14-F: Eleccions sense líders

Larevocació del tercer grau penitenciari als líders independentistesdona pàtina d’oficialitat al que ja s’entreveia. El bloc majoritari en el Parlament, el secessionista, acudirà a les urnes sense que les seves primeres espases,ni Carles Puigdemont (per decisió pròpia), ni Oriol Junqueras (empresonat i inhabilitat)optin a la presidència. I, a més, respecte a la resta de líders presos, sense marge de maniobra per fer campanya, a diferència dels residents a l’estranger. Respecte als comicis del 2017, la principal variació a ERC és que serà la seva ‘segona unitat’ qui porti el pes de les candidatures i de la campanya. El 21-D,Oriol Junqueras, en presó preventiva, va poder encapçalar la llista. I participar amb algun àudio en els dies previs a les eleccions. Però llavors va ser un altre pes pesant del partit,Marta Rovira, la que es va carregar sobre les espatlles la campanya republicana. Rovira porta des d’abril del 2018, quan va marxar cap a Ginebra, en un segon pla mediàtic (que no intern, doncs continua sent la referència en l’organització d’ERC) del que amb prou feines ha sortit en les últimes setmanes, arran de la publicació del seu llibre a mitges amb Junqueras, ‘Tornarem a vèncer’. En aquesta campanya que s’acosta tornarà a tenir un rol actiu, però el pes el portarà Pere Aragonès. El 21-D el partit va protegir l’avui vicepresident, a qui va deixar al capdavant de la maquinària de la Generalitat mentre s’aplicava l’article 155. Els cinc primers llocs d’aquesta llista els van ocupar Junqueras, Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell i Carles Mundó. El 2021, la llista estarà encapçalada per Pere Aragonès, tindràLaura Vilagràde número dos iRoger Torrent, de tres.Marta Vilaltaliderarà la candidatura per Lleida (el 2017 va ser Meritxell Serret) iTeresa Jordàla de Girona, succeint Dolors Bassa. En el camp de Junts, la principal diferència rau en el fet que el líder fundador del partit,Puigdemont, va renunciar a ser formalment el presidenciable. Això va obrir les portes de la candidatura aLaura Borràs, que va aconseguir un rotund triomf (amb més d’un 75% del vot) davantDamià Calveten les primàries. Però des del partit confien que Puigdemont, que encara no ha decidit –ho farà la setmana que ve– quin lloc vol ocupar en la llista, mostri de nou la seva capacitat d’arrossegament del vot independentista. «ERC té un problema de candidat. I tot i que no sigui com aspirant a president, el 14 de febrer es podrà votar Puigdemont, però no Junqueras», diuen fonts pròximes a la cúpula de JxCat. «A molta gent d’ERC li agrada Puigdemont més que Aragonès», afegeixen. L’esperit de l’elecció de Borràs com a candidata està clar: el partit vol jugar la carta de la puresa independentista davant un suposat “entreguisme” d’Esquerra al Govern. L’«esperança» i la «il·lusió» formaran part de la campanya de JxCat, ja que la formació considera que Esquerra ha provocat «confusió» en el votant independentista amb la seva estratègia d’acostament aPedro Sánchez. Per exemple, ajudant a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. Així les coses, la pregunta que sorgeix és qui acusarà més la diferència. Els republicans reconeixen que van iniciar l’anterior campanya moralment molt tocats per la ‘desaparició’ del seu ‘cap’, Junqueras. Ara, no obstant, aquesta ‘segona línia’ hauran tingut més de tres anys de rodatge. A JxCat recorden que abans del 21-D la diferència amb ERC era molt més gran que la que ara pronostiquen les enquestes, i que els sondejos oficials publicats fins ara encara no detecten –perquè encara no s’havia anunciat– quin efecte tindrà que Puigdemont sigui present en la candidatura. Nucli sobreescalfat Sobre els seus socis de Govern, i enemics acèrrims, els republicans consideren que Borràs pot «recollir el nucli sobreescalfat de l’independentisme d’última hora», segons una veu ressenyable del partit, però que «la màgia del 2017 de Puigdemont va convèncer molts més perquè tot [la DUI i les seves conseqüències] era molt recent i per la simbologia de la presidència». Una altra font apunta que «es va crear en l’electorat certa sensació que no donar la victòria a Puigdemont, en el camp independentista, era donar-li la raó aMariano Rajoyi el PP. I ara, en canvi, ni Puigdemont és el presidenciable, ni Borràs va declarar la independència fa dos dies», sentència. És per això que l’ham electoral de JxCat, amb el qual buscarà remuntar l’avantatge que ERC li porta a les enquestes, és garantir «unGovern nítidament independentista», tal com va dir la candidata en el seu discurs després de la victòria a les primàries. En el partit, i malgrat que Borràs li ha ensenyat l’ullal als republicans en diverses ocasions les últimes setmanes, aposten per no «entrar al cos a cos» durant la campanya. I per fer un esforç per transmetre en el programa que, a més de les promeses sobre la independència, són un partit capaç de governar amb «solvència». «A més del problema amb el candidat, ERC ha tingut un problema amb la gestió de la pandèmia», afirma una veu de l’entorn de JxCat. Una cosa que rebat la trinxera republicana. La gestió de la pandèmia és, en bona mesura, comuna i recorda les relliscades deMeritxell Budó, per exemple: «A més, més enllà de la independència, continuem sense saber si Junts és de centreesquerra, com diuJordi Sànchez, o liberal, com pregona el consellerRamon Tremosa.» Apel·lacions a l’èpica L’altre canvi que experimentaran les llistes de Junts és la difuminació de l’empremta del PDECat, que presenta llista pròpia. Aquest espai s’omplirà amb els candidats que designi la militància en la segona ronda de les primàries. El triomf de Borràs ha donat ales als seus seguidors més entusiastes, molt actius a les xarxes socials, a presentar-se. Perfils com el deJoan Canadell, president de la Cambra de Barcelona, o el deJaume Alonso-Cuevillas, fins ara diputat en el Congrés, prometen una campanya electoral que, per part de JxCat, estarà marcada inevitablement per les apel·lacions a l’èpica. La decisió final de Puigdemont sobre si encapçala la llista, de manera simbòlica, pot donar una idea, afirmen des del partit, de quin grau d’implicació tindrà en campanya l’expresident. També de si la seva idea de la «confrontació intel·ligent» amb l’Estat monopolitza els dies previs al 14-F o es poden introduir alguns matisos.

El més llegit