La Consuelo, la germana del regidor donostiarra del PP Gregorio Ordóñez, no té entre les seves prioritats revisar on compleixen condemna Juan Ramón Carasatorre, ‘Zapata’, i Francisco Javier García Gaztelu, ‘Txapote’, els dos terroristes que, amb el penedit Valentín Lasarte, li van treure la vida.

‘Txapote’, un dels criminals més durs de la banda, va progressar a segon grau penitenciari a mitjans de novembre passat, i va deixar el semiaïllament a la presó de Huelva. Però l’evolució dels etarres empresonats no sol provocar comentaris de les seves víctimes directes.

Ni ‘Txapote’ ni ‘Zapata’ estan entre els 78 presos d’ETA acostats pel Govern el 2020 a presons basques o navarreses, o de les províncies limítrofes de Burgos, Cantàbria, Saragossa o La Rioja. Són part dels 112 trasllats de reclusos etarres aprovats el 2020, tots en trajectòria nord.

Cent dels 195 presos que a Espanya compleixen condemna per crims d’ETA estan ja a menys de 200 quilòmetres dels llocs d’origen. En són ja més de la meitat.

«A les víctimes no ens importa on compleixin condemna», diu a EL PERIÓDICO Consuelo Ordóñez, dirigent de l’associació basca de víctimes del terrorisme COVITE, només uns dies després que, el 30 de desembre, la Secretaria d’Institucions Penitenciàries aprovés el moviment simultani més gran de presos d’ETA: onze, nou dels quals, amb delictes de sang, nou des de la meitat sud del país cap a presons de Navarra, Saragossa o Lleó.

Queixa de la dreta

La política d’acostaments ha resultat ser més discutida per als partits de la dreta i extrema dreta que per a les famílies directament afectades pels assassinats.

Des de la tardor, Vox i el PP s’han disputat la iniciativa. La formació d’ultradreta ha denunciat els acostaments a través, entre d’altres, del seu diputat Francisco José Alcaraz, expresident de l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT): «¡És mentida que hagin demanat perdó. S’està pagant a ETA el preu polític!», va recriminar al secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, el passat 27 d’octubre en plena Comissió d’Interior del Congrés.

El 14 de novembre, el líder del PP, Pablo Casado, utilitzava l’afer com a metxa per a un vídeo crític amb els pressupostos generals que va emetre a Twitter: «El mateix dia que Bildu anunciava que donava suport als Pressupostos de Sánchez, el Govern acostava els assassins d’Alberto i Ascen Jiménez Becerril», va dir en al·lusió als seus companys sevillans víctimes d’ETA.

Consuelo Ordóñez surt al pas de les protestes del que va ser el partit del seu germà: «L’ús partidista de les víctimes, dir per exemple que “han alliberat” un etarra quan en realitat surt perquè ha complert ja condemna, és repugnant. La intoxicació política ens glaça la sang».

Aznar lidera els acostaments

L’última ocasió per a la queixa de la dreta ha sigut una visita, a principis de gener, de la diputada Mertxe Aizpurua i altres dirigents de Bildu a una dotzena d’etarres al penal d’El Puerto de Santa María (Cadis), entre els quals, Unai Parot i Jon Bienzobas. El PP i Ciutadans han deplorat la visita, recordant Aizpurua com a «sòcia de Sánchez».

Tot, malgrat que, els últims 25 anys, van ser els governs d’Aznar els que més terroristes presos han acostat als seus llocs d’origen: 426 en l’etapa 1996-2004, el parell de legislatures en què es va intentar i va fallar una negociació amb la banda terrorista. Una altra de posterior es va desenvolupar quan governava José Luis Rodríguez Zapatero, en les dues legislatures del qual van ser acostats 237 presos.

Als 40 presos acostats en el període de govern de Mariano Rajoy l’han succeït els 144 que ja han acostat els governs de Pedro Sánchez. En l’etapa del ministre Fernando Grande-Marlaska, el degoteig es va consolidar, generalment de sis en sis, el setembre del 2019, i es va accelerar al novembre i el desembre passats amb 51 trasllats i progressions a tercer grau, 27 dels quals van anar a Euskadi, Navarra i les esmentades províncies limítrofes.

Contra les acusacions de la dreta, Grande-Marlaska afirma que en aquests moviments «l’únic criteri és la legalitat», va repetir a final de l’any. L’última ocasió, a Antena 3 al desembre. Grande-Marlaska va afirmar que «la política penitenciària del Govern és aplicar la llei i l’Estat de dret». La llei penitenciària aplicada de forma individualitzada, i sense que cap tribunal hagi revertit cap decisió d’Interior en aquest camí, recorden fonts d’Interior.

L’organització de damnificats més bel·ligerant amb aquestes decisions, l’AVT, amb prou feines ha expressat en comunicats la seva desconfiança que els penediments dels etarres traslladats siguin reals, o el temor d’una futura i anunciada assumpció de competències penitenciàries pel Govern basc.

Contribueix a calmar l’ambient que el ministre informa personalment i puntualment les associacions de víctimes de cada trasllat de terroristes. També ho fa el jutge de vigilància penitenciària de l’Audiència Nacional, José Luis de Castro. «No havíem tingut mai tanta informació –diu Consuelo Ordóñez– i no havia sigut mai utilitzada políticament de forma tan indecent.

