La fiscalia pregunta a Mèxic i Londres pels comptes de Joan Carles I i el seu amic mexicà

La Fiscalia del Tribunal Suprem i l’Agència Tributària treballen en paral·lel per comprovar la declaració complementària per la qual Joan Carles I ha pagat 678.393,72 euros al fisc. Es tracta de contrastar el nou patrimoni aflorat pel rei emèrit amb quantitats que la fiscalia investiga com a diners opacs, i Hisenda, ara, com a bases liquidables no declarades el 2017 i el 2018. Per aquesta comprovació seran útils dues comissions rogatòries enviades anteriorment per la fiscalia a Mèxic DF i a Londres demanant informació sobre moviments del milionari empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. Per a l’Agència Tributària, indiquen fonts relacionades amb Hisenda, la comprovació de la regularització és automàtica, sense que es pugui ajornar, com ha pogut passar en altres ocasions al voltant de la fortuna del rei. Si la quantitat no casa, segons les mateixes fonts, una de les dues entitats investigadores notificarà al contribuent Joan Carles de Borbó la nova investigació, aquesta vegada mitjançant un requeriment perquè mostri documentació comptable addicional. Per a Hisenda és la forma que tindrà de comprovar els tres extrems que revisa l’ONIF (Oficina Nacional d’Investigació del Frau): si la declaració complementària ha sigut espontània (o sigui, no moguda perquè algú alertés l’«obligat tributari»), si ha sigut veraç i si és completa. El primer supòsit ja s’entén incomplert, per tal com l’emèrit i els seus advocats van tenir «coneixement formal de la iniciació de diligències» –com diu el Codi Penal entre els supòsits que invaliden una regularització fiscal– al ser avisats oficialment per la fiscalia al novembre, com va avançar EL PERIÓDICO. Els altres dos aspectes –veraç i completa– són objecte d’una revisió en què, altre cop, seran fonamentals els saldos de compte que pugui ensenyar Sanginés-Krause, que va donar fons que han nodrit targetes opaques d’Ibercaja suposadament utilitzades per Joan Carles i part de la seva família. El magnat ha passat de ser un espònsor del rei a la persona amb un testimoni del qual depèn no només el futur judicial del seu amic, també una part notable del prestigi de la institució monàrquica. Per a sorpresa d’experts tributaris consultats, Sanginés-Krause no va explicar les seves entregues de diners al coronel Nicolás Murga, ajudant de camp i presumpte testaferro del rei emèrit, com un préstec personal sense data de devolució, el que hauria posat molt més fàcil la situació de Joan Carles de Borbó. Ajuda internacional Ajuda internacionalLa fiscalia ha hagut de cursar comissions rogatòries per reclamar ajuda judicial al Regne Unit i Mèxic, entre altres diligències que no han transcendit, per esbrinar l’origen dels diners que l’empresari va proporcionar al rei Joan Carles. És per això que un any, que pot semblar molt, no és tant quan es tracta d’investigar possibles delictes fiscals. El magnat mexicà té establertes les seves bases d’operació financera a Mèxic i el Regne Unit. Segons va reconèixer el milionari en una declaració a la fiscalia el setembre passat, en els exercicis fiscals 2017 i 2018 va regalar a Joan Carles de Borbó, com amic i «per admiració», un total de 270.000 euros. Sanginés va declarar com a investigat per la fiscalia, des de Londres per videconferencia. El va assistir un advocat britànic, segons fonts coneixedores del cas. Els diners que va donar, 270.000 euros en aquests dos exercicis segons el que ha transcendit de la seva declaració, tenien com a suposada finalitat que el coronel Murga atengués les despeses de l’euga de competició Magali, que el mexicà també havia regalat a Joan Carles. La fiscalia investiga les despeses que l’emèrit i part de la seva família van pagar amb les targetes de crèdit amb càrrec al compte de Murga, i la forma d’aquest obsequi, dates i imports. El destí del monarca retirat d’Espanya en gran manera dependrà de com va fer els seus regals Sanginés, si els va fer, com ha dit, en diverses entregues, i no en una, sempre per sota dels 275.000 euros per exercici. Al tipus del 44% que s’aplicava per a les donacions d’estranys a Madrid, –domicili fiscal del contribuent Joan Carles de Borbó–, aquesta base liquidable de 275.000 euros determina una quota límit, a partir de la qual el seu impagament es considera un delicte fiscal. És la línia vermella dels 120.000 euros. Sanginés ha deixat transcendir de la seva declaració davant la fiscalia que va regalar els 270.000 euros en diverses transferències, fins a sis en dos anys, i sense que la més gran superés els 50.000 euros. Segons va publicar TVE amb el mateix Sanginés com a font, l’origen dels diners va ser un banc irlandès, i la destinació un compte de l’entitat espanyola Ibercaja. Un any ja Un any jaLa fiscalia ja havia dedicat un any a investigar l’origen dels diners del rei emèrit i acabava de demanar una pròrroga quan la investigació va saltar a la llum pública. Ara disposaria d’un altre any per tancar les diligències o bé amb una querella o bé arxivant-les, però la declaració tributària presentada per Joan Carles per neutralitzar la responsabilitat penal que es pogués derivar del cas ha fet que aquest còmput es dilueixi. L’avís de la fiscalia al rei podria invalidar la seva declaració complementària, si bé l’actitud del ministeri fiscal ha sigut més proactiva que la de l’Agència Tributària. Aquest organisme d’Hisenda va informar el jutge d’instrucció substitut del cas Villarejo, Diego de Egea, el setembre del 2018, que no li constaven diners i ni béns de Joan Carles I a l’estranger. Anticorrupció pràcticament va inaugurar les investigacions, fa més d’un any, amb la declaració del coronel Nicolás Murga. L’àrea d’Intel·ligència Financera del SEPBLAC (Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals) havia alertat que la despesa que feia era difícilment compatible amb la seva nòmina. Investigació tiquet a tiquet Investigació tiquet a tiquetDesprés d’interrogar-lo, va començar la tasca de comprovar una per una les despeses fetes. Requeriments als diferents establiments on van pagar els usuaris de les targetes nodrides per Sanginés han sigut part de les diligències practicades. La seva dificultat i nombre van fer impossible que la fiscalia pogués acabar la investigació preliminar i determinar si interposava una querella contra el rei. El que sí que va fer va ser comunicar-li el novembre a través del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, que l’investigaven, com preveu la circular 4/2013 en els casos en què no s’entorpeixin les investigacions. En el moment que les autoritats tributàries adverteixin de l’existència d’un delicte, cosa que passaria si s’apreciés un sol euro no declarat en la declaració presentada pel monarca, remetran les seves actuacions a la fiscalia. I si considera necessari presentar una querella, la inspecció tributària s’aturarà fins que el procediment judicial s’acabi. Experts tributaris descarten que hi hagi cap rastre punible en l’origen dels diners amb què Joan Carles de Borbó ha pagat el seu deute, i més tenint en compte l’experiència de l’advocat del rei, que va ser fiscal Anticorrupció molts anys. Des de la fiscalia es coincideix en aquest escepticisme respecte que la regularització tingui cap deficiència. «El rei ha de saber les despeses que ha fet i les hauran presentat completes», assenyalen les fonts fiscals consultades.

El més llegit