Del 14-F al 30-M en cinc dies

«Estem així per culpa que Quim Torra acomodés les eleccions a la seva agenda judicial. Perquè el seu advocat li va dir que, per al futur pas per les instàncies europees de la seva condemna i inhabilitació, el millor seria que fos retirat del càrrec. I no va convocar les eleccions per al desembre». Aquesta és la primera consideració que fa una font republicana abans d’explicar posteriors detalls del que va passar els últims dies i que va desembocar en l’ajornament de les eleccions. I abunda que, quan Torra va donar per morta la legislatura, ja fa gairebé un any, va topar amb l’oposició de Carles Puigdemont, àvid de temps per preparar i portar a terme la seva escissió del PDECat, Junts. I que la portaveu de l’Executiu, consellera de Presidència, i membre de Junts, Meritxell Budó, el 27 d’octubre i el 20 de novembre, ja va advertir que seria molt difícil que el 14 de febrer hi hagués eleccions. En plena segona onada i quan ni els més entrenats àugurs de la Grècia clàssica haguessin pogut desentranyar què oferia el futur pandèmic. Junts necessitava temps, a la tardor. Un futur que, en part, va escriure el mateix Govern a finals de novembre, quan després de múltiples pressions dels sectors econòmics i també d’alguna de les conselleries del ram va aprovar la reobertura de la restauració. I quan, unes setmanes després, va imposar unes lleus restriccions per a les sempre interactives festes de Nadal. Aquesta és l’onada sobre la qual s’aixeca l’ajornament. Una suspensió que, assenyala una font del Govern, amb l’any nou, amb les dades de la mobilitat vacacional i «les primeres repercussions de l’anomenada soca britànica de la Covid», comença a no ser tant un desideràtum d’algun aprenent de bruixot de partit, si no un ‘elefant’ que s’acomoda a la sala del Consell Executiu. El Procicat, el 4 de gener, endureix les mesures. Primers indicis Dilluns passat, en la reunió entre els partits i el Govern, el conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, ja va deixar la porta oberta al canvi. Els dubtes de Solé van alimentar la percepció de tothom que la pròrroga es podia fer realitat. Però és en la reunió del Consell Executiu de dimarts passat 12 quan l’‘elefant’ ja s’asseu a la taula. Bona part de la trobada es va dedicar a la qüestió. En aquest conclave ERC verbalitza, per primera vegada, que serà necessari l’ajornament. Fins aquell moment els republicans s’havien negat ni tan sols a considerar la qüestió. I és que els pronòstics epidemiològics eren clarament desfavorables. Una font de Junts apunta, sempre en aquest context de persecució implacable mútua entre socis, que si s’haguessin fet «els deures» quant a una preparació extra (urnes mòbils, vot en dos dies, vacunació als membres de la mesa...) es podria haver plantejat votar el 14-F. ERC posa èmfasi en la situació dels contagiats i la defensa del seu dret a votar. «S’estava preparat per aconseguir que els confinats poguessin exercir el seu dret, sempre que les xifres fossin acotades. Però si es desbocaven, no». Alguns estudis xifraven en més de 200.000 les persones a qui s’hauria de garantir poder votar des de casa. Dimecres, dia de la diputació permanent del Parlament, Junts va contactar amb tots els partits. I va constatar que no hi hauria dissensions greus, més enllà del que ha anat plantejant el PSC, que finalment, també va virar. Una actitud, la del PSC, que ERC assenyala el seu origen «a la Moncloa», atès que l’ajornament podria malmetre l’‘efecte Salvador Illa’ que els fontaners del Govern central, diu ERC, havien ideat. Cita «surrealista» La reunió tècnica de dijous entre el Govern i els partits va servir per constatar la gravetat dels pronòstics. Va ser una cosa «surrealista», en paraules d’un dels assistents, perquè es va acabar generant un debat sobre les mesures a prendre contra el repunt de casos, més que sobre les eleccions. El conclave de divendres ja tenia el camí traçat. ERC i Junts fins i tot tenien un acord sobre la data. Estava previst anunciar-la en la reunió del vespre del Govern. Però intervencions com la de Ferran Bel del PDECat, a la taula de partits, van forçar el president substitut a avançar l’anunci. Capítol a part mereix la varietat d’opinions sobre l’ajornament a Junts. Els consellers apostaven per traslladar els comicis. Laura Borràs i Joan Canadell, no. Fonts republicanes van requerir explicacions als seus socis i els postconvergents del Govern van assegurar que la dupla electoral «o no estava informada o anava per lliure». Una estratègia que permetia escudar-se dels atacs de partidisme que els persegueixen des de les paraules de Budó, a l’octubre. Fins que el director de Comunicació de la nounada força, Pere Martí, va tuitejar, després de saber-se la nova data: «Ara tenim més temps per guanyar bé». Ara tenim més temps per guanyar bé #30M https://t.co/VCOvusWesi — Pere Martí Colom (@peremarticolom) 15 de enero de 2021

Del 14-F al 30-M en cinc dies

El conseller Solé ja va donar pistes dilluns que la conjuntura no afavoria la celebració dels comicis

En la reunió de Govern de dimarts, ERC va apuntar per primera vegada la necessitat de traslladar la data electoral

El més llegit