Eleccions en femení plural

Amb permís de la pandèmia i del procés, dos envits que tendeixen a monopolitzar el debat, la política catalana parlarà el 2021 amb un accent més femení. Feminitzar la política és un al·legat habitual dels partits, que solen anar darrere del clamor social per la igualtat efectiva en tots els àmbits. Però una cosa és dir i l’altra és fer. Hi ha pocs lideratges femenins a les formacions polítiques i encara són menys les dones que es postulen per presidir governs. No obstant, els comicis catalans del 14 de febrer i el Parlament que s’intueix en l’horitzó seran una honrosa excepció. Per primera vegada, els cartells dels partits seran paritaris. Quatre de les vuit forces amb representació al Parlament tindran una dona com a aspirant a la presidència de la Generalitat. Quatre dones de perfils, edats, tendències ideològiques i currículums polítics molt diferents: Laura Borràs (JxCat), Jéssica Albiach (Catalunya en Comú-Podem), Dolors Sabater (CUP) i Àngels Chacón (PDeCAT). Una filòloga amb àmplia experiència universitària, una periodista cultivada en l’activisme reivindicatiu, una pedagoga vinculada al teixit associatiu i una jurista formada en comerç internacional. Borràs (Barcelona, 1970) és una teòrica de la literatura catalana que reivindica la importància d’una formació humanística. Llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica, va ensenyar durant 24 anys Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona abans de dirigir la Institució de les Lletres Catalanes el 2013 i integrar la llista de JxCat el 2017. Albiach (València, 1979) és llicenciada en Periodisme i, a més de treballar en mitjans de comunicació, ha exercit com a assessora de comunicació en diverses campanyes electorals i gabinets de premsa. El moviment 15-M la va portar fins a la política activa, de la qual forma part des del 2015, al caliu de l’eclosió de Podem. També fa cinc anys que Sabater (Badalona, 1960) està en primera fila, a la qual va arribar per convertir-se en alcaldessa de la seva ciutat. I ho va aconseguir a la primera. Llicenciada en Ciències de l’Educació i especialitzada en Educació Especial, per la seva tasca docent manté vincles estrets amb moviments socials i de voluntariat, sobretot per raons familiars, en l’àmbit de la integració social de les persones amb discapacitat. Chacón (Igualada, 1968) es va forjar en la política municipal des del 2011 com a regidora i tinent d’alcalde de la seva ciutat. Llicenciada en Dret, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional com a directora d’exportació dels mercats de l’Orient Mitjà i Europa de l’Est en empreses del sector del paper. Una dada demostra que estem davant un fet insòlit. En els 40 anys anteriors, només tres dones (totes de partits de centredreta) s’havien presentat a la presidència de la Generalitat i mai havien coincidit més d’una als mateixos comicis. Tampoc hi ha hagut mai una presidenta de la Generalitat, tot i que l’última dona que es va postular, l’actual líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va aconseguir guanyar les eleccions el 2017 després d’haver-s’hi presentat ja el 2015. El 2010 i el 2012 hi va haver una altra dona als cartells, Alicia Sánchez-Camacho (PPC), que també va aconseguir el millor resultat de la història del seu partit. L’exlíder dels populars catalans, actualment diputada a l’Assemblea de Madrid, va trencar gairebé dues dècades d’absències femenines entre els caps de llista. La primera dona d’una força parlamentària que ho va intentar no va tenir tanta sort. Teresa Sandoval es va enfrontar a les autonòmiques de 1992 a noms com Jordi Pujol, Raimon Obiols, Àngel Colom, Rafael Ribó o Alejo Vidal-Quadras per mirar de salvar la representació del CDS al Parlament. Va fracassar i es va enrolar anys més tard a les llistes del PSC a Barcelona abans de tornar a la seva professió d’assessora fiscal. En aquell Parlament al qual Sandoval no va aconseguir accedir, les dones només representaven el 12,6% de l’hemicicle. El percentatge de diputades ha anat pujant cada legislatura fins a arribar al 43,7% en el mandat que acaba d’expirar. 59 dones i 76 homes tenia aquesta Cambra. La que vindrà es podria acostar una mica més al 50% si es tenen en compte no només les quatre dones presidenciables, sinó també l’obligació legal dels partits de confeccionar candidatures paritàries, les anomenades llistes cremallera. Es pot ressenyar, a més, que el legislatiu català ja ha estat presidit per dues dones: Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (2015-2017).

Eleccions en femení plural

Quatre dones aspiren a la presidència de la Generalitat en els comicis del 14-F, més que en els 40 anys anteriors

Les llistes electorals prefiguren un altre rècord de paritat en el futur Parlament

El més llegit