Cartes de penediment

Cartes de penedimentLa política d’acostaments del Govern ha continuat al començar l’any. Aquest divendres, amb l’aprovació del trasllat –quan el coronavirus ho permeti, ja que les conduccions de presos estan suspeses– de quatre etarres més. Entre els quals, Jon Bienzobas Arretxe, que va assassinar a trets el professor Francisco Tomás i Valiente.

Fonts d’Institucions Penitenciàries expliquen que en aquest cas –com en la resta dels trasllats no humanitaris– el reclús, que compleix condemna a Puerto III i serà mogut al penal de Dueñas (Palència), «ha acceptat la legalitat penitenciària i reconeix el sofriment causat per la seva activitat terrorista», en una carta dirigida al director de la presó gaditana.

«Estaria bé que el Portal de Transparència del Govern ens mostrés totes aquestes cartes de penediment perquè poguéssim llegir-les», ironitza l’eurodiputada i víctima del terrorisme Maite Pagazaurtundua. Que entre les víctimes no hi hagi un moviment de protesta pels acostaments de presos no significa que els seus escrits d’autocondemna els semblin creïbles.

Les cartes no són l’únic esglaó que ha de pujar el terrorista perquè se li redueixi la distància entre la llar de la seva família i la seva cel·la. També és preceptiu l’informe favorable de la junta de tractament de la presó, en el qual és clau el del psicòleg del centre.

Només fa quinze dies, a final de l’any, es va saber un altre sonor trasllat, el de José Javier Arizkuren Ruiz, ‘Kantauri’, mogut de Múrcia a Pamplona després de tenir un infart. Amb aquest, i amb Patxi Marqués, que té viatge aprovat a la presó alabesa de Zaballa, ja en són 27 els que han sigut traslladats a presons basques o navarreses, i no a les dels voltants.

El 2020, a més, 32 presos d’ETA van sortir al carrer, set per llibertat condicional, i 25 per compliment de condemna. Entre aquests últims, Francisco Múgica Garmendia, ‘Pakito’, que va ser cap de la banda en la seva etapa més sanguinària.

L’enroc dels més durs

L’enroc dels més dursPerò ni de particularitats com aquesta, ni dels trasllats ni de la recent excarceració per malaltia incurable d’Antón Troitiño –un altre famós pistoler– en fa un especial seguiment la víctima Pagazaurtundua. De fet, fins i tot desconeix on compleix presó l’assassí del seu germà Joseba, Gurutz Agirresarobe. No li importa tant aquest detall com la nova pantalla en què, segons la seva opinió, està el fenomen d’ETA. «Que apliquin la llei sense privilegis, i prou. La política penitenciària és important, però en un escenari postterorrista el front de les presons ja no té el valor estratègic que tenia per a ETA. Ara el que és clau és que no aconsegueixin la privatització dels assassinats», explica l’europarlamentària guipuscoana

Nova accepció de ‘privatització’: «Pretenen que cada crim es redueixi només al dolor de la família, enterrant-lo sense més ressò públic, quan precisament el crim més públic que hi ha és el terrorisme», protesta Pagaza.

Per a aquesta veterana activista contra la violència d’ETA, cap política de reinserció i de penediment tindrà efecte curatiu si no hi ha una expressió social, «de condemna pública de la història de totalitarisme, violència i extorsió, ni si els qui la van exercir no passen públicament de l’orgull a la vergonya pel que van fer –explica–. Fent aquest esforç, que encara no ha fet el seu entorn, integrar aquesta gent no seria tòxic per a la democràcia».

En els homenatges a etarres que surten de la presó sense haver-se’n penedit troba part de l’explicació perquè encara més de la meitat dels presos d’ETA es mantenen en primer grau penitenciari, i els més radicals, integrats al col·lectiu irredempt ATA, continuen sense acceptar la legalitat penitenciària.

A 31 de desembre passat, dels 195 reclusos d’ETA encara estaven en règim tancat o primer grau 110. El pres etarra que reprova els seus crims és exclòs de la seva comunitat, no serà objecte d’un homenatge de carrer ni comptarà amb el recolzament de la trama associativa ‘abertzale’. «La mateixa esquerra ‘abertzale’ –opina Consuelo Ordóñez– renuncia d’immediat a recuperar el penedit. Ja no li faran un ‘ongi etorri’ (benvinguda)».

Però segons la seva opinió n’hi ha més després de l’enroc dels durs. «Fa més d’un any vaig llegir la carta d’un que no s’atrevia a fer el pas. Era la mateixa família la que l’estava immobilitzant», relata.

L’EPPK, o Col·lectiu de Presos Polítics Bascos, s’ha queixat que segons el centre penitenciari és més complicat progressar de grau (Puerto de Santa María, Cadis) o menys (Villabona, Astúries), i ho atribueix al tall ideològic dels funcionaris d’aquestes presons.

Fa una setmana, al Palau Euskalduna de Bilbao, la plataforma ciutadana SARE, pròxima als postulats d’EH Bildu, va llegir un comunicat previ a 238 concentracions en altres municipis bascos reclamant més progressions de grau i remarcant que «el 65 per cent de les persones preses» d’ETA estan encara sota les mesures carceràries més dures. Però en el mateix comunicat, SARE admetia: «Alguna cosa s’està movent en política penitenciària». El 2021 no només seran els reclusos, també les competències en matèria penitenciària, el que s’acostarà al País Basc.