La fiscalia va comunicar oficialment a Joan Carles I a principis de novembre que l'estava investigant

La Fiscalia va informar oficialment a principis de novembre al Rei Joan Carles, a través del bufet del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, de les diligències d’investigació que havia obert per l’ús de targetes a nom de qui havia sigut el seu ajudant de camp, el coronel de l’Exèrcit de l’Aire, Nicolás Murga. Amb aquesta notificació en el seu poder, va presentar a Hisenda aquest dimecres els 678.393 euros, amb la qual cosa es va avançar a la presentació d’una querella del ministeri públic en què quedessin negre sobre blanc els delictes que pot haver comès al no declarar els diners que gastava. No obstant, fonts fiscals assenyalen a EL PERIÓDICO que amb la comunicació que va realitzar la Fiscalia no n’hi ha prou per evitar una regulació fiscal, perquè, tot i que l’article 305 del Codi Penal la inclogui entre les possibilitats previstes per a això, la jurisprudència del Tribunal Suprem sempre opta per l’opció més garantista, que declara que «es considerarà regularitzada la situació quan s’hagi procedit per, l’obligatori tributari, al reconeixement i pagament complet del deute tributari» abans que s’«interposi querella o denúncia contra aquell». Altres investigats En el cas del rei emèrit no hi ha hagut ni querella ni denúncia, tot i que hi hagi hagut coneixement formal de «la incoació de diligències» una vegada que la investigació es va dirigir contra ell, a principis de novembre, quan es van traslladar aquestes diligències d’investigació a la Fiscalia del Suprem, únic tribunal que el pot investigar i, en el seu cas, jutjar per la seva condició d’aforat. Fins aleshores, Anticorrupció no el tenia investigat a ell, sinó a Murga, que va declarar fa més d’un any davant la Fiscalia en relació amb les despeses que va pagar des del seu compte al Rei i familiars, inclosos els nets, tot i que no als Reis actuals ni les seves filles. També a l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, de qui realment procedien els fons, tot i que el compte estigués a nom de Murga. La circular 4/2013 de diligències d’investigació fiscals preveu la comunicació de l’obertura d’investigació, però en el cas del rei emèrit es va comunicar quan es va publicar que existien aquestes targetes i les diligències es van traslladar a l’alt tribunal. La presentació que va fer Joan Carles I davant l’oficina nacional d’inspecció de l’Agència Tribunal de gairebé 680.000 euros no és del tot una regulació, ja que aquests diners no s’havien declarat mai. Les fonts consultades detallen que es produeix una regulació quan Hisenda comunica que s’ha declarat alguna cosa malament i s’arregla, no quan els ingressos no s’han declarat mai. La quantitat entregada l’ha d’examinar la Fiscalia pel que fa a quantia, períodes impositius i temporalitat per veure la incidència que té en les diligències obertes pel ministeri públic i determinar si les transforma en querella o si acaben en arxiu. En qualsevol cas, sembla complicat que el rei emèrit, a diferència del ministeri públic, que va haver de traçar el recorregut reflectit a les targetes comprovant els moviments en les botigues on es va fer servir, no sàpiga quant va gastar realment, per això es pressuposa que haurà cobert per complet la xifra defraudada. Com és lògic, el seu objectiu havent pagat tants diners és aconseguir la neutralització del risc penal que li poden suposa aquestes diligències fiscals. És similar al que va passar amb el fundador i ideòleg de Podem, Juan Carlos Monedero, que va eludir la responsabilitat penal al pagar la xifra defraudada més els interessos, sense haver rebut la notificació tributària. Altres casos de regularització, molt comuns entre futbolistes, no es poden aplicar al rei emèrit perquè, a diferència d’ells, mai hi ha hagut un procediment judicial obert en contra. Als jugadors se’ls apliquen atenuants de confessió i de reparació del mal a la pena perquè no ingressin a la presó. Dues diligències més Està previst que les primeres diligències obertes pels 65 milions d’euros que la monarquia saudita va entregar a Joan Carles, segons va confessar la seva examant Corinna Larsen a l’excomissari José Manuel Villarejo, s’arxivin perquè es van produir en els anys en què, com a cap de l’Estat, era inviolable. En qualsevol cas, mentre continuï oberta, tot i que resulti molt improbable, el seu destí podria canviar si apareix algun amb característiques de delicte i que sigui posterior a l’abdicació de juny del 2014. La tercera diligència va ser oberta directament per la fiscalia del Tribunal Suprem fa menys d’un mes, després d’un avís de la Intel·ligència Financera. És la que pertany als fons que s’atribueixen al Rei emèrit a l’illa de Jersey i que encara es troba en estat incipient.

El més llegit