Sánchez i Iglesias ja tenen encarrilada la legislatura

Hi va haver un moment, a mitjans de maig, en què el Govern caminava per la corda fluixa. Tirava endavant les pròrrogues de l’estat d’alarma amb molta dificultat, en negociacions agòniques. Els aliats tradicionals es desentenien de les seves iniciatives. El fantasma d’unes eleccions anticipades planava sobre el Congrés. Sis mesos després, el panorama ha canviat per complet. Ara els recolzaments de l’Executiu es multipliquen fins a arribar a una xifra insospitada quan la coalició es va posar a caminar, al gener: 188 vots a favor (13 per sobre de la majoria absoluta) van tenir aquest dijous els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, que ara es dirigiran al Senat per, si hi ha nous canvis via esmenes, tornar a finals d’any a la Cambra baixa, on seran definitivament aprovats. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ja tenen la legislatura encarrilada. Fa mesos que els col·laboradors del president del Govern argumenten que el final del bipartidisme va acabar amb l’era dels Pressupostos anuals. En aquesta nova època, on les majories resulten menys clares, els comptes es dissenyen per a diversos exercicis, expliquen. Al cap i a la fi, Espanya porta des del 2018 amb els Pressupostos del PP prorrogats. Així que Sánchez ja compta amb els elements per portar el seu mandat fins al 2023, quan toquen noves eleccions generals. L’aliança per als comptes de l’any que ve és molt àmplia. Engloba 11 formacions: El PSOE, Podem, ERC, PNB, EH Bildu, PDECat, Més País, Compromís, Terol Existeix, Nova Canàries i el PRC, sigles que van des de la socialdemocràcia clàssica a tot l’espectre situat a la seva esquerra, passant per la majoria del nacionalisme i independentisme i les formacions purament minoritàries. Si algú pot presumir d’aquesta suma, és Iglesias. Davant les temptacions de Sánchez de pactar amb Ciutadans, el líder de Podem va apostar per una amalgama d’aquest tipus des del principi, una cosa que ara s’encarrega de repetir sense pausa, acostumat com està a presumir en públic dels seus gols polítics. Tot i així, Iglesias no esperava arribar a una xifra tan alta com les 188 d’aquest dijous. Aquí també hi ha hagut un convidat inesperat: el PDECat, que després de separar-se de JxCat ha tornat a un camí pragmàtic, en la línia de l’antiga CiU. «Hem assumit la nostra responsabilitat», va dir el seu portaveu, Ferran Bel. Des d’ERC, Gabriel Rufián va assenyalar que començava «una nova era», perquè «l’independentisme d’esquerres ha entrat». En plena precampanya de les eleccions catalanes, el republicà va emplaçar el Govern a moure fitxa en el pla territorial. «Si no demostrem d’aquí al 14 de febrer [data dels comicis autonòmics] que la política serveix per a alguna cosa, la política anirà de màgia», va anticipar, amb referència a JxCat, que enarbora juntament amb la CUP l’enfrontament amb l’Estat. El paper de Bildu Els socialistes no acaben de sentir-se del tot còmodes amb aquests recolzaments. Sobretot, amb Bildu, una formació hereva de Batasuna però en la qual també conviuen altres sensibilitats, el concurs de les quals ha provocat malestar en importants barons del PSOE. Però a la Moncloa argumenten que la polèmica és «artificial», perquè tot el pactat amb els abertzales té justificació i calia buscar «com més recolzaments millor». En el fons, el partit amb prou feines té pes en les decisions del Govern. Des que va guanyar les primàries a Susana Díaz, i encara més arran de la seva arribada a l’Executiu, Sánchez no té cap contrapoder intern. Els seus col·laboradors, alhora, atorguen escassa importància al protagonisme que s’arroga Iglesias aquests dies. Remarquen que una iniciativa tan important com els Pressupostos sempre l’acaba capitalitzant el president, que les enquestes continuen col·locant en un claríssim primer lloc, i afegeixen que en el futur, per a iniciatives concretes, com el nou règim dels treballadors autònoms, tornaran a buscar Ciutadans. De moment, no obstant, han quedat enrere els temps en què els liberals pactaven les pròrrogues de l’estat d’alarma i Sánchez elogiava la seva «responsabilitat». Ara els taronges apel·len a l’electorat tradicional del PSOE crític amb l’entesa amb Bildu i ERC. «Hi ha molts votants socialistes que avui se senten orfes», va dir Inés Arrimadas durant el debat. La dreta i l’extrema dreta, mentrestant, es van dedicar a barallar-se entre si. Un altre punt a favor del Govern, malgrat que la por de Pablo Casado a Santiago Abascal, segons els socialistes, dificulta el pacte amb el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Macarena Olona, de Vox, va arribar a acusar des de la tribuna els conservadors de «blanquejar ETA» i ser «còmplices» del «canvi de règim», al votar en contra de la recent moció de censura presentada per la formació ultra. La coalició del PSOE i Podem comença aquest dimecres una nova vida. «Obrim una nova etapa», va dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. «Hi ha Govern per a molts anys», va assenyalar la portaveu socialista, Adriana Lastra. Però en la recent política espanyola no s’ha de donar res per fet. A finals del mes de maig del 2018, Rajoy va aprovar els seus Pressupostos. La legislatura semblava anar per llarg. Pocs dies després, el llavors líder del PP abandonava la Moncloa, censurat per Sánchez. Tot i així, res en l’horitzó fa entreveure, ni de lluny, un gir similar.

Sánchez i Iglesias ja tenen encarrilada la legislatura

El Congrés aprova per àmplia majoria els Pressupostos, que ara aniran al Senat

El PP i Vox aprofiten el debat parlamentari per enfrontar-se entre ells

El més llegit