Casado s’enreda amb la pandèmia

«No hi ha un sol òrgan intern del PP que pugui imposar una decisió als presidents de les comunitats perquè l’apliquin als seus territoris», recorda un membre del gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, cap de l’Executiu madrileny. Pablo Casado ha comprovat aquesta setmana una cosa que sabia, però que no havia experimentat fins ara amb tanta intensitat: el seu poder no és res comparat amb el que executen cada dia els presidents autonòmics Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó), Juanma Moreno (Andalusia) i Fernando López Miras (Múrcia). Ells gestionen, prenen decisions, actuen. Casado ha constatat un dels problemes de ser «president del Govern», apunta un diputat de les seves pròpies files, al veure «com de difícil és conjugar interessos contraposats». I més en una pandèmia en què cap mesura sembla infal·lible per frenar els contagis. El líder del PP no ha intentat forjar una estratègia amb elements comuns entre les comunitats on governa el seu partit i ha navegat com ha pogut entre aquestes contradiccions: Madrid descarta rebaixar el toc de queda a les 20 hores i no vol ni sentir parlar de confinaments domiciliaris i la resta, sobretot amb Andalusia i Castella i Lleó al capdavant, defensen restriccions importants per apaivagar la corba de la tercera onada. I, malgrat aquestes incoherències internes, Casado i la resta de dirigents asseguren ara, malgrat haver injuriat el ‘comandament únic’ de Pedro Sánchez durant l’estat d’alarma, que la Moncloa no té un «pla nacional» contra la pandèmia. Un assessor de l’encara ministre de sanitat, Salvador Illa, creu que Casado està sent víctima de la seva pròpia estratègia perquè durant tota la crisi sanitària, opina aquesta font, «ha anat connectant amb la comunitat que més li convenia, sempre amb l’objectiu d’atacar el Govern.» Recorda quan Mañueco i Feijóo van considerar necessari recolzar la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, al maig, i Casado va preferir «el xoc amb Sánchez» i es va abstenir al Congrés. «Ha anat a la confrontació: quan el Govern central tenia el comandament únic, perquè el tenia; quan va fer partícips les comunitats en la gestió, perquè deia que la Moncloa s’estava desentenent i fins i tot amb la vacunació. I això que la responsabilitat és de cada Executiu autonòmic», afegeix. La variable de Ciutadans «Casado només pot acompanyar les nostres decisions, perquè les dinàmiques de la pandèmia són diferents a cada territori», assenyala el col·laborador d’Ayuso que destaca que cal tenir en compte la variable Ciutadans. Els barons populars, menys Feijóo, estan en governs de coalició amb els taronges i a cada un, afirma, posen «unes condicions diferents, perquè no és el mateix tenir de vicepresident Francisco Igea (Castella i Lleó) que Ignacio Aguado (Madrid)». En aquest sentit, un alt dirigent del PP de Castella i Lleó sospita que la dimissió del regidor de Sanitat de Múrcia per haver-se posat la vacuna no va ser tant una «imposició» de Casado sinó una exigència, «abans que res», de Ciutadans, que li ho va reclamar a López Miras. «La direcció nacional ho ha aprofitat per vendre exemplaritat, però a Múrcia van tallar ràpidament el cap perquè ho havia demanat el soci de Govern. S’ha vist a Ceuta, on el conseller de Sanitat també es va vacunar i ha dit que no dimitirà,» llança l’assessor d’Illa. El president de la ciutat autònoma, Juan José Vivas (PP), va ser investit per cinquena vegada el 2019 i governa en minoria.

Casado s’enreda amb la pandèmia

Les diferents estratègies per lluitar contra la pandèmia de les autonomies governades pel PP han posat de manifest l’escàs poder del líder del PP davant els seus barons

El més llegit