Tres investigacions entorn del cosí del rei emèrit

L’empresari i inversor Àlvar Jaume d’Orleans i Parodi-Delfino compleix 74 anys aquest dilluns implicat en una tercera investigació, després que Joan Carles I hagi confessat a Hisenda cobraments en espècie de la fundació Zagatka, que administra el descendent de l’estirp d’Orleans. Es tracta –expliquen fonts no directives de l’Agència Tributària– del repàs xifra a xifra de la regularització presentada pel monarca abdicat fa dues setmanes, i coneguda dijous passat. És una indagació obligada tant per la seva utilitat per a la fiscalia com per la preceptiva verificació d’Hisenda, corroboren aquestes fonts. El precedeixen dues investigacions de fiscalia, a Suïssa i a Espanya. De la investigació espanyola, de la qual és un protagonista el cosí quart del rei emèrit, parteix la rogatòria internacional –que va avançar EL PERIÓDICO– cursada a Mònaco per la fiscalia en el seu esbrinament, de moment només informatiu, dels moviments de diners a favor de l’ExCap d’Estat a la fundació Zagatka. «Viatges i serveis» «Viatges i serveis»Al principat del Mediterrani es va dirigir la petició de la fiscalia espanyola abans que Joan Carles es confessés amb el fisc per segona vegada. L’emèrit ha hagut d’avançar-se a l’interrogatori del seu cosí, que li va pagar «viatges i serveis» –segons un comunicat de l’advocat del monarca– milionaris i en parella amb Corinna. Ella, en una conversa gravada amb l’excomissari Villarejo, seria la que obriria la caixa dels secrets de Zagatka. Atès que l’Agència Tributària no va iniciar una investigació en aquell moment, la confrontació de les autoritats d’Hisenda dels comptes presentats per Joan Carles i firmats pel seu cosí Álvaro ja no podrà tenir efecte punitiu, opinen les fonts tributàries consultades. Només el tindrà si la declaració del monarca no ha sigut completa i veraç; la tercera condició d’una declaració complementària, ser espontània, només la compleix nominalment. El fet que Joan Carles s’hagi avançat amb la seva regularització pot desinflar no només qualsevol indagació d’Hisenda, també la del ministeri públic, ja que decauria la possibilitat del delicte fiscal. L’horitzó judicial d’Àlvar d’Orleans no es tanca, en qualsevol cas, amb possibles arxius a Espanya, ja que queda per aclarir la possible comissió d’un delicte agreujat de blanqueig de capitals en sòl suís. El cosí del rei emèrit té domicili a Mònaco, i Zagatka el té a Liechtenstein, però el principal compte que maneja aquesta fundació està al cantó helvètic de Ginebra. El fiscal local Yves Bertossa examina allà el noble juntament amb els gestors Dante Canonica i Arturo Fasana, com possibles copartícips en un suposat blanqueig de diners de l’excap de l’Estat. Paradís fiscal i ajudes europees Paradís fiscal i ajudes europeesSi no prospera la investigació de la fiscalia, almenys és possible que el ministeri públic pugui esbrinar com és que una fundació que naixia, segons té explicat el seu fundador, per recolzar les monarquies d’Europa es va fer aconsellar des del principi de les seves operacions per dos coneguts col·locadors, removedors i ocultadors de botins i un altre tipus de fons. El rastre de Dante Canonica i Arturo Fasana flanqueja al d’Àlvar d’Orleans al camí de Zagatka, fins i tot quan aquesta entitat va assolir el límit dels seus ingressos, 14 milions d’euros encara d’origen desconegut. Els dos assessors suïssos apareixen també darrere dels moviments societaris d’algunes de les empreses del cosí del rei emèrit a Espanya, per a la seva venda i trasllat legal i fiscal a Panamà. Allà és inscrita l’última forquilla, entre altres, d’accions de la principal finca del parent de Joan Carles, el mas gadità Torrebreva. La conjuntura dels papers de Panamà no li ha impedit a aquesta explotació obtenir 742.759 euros en ajuts agraris europeus en els exercicis 2018 i 2019. La firma aguanta bé la crisi. Abans de la calamitat de la Covid, la seva filial Torremesa va aconseguir posar el seu producte principal, la raïms de taula de Rota, amb gust de maduixa, a les lleixes