Laura Borràs «Jo soc de ‘fora les forces d’ocupació’, realment»

Laura Borràs (Barcelona, 1970) ha passat en molt pocs anys de directora de la Institució de les Lletres Catalanes a consellera de Cultura, diputada al Parlament, diputada al Congrés i ara candidata a presidenta. Es mostra disposada a desbordar la legalitat i a expulsar el que anomena «les forces d’ocupació», a abaixar impostos, desbordar el límit de dèficit i a posar condicions dures a ERC per a una eventual nova coalició. Vostè ha proposat «la pràctica desaparició de l’Estat a Catalunya». ¿Què significa això a la pràctica? Reivindiquem un Govern que avanci cap a la independència amb passos decidits. I que això representi desplaçar els tentacles de l’Estat, que són a tot arreu. Això significa que la policia catalana ha de poder tenir les dotacions que requereixi. L’Estat no transfereix els diners que ens corresponen. ¿Això comportaria que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil deixessin Catalunya? Jo soc de ‘fora les forces d’ocupació’, realment. Des d’abans, durant i després dels ‘piolins’. Quan parlo de desplaçar l’Estat, parlo de generar les estructures que ens permetin a nosaltres ser estat. En totes les àrees, com la dependència o el sistema d’emergències. A nivell policial, el model ha de ser el d’una policia pròpia, integral i democràtica. «A nivell policial, el model ha de ser el d’una policia pròpia, integral i democràtica» A l’espera de conèixer el programa electoral de JxCat, ¿quina és la proposta concreta si l’independentisme supera el 50% dels vots? La seva ponència política parla d’«implementar plenament» el mandat del referèndum de l’1-O ¿Això què vol dir? Que el nostre compromís és inequívoc, clar i diàfan. És materialitzar la pregunta que fèiem l’1-O. És un mandat clar. Pel 50% de vots o per una majoria d’escons al Parlament. ¿En quines mesures es traduirà? Ja hem tingut un Parlament independentista. I no ha permès avançar cap a la independència. Tristament, no. I això no pot repetir-se. Si es vota a partits independentistes, s’ha de notar. ¿En què? En el que li dic: un Parlament que surti reforçat des del punt de vista de la independència i actuï com a tal. I l’alineació absoluta entre un Govern independentista per donar passos cap a la independència i un Parlament fort que no es deixi atacar sistemàticament per les empentes de l’Estat i la força de la repressió espanyola. Però en els episodis viscuts en la legislatura, el seu soci, ERC, ha apel·lat sempre a un marc legal i a un risc penal. ¿Amb vostè de presidenta es desobeirà aquest marc estatal? ¿El desobeiria? És que vostè em parla de desobeir i jo de ser obedient. És important el matís perquè vostè està en el marc mental espanyol i jo al marc mental català. Si vostè em parla de desobeir, és perquè dona preeminència a aquesta ingerència sistemàtica, contínua i desnaturalitzada del judicial sobre el legislatiu i executiu. Jo li parlo de ser obedient. Jo obeiré la gent que ens vota. Assumint el risc penal... Estar en política és assumir riscos i en aquest moment, encara més. També el risc del deshonor i de fallar a la gent. Aquest risc no estic disposada a assumir-lo. Per això demano la força i necessito guanyar bé, amb marge per poder portar a terme els compromisos que adquirim. «Si em parla de desobeir jo li parlo de ser obedient. Jo obeiré la gent que ens vota. Estar en política és assumir riscos» Si no guanya i ERC queda per davant, ¿recolzaria vostè un Govern presidit per Pere Aragonès? Nosaltres parlem de guanyar bé per governar bé, per tant, volem guanyar nosaltres. I pactar només amb partits que tinguin clara aquesta prioritat cap a la independència. Difícilment avançarem pactant amb partits no independentistes o que tenen altres prioritats, perquè qui no prioritza la independència és que no ho vol posar a la seva agenda. No m’ha contestat. Si guanya ERC, ¿facilitaran la seva investidura? Haurem de veure què passa perquè no repetirem els errors comesos. «Si guanya ERC, haurem de veure què passa perquè no repetirem els errors comesos» Si guanya, ¿què farà per aconseguir un Govern fort? ¿Cediria a ERC les conselleries que ara ostenta? Tinc al cap una reforma del Govern que va més enllà de l’espai actual, de creació de noves conselleries, de formes diferents de treballar a l’interior de les conselleries, que seria una manera de vèncer aquesta paràlisi que no ens podem tornar a permetre. «Tinc al cap una reforma del Govern que seria una manera de vèncer aquesta paràlisi que no ens podem tornar a permetre» ¿Vostè endeutaria Catalunya més enllà de l’1,1% de dèficit planificat per afrontar la crisi de la Covid-19? Sí, clarament. No hem vingut a treure el diploma del millor alumne avantatjat de la classe que es manté en els límits que li marquen. «Sí, endeutaria Catalunya més enllà de l’1,1%, no hem vingut a treure el diploma del millor alumne avantatjat» ¿Vostè apujaria impostos o els abaixaria? Apujar impostos és la mesura menys imaginativa de les que podrien prendre. En un context en què la gent necessita tirar cap endavant, els autònoms no reben ajuts però se’ls pugen les quotes. No és la millor de les respostes. Amb els impostos que recaptem podem donar tots els ajuts que es necessiten, el problema és que els recapta l’Estat. Una pujada en aquest context és evident que no. ¿I baixar successions i patrimoni? Jo tinc la meva opinió personal sobre l’impost de successions. És injust perquè es paga per uns béns que ja han sigut cotitzats. És un impost sobre la mort amb què moltes famílies es troben en una situació de molta dificultat. «Apujar impostos és la mesura menys imaginativa de les que es podrien prendre; el de successions és injust» Vostè ha proposat apujar el salari mínim fins als 1.400 o fins i tot 1.500 euros. ¿Catalunya té competències per fer-ho? No, no les tenim. Però aquest és el tema. Jo parlava d’horitzó. Parlem d’ambició de país, de present i futur. Quan parlem de fins a quin punt tensar les costures de l’autonomia és el que hem de poder treballar per regular aquest salari mínim al màxim, perquè s’assembli als europeus. «No tenim competències per pujar el salari mínim a 1.500 euros, jo parlava d’horitzó, d’ambició de país»

El més llegit