Els dilemes interns de Junts que seran clau en la negociació amb ERC

Una de les claus de la negociació per formar Govern a Catalunya és el debat intern, de moment soterrat, que viu el partit de l’expresident Carles Puigdemont, Junts per Catalunya, que negocia amb ERC la confecció d’un Executiu independentista que superi la inestabilitat de la legislatura passada. Una negociació que avança lentament per les distàncies entre el full de ruta sobiranista d’un partit i l’altre, però també pels dilemes de Junts, marca amb un lideratge indiscutible però amb una heterogeneïtat que ara es posa a prova davant decisions de pes sobre el seu futur. D’entrada, una part dels dirigents de Junts afirmen en privat que no seria negatiu per al partit, sinó tot el contrari, passar a l’oposició. Aquesta posició, clarament minoritària, es basa que seria millor per als seus interessos mantenir una posició combativa respecte a l’estratègia pactista d’ERC, i deixar que els republicans pateixin les conseqüències d’un Govern en minoria. En canvi, la majoria de JxCat té clar que el seu lloc és l’Executiu, perquè necessiten les estructures del poder per desplegar-se pel territori, tenir recursos, poder i influència. Una altra cosa és la negociació amb Esquerra. I aquí, les dues batalles d’ERC són un full de ruta clarament encaminat cap a la independència i una composició del Govern que superi les etapes de provisionalitat i generi eficàcia. Quant al sobiranisme, la idea majoritària a Junts és acceptar un període negociador amb l’Estat, com pretén explorar Esquerra, però no indefinit. Per això, hauran de modular la contundent declaració de Laura Borràs en campanya a favor de tornar a proclamar la independència aquesta legislatura si se superava el 50% dels vots independentistes. Aquesta és una altra de les qüestions internes pendents a Junts, al costat de la de l’espai a l’eix esquerra-dreta i la falta d’implantació metropolitana. A tot això s’afegeix la desconfiança amb els seguidors de Junqueras. A Junts estan convençuts que els republicans juguen amb una doble baralla: pacte independentista o un Govern amb els comuns amb el recolzament directe o indirecte del PSC. Per això, els puigdemontistes vendran cars els seus vots. Volen la presidència del Parlament i un nou esquema de conselleries amb gestors eficaços en què JxCat piloti àrees socials i econòmiques. Puigdemont és el líder indiscutible de Junts. Però no el seu candidat. Ho ha sigut Borràs, que aquests dies ha estat apartada per problemes de salut lleus. Seva és la decisió sobre quin paper ha de tenir. El xoc amb la realitat, la nit del 14-F, no va ser fàcil. No en va, JxCat va quedar per darrere el PSC i els republicans. Si assumeix aquest resultat, Borràs pot ser vicepresidenta de Pere Aragonès. Però s’haurà de donar contingut a aquesta cartera. L’alternativa pot ser la presidència del Parlament, que no la situaria a les ordres d’ERC. La tercera opció, si s’imposen les tesis minoritàries o fracassa el diàleg amb Esquerra, seria la de cap del grup de Junts a l’oposició. Tot depèn també de si JxCat hi veu o no una líder de futur.

Els dilemes interns de Junts que seran clau en la negociació amb ERC

Un sector minoritari no veuria amb mals ulls passar a l’oposició per reforçar-se davant ERC

El més llegit