Les negociacions del Govern arriben al seu equador a foc lent

Les negociacions postelectorals nascudes en vista dels resultats del 14-F arriben ja al seu equador, sempre que es prengui com a línia de meta la constitució del Parlament i l’elecció del seu president, un dels càrrecs que ja s’han posat a sobre de la taula. Quatre partits, ERC, JxCat, CUP i comuns, han mantingut ja diverses reunions bilaterals de les quals ha transcendit poc. Aquestes són les qüestions candents. 1- Presidència del Parlament Calendari en mà és el primer que s’hauria de resoldre i que, si s’aïlla de la resta de l’equació, de la investidura i de la formació de Govern, podria facilitar un parell més de mesos als negociadors. El cost seria, molt segurament, veure com el flamant líder de la Cambra atorga el dret a Salvador Illa a presentar-se a una investidura que, això sí, seria fallida. Per allò de l’efecte mirall, és a dir, en cas de reproduir a la inversa el pacte 2017-2021 i tenint en compte que Pere Aragonès pretén ocupar la presidència de la Generalitat, es pot pensar que la del Parlament recauria en Junts. A aquest pensament immediat i lineal s’ha oposat la CUP plantejant a la seva militància si ha d’aixecar la mà per fer-se amb el lideratge de la Mesa, tenint en compte que aquesta legislatura sembla moguda tant per l’entrada de la ultradreta a l’hemicicle, com pel mateix caire de desafiament a l’Estat que pretenen introduir tant la CUP com Junts. 2- Investidura i Govern Seguint el manual del bon negociador, després de la presidència del Parlament s’hauria d’abordar la investidura d’Aragonès. Fins al moment, els republicans miren de fer un tot, entre investidura i Govern, és a dir, aconseguir l’entrada de la resta d’actors a l’Executiu, amb la qual cosa l’ungiment del líder extramurs d’ERC quedaria descomptada. Els comuns s’han autodescartat de l’equació. I la CUP, malgrat la seva sempre imprevisibilitat, ofereix la cara «més dialogant de tota la història de les negociacions» amb els anticapitalistes, apunten des de l’altre costat d’una de les taules obertes aquestes setmanes. Aquest dissabte els anticapitalistes han supeditat el seu recolzament a tres condicions: una reforma del model de seguretat, un pla de xoc per rescatar els sectors més vulnerables en vista de la crisi i un referèndum d’autodeterminació. ERC veuria amb bons ulls l’entrada dels anticapitalistes per diluir, així, els postconvergents, a l’eix esquerra-dreta. Curiosament, JxCat creu que l’entrada de la CUP desfaria, a favor seu, l’empat amb els republicans a l’eix del procés, per advocar per una contundència que ERC, ara, no abraça. 3- El nou full de ruta És el cor de les negociacions entre ERC i Junts. Els postconvergents volen acotar el temps de les negociacions amb l’Estat, és aquesta taula de diàleg que s’ha de reactivar així que hi hagi Executiu, abans de preparar, tret de sorpresa en forma de pacte per a un referèndum d’autodeterminació, un nou envit a l’Estat. Junts colla fort en el consens estratègic, fins al punt que, fins ara, de poc més s’ha parlat, una cosa que incomoda els republicans que tenen molt en ment les conseqüències de la crisi pandèmica. Els postconvergents proposen donar de termini fins al final de la legislatura espanyola, a la tardor del 2023. Els republicans continuen sense creure que donar dates de manera pública, com els famosos 18 mesos amb què Junts pel Sí va emprendre les eleccions del 2015, és un negoci ruïnós. Al consell nacional del seu partit del divendres 19 de febrer, Aragonès va explicar que aquesta legislatura, que finalitza el 2025, seria la de la preparació d’un nou referèndum. Així es dibuixa ja un període de quatre anys partit en gairebé dues meitats i on, a partir del 2024, tornaria la tensió institucional. El cicle electoral del 2023, que també inclou les eleccions municipals, poden ser un bon termòmetre perquè ERC i Junts puguin saber el grau de seguiment de la ciutadania als seus plans. 4- El debat de la seguretat L’empresonament de Pablo Hasél, i les manifestacions i enrenous posteriors, han impactat de ple a les negociacions. A l’última reunió celebrada fins ara, la de la CUP amb ERC, la segona entre ells, les dues forces van mostrar coincidir en buscar «solucions a curt i mitjà termini per transformar el model d’ordre públic», segons els republicans. Els anticapitalistes van posar més concreció a l’assenyalar que s’havia debatut sobre la conveniència d’obrir una moratòria en l’ús de les bales de foam i de la participació de la Brimo als desnonaments. És subjacent la sensació que, en aquest nonat Govern, la Conselleria d’Interior recaurà en mans d’ERC. Difícil pensar que la CUP s’avingués, si més no, a negociar sabent que el departament seguiria al sarró de Junts.

Les negociacions del Govern arriben al seu equador a foc lent

Junts vol que ERC accepti donar marge fins a finals del 2023 a la taula de diàleg amb el Govern

El més llegit