preguntes, quan no retrets, sobre Joan Carles I. Cal sumar-hi, a més, que ERC, Junts, PDeCAT, CUP, BNG i Bildu uneixen forces per reclamar la compareixença de la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, per tal que detalli «en quines circumstàncies i condicions s’ha produït la regularització opaca de més de 4 milions d’euros». Queda per veure què fan Podem i el PNB, però el malestar dels socis de Sánchez amb aquesta qüestió és evident. I pot anar a més.

L’emèrit els la fa grossa a Felip i a Pedro (Sánchez)

La regularització per capítols de Joan Carles I erosiona la imatge de la Corona i del Govern

Creixen les crítiques i els dubtes sobre l’actuació d’Hisenda i Fiscalia, que eclipsen la reparació davant el fisc

El més llegit