Aquest mes el Tribunal Constitucional comença a revisar la sentència del procés

La pandèmia va posar el món cap per avall i el Tribunal Constitucional (TC) no ha sigut una excepció. Tot i que amb el final de l’estat d’alarma va recuperar els plens presencials, per culpa de la Covid i l’edat dels magistrats, els va reduir a la meitat, de tal manera que ara només en celebra un al mes, tot i que això no li ha impedit continuar treballant. Al de gener està previst que els 11 magistrats que el componen actualment resolguin el primer recurs dels presentats contra la sentència del procés dictada pel Tribunal Suprem (TS) l’octubre del 2019. Serà el presentat per l’exconsellera Meritxell Borràs i amb aquest assentarà el criteri que s’estendrà a tots els altres en els punts en què coincideixin, com és pràctica habitual del Constitucional, van informar a aquest diari fonts d’aquest tribunal. L’ordre de resolució no l’ha marcat la Covid, perquè el tribunal de garanties ja tenia previst començar la revisió de la resolució del Suprem amb les impugnacions que es preveuen menys complicats. Són el de Borràs i el del seu company al banc dels acusats Carles Mundó, que es preveu que es resolgui en el ple següent, el de febrer. Tots dos estaven acusats de desobediència i malversació, però no de rebel·lió o sedició, i se’ls va acabar condemnant només pel primer delicte amb penes de 10 mesos de multa amb quota diària de 200 euros (60.000 euros) i a un any i 8 mesos d’inhabilitació especial. Santi Vila, condemnat a la mateixa pena, no va recórrer en empara. Sense recusar Al criteri de més simplicitat de l’empara es va sumar, a més, un fet que ha resultat clau perquè tots dos siguin els primers que es decideixen: a diferència de la resta de condemnats per l’1-O, cap d’ells va recusar Antonio Narváez, cosa que permetrà pronunciar-se sobre les seves impugnacions sense necessitat d’haver resolt els incidents en què s’atribueix falta d’imparcialitat a aquest magistrat. Es dona la circumstància que Narváez, fiscal del TS abans d’arribar al TC, és per la seva experiència en penal, qui, juntament amb Cándido Conde-Pumpido, estava al capdavant de l’equip de lletrats designat per resoldre tots els recursos contra la sentència del procés. Les recusacions, que va iniciar l’expresident català Carles Puigdemont, malgrat haver sigut declarat en rebel·lia, i a què es van sumar tots els condemnats presos, es basen en una conferència que el magistrat va fer el novembre del 2017 a Granada en la qual va comparar el que passava a Catalunya amb el cop d’Estat del 23-F i ho qualificava de «molt més greu per les seves conseqüències». Abans de l’estiu Narváez ha refusat apartar-se de les deliberacions dels recursos, al no sentir afectada la seva imparcialitat, i tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat el recolzen. Totes dues van informar en contra de l’incident de recusació, que haurà de ser resolt a la tornada del nadal perquè l’alt tribunal pugui començar a tramitar els recursos de la resta de condemnats pel Suprem i complir els terminis que ell mateix s’ha marcat: tenir-los tots resolts abans de l’estiu. Les dues acusacions consideren que el magistrat no estava prejutjant les conseqüències del procés, sinó que amb les seves paraules es referia a les resolucions del mateix Constitucional, que precisament llavors estaven sent desateses per les autoritats catalanes. La conferència, a més, es va produir poc després que el fiscal general de l’Estat que havia promogut les querelles que van donar origen al procediment, José Manuel Maza, morís sobtadament durant un viatge a Buenos Aires.

Aquest mes el Tribunal Constitucional comença a revisar la sentència del procés

El primer recurs resolt serà el de Borràs, mentre que el de Mundó ho serà al febrer

Els altres, pendents de la recusació de Narváez, s’esperen per a abans de l’estiu

El més llegit