Els canvis de camisa per a les eleccions de la pandèmia

Tres anys després de la convulsa tardor del 2017, el tauler polític català s’ha reconfigurat per atendre una nova etapa, que alguns ja s’aventuren a batejar com el ‘postprocés’, en què la gestió avança el full de ruta independentista en les prioritats dels electors. Fa mesos que les enquestes detecten aquest canvi i les forces polítiques s’abonen a presentar els seus presidenciables com els gestors idonis per agafar les regnes de la pandèmia i aplacar-ne els estralls. Les candidatures del 14 de febrer que ve, algunes encara per tancar, mostren canvis de camisa –i revisió d’armari– i com formacions sense representació han començat a batallar en la contesa electoral malgrat el poc lloc per a nous accents parlamentaris. L’extinta Convergència i Unió va deixar una cua de partits que han anat fent girs fins a escampar-se fora i dins del panorama electoral. La ruptura entre JxCat i el PDECat es conclou amb dues ofertes diferents –la primera a càrrec de Laura Borràs, amb l’expresident Carles Puigdemont com a cap de llista no presidenciable, i la segona amb l’exconsellera Àngels Chacón, defenestrada per Quim Torra– i amb una batalla judicial pel mig, però també amb el naixement del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) amb Marta Pascal al capdavant. El compromís amb la unilateralitat de Borràs ha obtingut nous adeptes, com Demòcrates –que mantenia una aliança parlamentària amb ERC fins a la polèmica reunió amb grupuscles ultres– i Moviment d’Esquerres (MÉS), fundat el 2015 amb membres sobiranistes que van deixar el PSC. Els socialistes també han mirat de tendir ponts, però després de diverses reunions amb marques del catalanisme moderat com Lliures i la Lliga Democràtica, l’acord s’ha circumscrit a la reedició de l’aliança amb Units per Avançar (amb Ramon Espadaler de número tres), partit que, al seu torn, es va acostar sense èxit al PNC. Finalment Lliures i la Lliga no es presentaran als comicis per la gran competència que hi ha en un mateix espai electoral, segons fonts d’aquestes formacions. En un inici, la seva pretesa «gran coalició catalanista de centre» incloïa Convergents, però la imputació de Germà Gordó per idear i posar en marxa «una estructura per finançar il·legalment» el CDC, segons el jutge, va posar en perill les negociacions. Alguns dels membres d’aquest partit, com Teresa Pitarch, figuren com a independents en la llista del PDECat. En l’espai constitucionalista destaca l’esgarrapada del PPC a altres formacions com Cs i Barcelona pel Canvi, amb el fitxatge de Lorena Roldán com a número dos per Barcelona, seguida per l’exdirigent de Unió Democràtica i actual mà dreta de Manuel Valls, Eva Parera, com a independent. Parera mantindrà els seus càrrecs a l’ajuntament de la capital catalana. El PSC també s’ha emportat a la seva papereta com a número dos per Tarragona a Rubén Viñuales, exportaveu municipal de Cs, mentre que Gemma Lienas, exdiputada dels comuns, serà la número quatre per Barcelona. ERC ha pescat, al seu torn, Carles Castillo, exdiputat del PSC, com a número quatre per Tarragona, el que ha sigut el seu únic fitxatge entre els dos blocs que continuen fonamentats a Catalunya. D’altra banda, el PDECat ha recuperat quadros polítics de l’època de CiU, com l’exvicepresidenta Joana Ortega, número dos per Barcelona; l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, o l’expresident del Parlament Joan Rigol, tots dos a la cua de la papereta.

Els canvis de camisa per a les eleccions de la pandèmia

Formacions extraparlamentàries i dirigents crítics modifiquen les seves aliances electorals a esquerra i dreta

El més llegit