La tensa hora de repartir el botí europeu a Espanya

Aquesta anàlisi setmanal està cridada a avançar-los a vostès, lectors, algunes claus de l’actualitat política que encara s’oculten entre bambolines. Algunes ‘potetes’ que surten tímides entre les ombres i que semblen de gat, però són de tigre. O que aparenten ser ferotges, però pertanyen en realitat a un inofensiu gatet. S’intentarà complir l’objectiu amb humilitat, però amb afany, això segur. I firmat el compromís, entrem d’una vegada en matèria: en els pròxims set dies el discurs nadalenc de Felip VI acapararà atencions i reaccions. És clar. Si es refereix obertament a la situació del seu pare o als antidemocràtics escrits d’un grup de militars que demanaven la seva participació, hi haurà notícia. Si decideix centrar-se en altres qüestions i obviar aquestes, hi haurà notícia també. No ho té fàcil. Però hi ha altres assumptes que també mereixen igual o més atenció. Passem llista. Dimarts, en el Consell de Ministres, està previst que es doni llum verda a mesures per pal·liar els efectes de la Covid al sector de l’hostaleria i el comerç. Si no hi ha ajuts directes, i tot indica que no n’hi haurà, seguirà el soroll en un sector que no veu motius per a l’optimisme amb les xifres de contagi que continua protagonitzant el virus. L’oposició a l’Executiu ja ha advertit que estudiarà a fons el decret que finalment s’avali i ajudarà que aquest soroll gremial es converteixi en terrabastall públic. A això s’hi suma que en el mateix Consell ministerial (o a molt tardar, el següent) pot impulsar el decret per a l’execució del pla de recuperació, transformació i resiliència... o sigui, el repartiment dels fons europeus. L’avís de Feijóo Arriba doncs la tensa hora de repartir-se a Espanya un dels botins més abundants de la UE. La dimensió de la crisi no mereix menys. Però hi haurà batalla, ¡vaja si hi haurà batalla! amb les autonomies i amb la dreta. Ja es vetllen armes. No va ser fútil –que hagués dit Mariano Rajoy– que el passat 18 de desembre Alberto Núñez Feijóo, president gallec i sempre figura influent en les files populars, aprofités un acte amb el màxim responsable del seu partit, Pablo Casado, per llançar un missatge al respecte: va exigir que els cobejats diners europeus que arribaran amb el nou any es reparteixin amb criteri d’«un comitè d’experts i no d’un politburó». Allà queda això. És tot un ‘argumentari’ per a barons i càrrecs conservadors apadrinat pels dos líders del PP, l’oficial i l’oficiós. En els pròxims dies se suggerirà un «segrest» governamental dels fons; es faran contínues al·lusions al «fracàs del pla E de Zapatero» i es guerrejarà en institucions i davant els micròfons amb dos objectius: evitar en la mesura possible que l’Executiu rendibilitzi la injecció de Brussel·les i, de passada, augmentar el valor de la xifra que finalment correspongui a cadascú, associant la idea de ‘dura negociació’ amb Moncloa per aconseguir-ho. Soques, CIS i ‘kitchen’ nadalenca Aquesta és l’aroma política que acompanyarà la setmana que arrenca, una setmana on la nova soca vírica detectada al Regne Unit i l’estrany nadal que viurem eclipsaran a (llarguíssimes) estones l’agenda de tots. Inclosa la dels nostres polítics, aquests que dinaran aquest dilluns amb els resultats d’un macrosondeig, el del CIS, que els servirà per conèixer com es valora la seva manera de gestionar o afrontar la pandèmia. L’enquesta, a més, s’ha realitzat mentre es negociaven els Pressupostos (amb Bildu o ERC, entre d’altres, ¿penalitzarà?) o tenia lloc la crisi migratòria a les Canàries. Tampoc s’ha de perdre de vista, entre cant i cant de loteria dels nens de Sant Ildefons, que l’últim Ple del Senat porta altres grosses: quedaran formalment aprovats si no hi ha sorpreses el projecte pressupostari i la ‘llei Celaá’, dos objectius clau del Govern de coalició. Dos motius més d’absoluta discòrdia per a l’oposició. En el Congrés, que ben aviat també tancarà per vacances, quedarà constituïda aquest dimarts la comissió Kitchen per investigar un dels casos més escandalosos dels últims temps: l’ús de fons reservats per espiar l’extresorer Luis Bárcenas, amb suposada complicitat d’un ministeri d’Interior que buscava protegir Rajoy. Pensaran vostès que un altre motiu més de baralla assegurada Govern-oposició. Sí, però no npmés. També entre el PSOE i Podem, els coalitzats: els morats volen que compareguin Pablo Casado i el comissari José Manuel Villarejo. Els socialistes, no ho veuen. Allà hi ha (un altre) tema. Apuntin.

El més llegit