Potser el gest polític més gallard de la seva vida el va tenir Carolina Darias San Sebastián (Las Palmas de Gran Canària, 1965) abans de començar en política. El 1996, després de gairebé 14 anys en el poder, el PSOE de Felipe González perdia les eleccions generals i passava a l’oposició. En aquesta conjuntura es van refredar molts esperits socialistes, però en el cas de Darias va passar el contrari: si l’esquerra ‘possible’ –com l’anomenava Ludolfo Paramio sobre el seu gep– estava fastiguejada, aquest era precisament el moment de posar l’espatlla. I va entrar en el PSOE. S’havia llicenciat en Dret a la Universitat de La Laguna, dedicada a cisellar un bon expedient acadèmic i amb una vida noctàmbula inexistent, i més aviat que tard es va treure una plaça al Cos General d’Administradors de les Canàries.