Barcelona ha viscut aquest divendres la quarta jornada de protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél. Com les anteriors nits, la protesta, inicialment pacífica, ha acabat amb actes vandàlics, amb barricades de contenidors cremant, destrosses del mobiliari urbà, d’entitats bancàries i saquejos d’alguns comerços. Els Mossos han adoptat aquesta nit una actitud més de contenció. Aquests dies, el mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha qüestionat les seves actuacions anteriors, cosa que ha creat malestar entre el cos policial. També s’han registrat disturbis a Girona. Els Mossos han informat de la detenció de quatre persones, dues a Barcelona i dues més a Girona.

Són les set de la tarda i un petit grup de joves es comença a agrupar a la plaça Universitat, envoltada per una vintena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra. El Roger i l’Estefania, de 16 anys, estan preparant els exàmens finals del batxillerat artístic, però han aprofitat que és divendres per venir a la manifestació. «És una burrada que es posi cantants a la presó per les seves lletres», expliquen.

Hasél ha sigut condemnat a nou mesos de presó, sis anys d’inhabilitació i pagar 30.000 euros de multa. Segons va dictar l’Audiència Nacional, les lletres de les seves cançons i els seus tuits incloïen delictes d’injúries contra la Corona i les institucions de l’Estat i per enaltiment del terrorisme. «Hasél no ens cau bé, però no venim a defensar la persona, sinó que estem cabrejades perquè s’està vulnerant la llibertat d’expressió», va explicar la Júlia, que també espera unes amigues.

Protesta en marxa

Amb els minuts, arriba la gent i la protesta es comença moure pel carrer. La primera parada va ser davant la Direcció Superior de la Policia, a la Via Laietana. Mentre una gran majoria entona càntics, un petit grup comença a llançar ous i ampolles contra els furgons policials, que no reaccionen. «La violència és l’únic recurs que tenim, no n’hi ha cap altre», explica la Bea, de 32 anys, que també observa l’escena. «Al feixisme mai se l’ha derrotat amb firmes massives», afegeix l’Albert, de 25.

A l’estació de França es produeixen els primers saquejos de la jornada. Una vintena d’encaputxats aboca contenidors i els cala foc mentre llança ampolles a l’aire. «Estic d’acord a cremar contenidors perquè és la manera de fer notar el nostre cabreig, però no amb les motos dels particulars», assenyala el Marc, de només 15 anys. «Es parla molt dels contenidors i molt poc que ens tenen tots a l’atur», explica el Jose. L’atur juvenil a Espanya arriba al 40%.

Primers saquejos

Les columnes de fum i el saqueig d’una seu bancària fan sortir els veïns del bloc de davant, que protesten. Alguns joves responen amb crits i llançant objectes, però un grup més gran censura la seva actitud i aplaudeix els veïns. «És injust el que li han fet a Hasél, però no m’agrada que es cremin objectes quan la policia ni hi és, és inútil», es lamenta l’Elvira, estudiant de Filologia Alemanya de 20 anys.

En aquest moment la protesta es dispersa entre els carrerons del Barri Gòtic, on turistes i gent que s’havia reunit als restaurants de la zona observava l’escena. El mateix grup de nois que ha cremat els contenidors destrossa una altra seu bancària i després es fa foto com si fossin un grup de trap.

Tornada a casa

S’acosten les 22 hores i la gran majoria dels joves comença a marxar cap a casa i s’escampa entre l’Arc de Triomf i la ronda de Sant Pere, on hi ha un rastre de contenidors cremats. «Sempre hi ha quatre persones que la lien i embruten la protesta dels altres», assenyala l’Anna, una transportista de 29 anys. L’Iván, un sanitari de 27, també veu que és el moment d’acabar. «Cal respectar el toc de queda», apunta.

Un petit grup baixa per la Rambla, on es produexenr les primeres càrregues de la nit i un altre saqueig a la botiga Decathlon. A la plaça de Catalunya, un grup de joves que torna a casa passa per davant de dues furgonetes policials. Un noi es queda mirant els agents i un d’aquests respon agafant-lo per la jaqueta i estampant-lo contra el furgó. Després de demanar-li la documentació i advertir-lo, el deixa anar. «Els mitjans només parlen dels que cometen actes vandàlics, saquegen caixers i cremen contenidors, però no que m’estampen perquè els dona la gana», explica el Pol, de 17 anys, visiblement molest. «Per coses com aquesta és per les que sortim a protestar».