Les sis lleis que provoquen friccions entre PSOE i Unides Podem

Estar al corrent de les desavinences entre el PSOE i Unides Podem resulta complex. Els dos partits del Govern, tot i que convençuts de la llarga vida que li queda la coalició, no deixen de fer públiques unes diferències que aquest dimecres van arribar al seu màxim exponent: el sabotatge. De moment, socialistes i morats han aconseguit superar els esculls i, sempre que poden, emmarquen les discussions en el normal funcionament d’un Consell de Ministres bicolor. No obstant, últimament, el treball se’ls està acumulant i les friccions són, cada vegada, més intenses. Els dos socis s’han encallat en la negociació de diverses lleis. ¿Quines?, ¿per què?, ¿quina destinació tindran aquestes normes? A continuació, desgranem aquestes friccions. La llei de vivenda La regulació del preu dels lloguers és un clàssic entre els debats que tensen el Govern de coalició. A mitjans d’octubre, després que Pablo Iglesias amenacés de tombar els pressupostos generals de l’Estat, socialistes i morats van acordar incloure aquesta mesura en la futura norma en què estava treballant el ministre de Transport, José Luis Ábalos. El pacte recollia el compromís de tenir a punt la norma en tres mesos. No obstant, aquest termini ja s’ha acabat i la discussió entorn de la limitació dels preus del lloguis en mercats tensats continua al si de l’Executiu. A les acusacions de falta de «valentia» per aplicar la mesura, el PSOE respon als socis que treballen perquè la llei perquè tingui «seguretat jurídica». La factura de la llum La factura de la llum, amb els preus de l’energia que han arribat a rècords l’últim mes, també ha provocat tensions entre les dues formacions. El Govern de coalició ha començat a fer passos tímids en la reforma del mercat elèctric. Tant socialistes i morats reconeixen que l’Executiu ja ha posat en marxa la majoria de les mesures que recull l’acord d’investidura. No obstant, a mitjans de gener, Unides Podem va acusar els socis de no voler posar fi als anomenats «beneficis caiguts del cel» que reben algunes empreses energètiques. Els socialistes, per la seva part, defensen que s’ha realitzat un «esforç sostingut» per aconseguir un sistema sostenible i que hi continuen treballant. La ‘llei trans’ Un de les diferències més grans entre els socis de la coalició està en la ‘llei trans’ que pretén impulsar la ministra d’Igualtat, Irene Montero. A l’esborrany de la norma, elaborat pels morats, es recull l’autodeterminació de gènere: que qualsevol persona tingui el dret «al reconeixement de la seva identitat de gènere lliurement manifestada». No obstant, el sector socialista del Govern va assegurar que aquest text només recull els plantejaments d’Unides Podem. En el PSOE afirmen que amb una «autodeterminació» d’aquest tipus es corre el risc d’«esborrar» les dones i «negar la desigualtat, que es mesura i es construeix partint del fet biològic del sexe». La llei d’igualtat de tracte Les diferències al si del Govern de coalició han arribat al seu zenit amb la llei d’igualtat de tracte, registrada al Congrés pel PSOE. Després que Unides Podem critiqués els socis per presentar aquesta iniciativa de forma unilateral i trencant més de set mesos de negociacions, socialistes i morats han començat a sabotejar-se. Aquest dimecres, fonts parlamentàries asseguraven que els d’Iglesias es van posar en contacte amb altres formacions per demanar-los que s’abstinguessin en la votació i frenar així la tramitació de la norma. D’altra banda, al Ministeri d’Igualtat acusen els socis de filtrar informes sobre la iniciativa i de trencar l’acord de Govern. L’ingrés mínim vital A finals de maig, després del moment més dur de la primera onada, el Govern va aprovar l’ingrés mínim vital després d’un intens debat intern. Des d’aleshores, l’IMV no ha provocat més que picabaralles entre el PSOE i Unides Podem pel nombre de persones que se’n beneficien i per les traves per a la seva tramitació. L’últim capítol d’aquesta batalla es va produir dilluns, quan els morats van anunciar que registraran 12 esmenes a aquesta mesura, que, actualment, s’està tramitant al Congrés. Segons van explicar, aquest pas respon a «l’absència de resposta a les propostes de millora de l’IMV al si del Govern durant més de sis mesos». El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va criticar aquest gest: «El consens que va generar [l’IMV] ha de prevaler davant els intents d’alguns d’apropiar-se d’aquesta mesura». Els delictes d’opinió L’últim front obert entre PSOE i Unides Podem està en la reforma del Codi Penal. Després de la condemna al raper Pablo Hasél, els dos partits coincideixen a revisar els delictes relacionats amb la llibertat d’expressió. No obstant, no es posen tan d’acord sobre qui va crear aquesta proposta. A més, els dos partits difereixen en els canvis necessaris. Unides Podem defensa la derogació dels delictes d’injúries a la Corona, a les institucions de l’Estat, contra els sentiments religiosos i d’enaltiment del terrorisme. Mentrestant, el Ministeri de Justícia, en mans socialistes, assenyala que es revisaran aquests delictes, «perquè només es castiguin conductes que suposin clarament la creació d’un risc per a l’ordre públic». A més, els morats proposen la reforma immediata, mentre qu el PSOE advoca per incloure-la en la reforma global del Codi Penal.

Les sis lleis que provoquen friccions entre PSOE i Unides Podem

Els socis de coalició comencen a sabotejar-se després de les tensions entorn de la llei d’igualtat de tracte i la ‘llei trans’

Fa mesos que els lloguers, el mercat energètic o la reforma del Codi Penal enfronten socialistes i morats

El més llegit