La fiscalia demana interrogar el cosí del rei emèrit pels pagaments de Zagatka

La segona regularització fiscal presentada pel rei emèrit es va conèixer aquest dijous, just en el moment en què els fiscals del Tribunal Suprem encarregats de les diligències obertes en contra seu estaven pendents del resultat de diverses comissions rogatòries cursades per avançar en les indagacions i que, depenent del seu resultat, poden concloure en la interposició d’una denúncia contra Joan Carles I. Una d’aquestes, que està dirigida a Mònaco per interrogar el seu cosí Álvaro d’Orleans, creador de la fundació Zagatka, està directament relacionada amb el motiu al·legat per l’exmonarca per posar-se al dia amb Hisenda, van informar a EL PERIÓDICO fonts fiscals. D’Orleans és sens dubte la persona que més pot dir sobre el motiu pel qual es pagaven vols a Joan Carles I, que ara l’emèrit s’ha sentit en l’obligació de declarar com a deute fiscal contret. Aquest divendres l’advocat del rei retirat, l’exfiscal Anticorrupció Javier Sánchez-Junco, va confirmar amb un comunicat la segona regularització davant el fisc. En la nota concreta que ha pagat 4.295.901,96 euros amb «interessos de demora i recàrrecs» per «les rendes derivades de l’assumpció, per la Fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats per l’emèrit, «de la qual cosa podrien derivar determinades obligacions tributàries que han quedat regularitzades» d’aquesta manera, afirma. Des del minut u La fiscalia del Suprem té obertes tres diligències d’investigació en relació amb l’emèrit i tot i que cap esmenta expressament els vols sufragats per Zagatka, aquests ja van aparèixer en la conversa que el 2015 l’exparella del rei Corinna Larsen va mantenir amb l’excomissari José Manuel Villarejo i que va donar origen a les indagacions relatives a la presumpta comissió de 65 milions d’euros rebuda de la monarquia saudita per la construcció de l’AVE a la Meca. Segons l’empresària, Álvaro d’Orleans sufragava els viatges del seu cosí com el seu testaferro per residir a Mònaco. Quan va declarar com a testimoni davant el fiscal suís Yves Bertossa, D’Orleans ho va negar i va afirmar que totes les propietats i comptes al seu nom són seus i no de l’emèrit, entre les quals, la fundació que va crear amb Arturo Fasana per, segons la seva versió, ajudar les monarquies europees quan ho necessitessin d'acord amb el que li havia encomanat el seu pare, com també va explicar en una entrevista a ‘El País’. Sí que va admetre una de les dades facilitades per la princesa alemanya: que pagava els viatges amb avió privats al seu cosí. Ho va justificar en l’amistat que els uneix i per evitar que aparegués en llistes oficials de passatgers. Ho va fer entre el 2007 i el 2018 per uns tres milions d’euros. Ara el monarca retirat sembla que dona una altra explicació per posar-se al dia amb Hisenda, cosa que pot tenir conseqüències tant a les diligències obertes a Espanya com a Suïssa, si el ja declarat per tercers contradiu allò manifestat en l’última regularització fiscal. La suma per la qual s’ha realitzat superaria aquests tres milions reconeguts per D’Orleans. El sindicat de tècnics d’Hisenda GESTHA calcula que l’aflorat ascendeix a més de set milions. L’interrogatori d’Álvaro d’Orleans sol·licitat pel ministeri públic adquireix per tot això una transcendència encara més gran. La fiscalia també espera, a més, la resposta de les autoritats de l’illa de Jersey en relació amb la comissió rogatòria que ha cursat per poder aprofundir en la tercera de les diligències obertes en relació amb l’emèrit, en concret, la relativa als fons que presumptament guarda en aquest paradís fiscal del canal de la Mànega. Mentrestant, persones pròximes Joan Carles I van anar deixant caure durant tot el dia que els 4,4 milions sufragats ara per posar-se a bé amb el fisc procedeixen de préstecs d’amics, sense que consti quants ni qui s’ha ofert a ajudar-lo, però sí que els préstecs es van formalitzar davant l’Agència Tributària de Madrid i no tributen per no ser donacions. En qualsevol cas, la regularització, igual com la presentada al desembre, serà estudiada al detall per la Fiscalia, per determinar a què es refereix, d’on procedeixen els fons i si compleix el seu objectiu de saldar el deute fiscal contret. És un treball que requereix temps. De fet el ministeri públic encara no té l’informe dels pèrits d’Hisenda sobre l’anterior, cosa que li impedeix pronunciar-se sobre si els 678.393 euros que va aportar llavors eren suficients per neutralitzar la segona de les diligències fiscals obertes, la relativa al pagament amb targetes opaques per ell i els seus familiars directes, tot i que no a Felip VI, Letizia i les seves filles. Retrets mutus El sindicat GESTHA va emetre una altra nota en què que Joan Carles I podria deslliurar-se de responsabilitats penals per «la lentitud» amb què estan actuant la Fiscalia del Tribunal Suprem i l’Agència Tributària. Ransés Pérez Boga, president de l’organització Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE), va sortir al pas de les acusacions d’inacció contra l’Agència Tributària: «Hisenda no tenia competència per fer més del que ha fet, perquè és un procediment que s’inicia a la Fiscalia i a què l’Agència Tributària ha sigut cridada en qualitat d’auxili judicial». Des del ministeri públic es remeten al funcionament habitual de l’Agència Tributària amb qualsevol altra persona, ja que és als informes dels experts d’Hisenda en què basa la seva acusació la fiscalia.

La fiscalia demana interrogar el cosí del rei emèrit pels pagaments de Zagatka

La segona regularització de Joan Carles I arriba després que el fiscal enviés rogatòries a Mònaco i Jersey

Els fiscals del cas encara esperen l’informe d’Hisenda sobre la presentada pel monarca retirat al desembre

El més llegit