de venda dels mercadones. De rivals a aliats De rivals a aliatsAmos del club de Golf Costaballena i de l’exclusiva urbanització que l’envolta entre Ruta i Sanlúcar, la presència dels Orleans a Cadis es remunta a un viatge de plaer d’Antoni, duc de Montpensier, marit de la infanta Lluïsa Ferranda, que va quedar corprès de la zona i va començar a explotar allà el predi. Antoni de Orleans va ser el rival familiar dels borbons espanyols que amb més perill va maniobrar per arrabassar la corona als seus cosins, als anys 40 del segle XIX. Llavors no haurien pogut imaginar borbons i orleans l’estreta relació que avui mantenen els seus descendents. Àlvar, protector i presumpte movedor de diners per al rei emèrit, és de fet dels pocs que poden anomenar-lo «Juanito», i la seva confiança no es va trencar per més que la despesa en viatges amb càrrec als fons de Zagatka del monarca arribés a fer-se trepidant... i ruïnosa. Va ser el 2012, en aquella etapa final del seu regnat amb ensopegada a una cacera d’elefants a Botswana, quan l’avui monarca abdicat no es deixava aconsellar pel seu cosí en la relació amb Corinna. Àlvar d’Orleans no acabava de veure amb bons ulls aquesta relació –«tòxica», comentava-, i pot ser que el seu cosí rei no li fes cas suposant, segurament amb raó, que la seva percepció estava mediatitzada per la proximitat familiar que l’Orleans té amb la reina Sofia. Esprement el rei Joan Carles els fons de Zagatka, el 2012 té escenari temporal un dels comentaris d’Àlvar que més danyaria la imatge del seu cosí al seu entorn. Als pròxims del rei advertia sobre l’inútil dels seus consells sobre allunyar-se de Corinna: «Ho vaig conversar amb altres persones i totes em deien el mateix: ‘És que no se li pot parlar’«, va explicar al podcast XRey. Vincle familiar Vincle familiarPot ser que Àlvar d’Orleans li fes encara un favor més flac a la imatge del seu cosí quart Joan Carles quan, també al podcast XRey, va relatar la planera anècdota que el cap d’Estat d’Espanya no sabia utilitzar un ordinador portàtil ni posar un correu electrònic, i que va ser ell que n’hi va ensenyar. Coses de la confiança. A la correspondència que ha transcendit del rei emèrit al seu parent, sol preguntar-li per Eulàlia Orleans, la filla menor, fruit del seu matrimoni amb Antonella Rendina. No n’hi ha per menys: Joan Carles la va portar com a padrí a la pica baptismal. Les cerimònies religioses familiars jalonen la relació, que va començar a fer-se més popular a partir d’un enterrament. El van presidir els llavors reis d’Espanya Joan Carles i Sofia. El lloc: convent dels caputxins de Sanlúcar de Barrameda, emblanquinat, gran i sense ornaments. El mort: Àlvar d’Orleans-Borbó i Saxònia-Coburg-Gotha, oncle tercer del rei i parent més llunyà de la reina. El dia: 28 d’agost del 1997. Seixanta anys abans, el 1937, els reis Alfons XIII i la seva dona, Victòria Eugènia de Battenberg, assistien a Roma al casament de l’home enterrat a Sanlúcar. En aquell moment, el mort era un jove aviador de l’exèrcit franquista a la Guerra Civil espanyola. L’aristòcrata i militar es casava amb Carla Parodi-Delfino, filla d’un milionari romà. El pare de la nòvia, Leopoldo, era senatore del Regne d’Itàlia, membre d’una cambra que donava anuència a les mesures del règim de Benito Mussolini. Leopoldo Parodi s’havia fet ric amb una indústria química, BPD, el capital de la qual creixia amb la venda de pólvora a l’exèrcit feixista. Van sonar les campanes de l’església de San Roberto Bellarmino després de la cerimònia nupcial. Era 10 de juliol, dissabte. Mil sis-cents quilòmetres a l’oest, els repetits bombardejos de l’aviació i la marina italiana havien portat els regidors de la ciutat d’Alacant a constituir la Junta de Defensa Passiva. La seva missió seria construir refugis antibomba per tota l’urbs. Però aquesta és una història a part.

Tres investigacions entorn del cosí del rei emèrit

Hisenda repassarà els pagaments de despeses de Joan Carles I en «viatges i serveis» sufragats per la fundació Zagatka, que administra Àlvar d’Orleans

El més llegit