Vox accelera per aniquilar Casado

El PP té un problema gravíssim d’estratègia, de lideratge i de credibilitat. Una part dels seus potencials electors els ho van dir a les urnes catalanes el 14-F, donant l’esquena a un discurs amb massa vaivens. Perplexos continuen un bon grapat de barons i càrrecs públics, entre d’altres el gallec Alberto Núñez-Feijóo, que continuen esperant una autocrítica reposada en dades de l’ocorregut a Catalunya: Ciutadans es va dessagnar perdent 30 escons, de la qual cosa en part es va beneficiar el PSC, sense que els populars sabessin aprofitar l’ocasió. Al contrari, també es van estimbar afavorint que els ultres aconseguissin el lideratge de la dreta en un territori clau. L’estratègia de Pablo Casado, que es va llançar la campanya del 14-F a l’esquena, no ha funcionat. Passar de voler il·legalitzar fins i tot els arbres a Catalunya fa una mica més d’un any, en el preàmbul de les generals, a distanciar-se per sorpresa del fet pel seu partit l’1-O no ha convençut indecisos que buscaven certeses a la dreta. El divorci teòric de Vox a partir de la moció de censura a Pedro Sánchez tampoc s’ha sabut argumentar en el dia a dia. És el que sentencien els resultats. Allà segueix la cohabitació pràctica perquè no caiguin governs com el de Madrid o Andalusia. La parròquia conservadora catalana no ha vist en Casado una cosa millor, més digerible o defensable o amb més tarannà institucional que Santiago Abascal. Tremend. Ho canten els números. I s’ha posat una bena per deixar les seves expectatives, o el seu emprenyament (que d’això també n’hi ha) en mans d’un partit ultra, sense parar-se a pensar excessivament en les conseqüències. ‘Kitchen’ i Villarejo ‘Kitchen’ i VillarejoAquestes conseqüències són moltes i variades. Per començar, que el PP no es queda seriosament tocat a nivell català, sinó en clau nacional. És l’efecte col·lateral que Casado apostés més per les seves pròpies possibilitats que per les del seu candidat, Alejandro Fernández, per evitar el sorpasso de Vox a Catalunya. Per tant, queda debilitat també el líder de l’oposició a Espanya, just quan la coalició de govern tampoc passa pel seu millor moment i juga sense parar a la ruleta política, arriscant la seva pròpia credibilitat davant l’esquerra. Però els populars no estan per llançar advertències efectives a l’Executiu, com tampoc ho està Inés Arrimadas des del centre. ¿Llavors?. Doncs arriben els de Vox, disposats a agafar empenta i a aprofitar com a trampolí l’esdevingut a Catalunya per eclipsar els populars. Per aniquilar Casado. D’entrada aquesta setmana que comença l’organització d’ultradreta, com segurament faran altres partits, no perdrà ocasió de ficar el dit a l’ull al cap dels populars aprofitant que Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, torna a tenir el focus als tribunals. I ganes de donar-li disgustos a les que una vegada van ser les seves sigles. Alhora el Congrés escalfa motors per posar en marxa la comissió d’investigació ‘kitchen’, el cas que apunta que el Govern de Rajoy va utilitzar el ministeri d’Interior per robar documentació a Bárcenas (amb fons reservats), per tal d’evitar la justícia. Vox vol aprofitar l’esmentada comissió per marcar perfil i fotre-li canya (més) al PP i també al PSOE, servint-se del fet que les dues formacions, en el passat, van treballar amb el polèmic comissari José Manuel Villarejo, en qui van confiar i a qui van lloar i van condecorar. Villarejo, ara en presó preventiva i investigat en una multitud de causes judicials, és un dels personatges públics cridats a comparèixer a la comissió parlamentària. Concretament en el seu tram final. Però Vox vol amortitzar des del mal que, al seu entendre, el policia ja pot fer tant a populars com a socialistes i l’ha visitat a la presó, al centre penitenciari d’Estremera, i adverteix que tornarà a fer-ho per obtenir informació les vegades que sigui necessari. La credibilitat que pugui tenir un Villarejo assetjat per la justícia és, sens dubte, el que menys preocupa els ultres en el seu full de ruta. Renovació del poder judicial Renovació del poder judicialCasado no té bones perspectives, però li queda la fitxa de tancar per fi la renovació del CGPJ amb el PSOE, forçant que Pedro Sánchez li doni públicament el lloc de líder de l’oposició, el que pretén arrabassar-li Abascal. Aquest pacte pot estar a punt d’arribar perquè el PP necessita un clau on agafar-se, després que l’anunci de seu hagi sonat a acudit. Vox ja avisa que anirà al Constitucional a recórrer l’acord que encara no ha arribat. El cas és no donar respir.

Vox accelera per aniquilar Casado

Els ultres són líders de la dreta a Catalunya i el PP en paga i pagarà les conseqüències

La direcció popular, sense nord i sense autocrítica, posa rumb a un pacte amb el PSOE

El més llegit