Les altres vegades que el PP va bloquejar la justícia

La falta d’acord entre el PP i el PSOE que es viu actualment per renovar el Consell General del Poder Judicial, que aquest divendres, dia 4, complirà dos anys amb el mandat caducat, no és un fenomen aïllat. És la tercera vegada que el partit presidit per Pablo Casado es resisteix a tancar un acord per renovar les institucions en el termini que va preveure per a això la Constitució. Fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO citen dos antecedents d’un greu retard en el reemplaçament de magistrats o vocals amb mandat caducat. Un d’aquests va ser el Consell General del Poder Judicial que va presidir Francisco Hernando i del qual van formar part el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i el conseller de Justícia madrileny, Enrique López. És l’òrgan de govern dels jutges que fins ara tenia el dubtós honor d’haver sigut el més longeu de la democràcia. L’altre antecedent és el Tribunal Constitucional que va dictar la sentència de l’Estatut. La Constitució estableix que els membres del tribunal de garanties siguin designats per un període de nou anys i que es renovin per terceres parts cada tres. El terç que havia d’haver sigut reemplaçat el desembre del 2007 pel Senat no ho va ser fins al 2011 i això que, a més de l’obligat canvi de quatre dels seus magistrats, també s’havia de nomenar un substitut del magistrat Roberto García Calvo, que havia mort. Sense alterar majories Tot i que ara també està pendent la renovació del Tribunal Constitucional, les fonts consultades descarten que allà hi hagi el problema de l’acord entre les principals forces parlamentàries, perquè tot i que s’elegís dos magistrats a proposta del PP i dos més del PSOE, es mantindria la majoria conservadora de la composició actual. Per això el problema es concentra en el CGPJ. I això tot i que els últims nomenaments de l’òrgan de Govern dels jutges van consistir a elegir amb un ampli consens, a més, magistrats progressistes que conservadors per al Tribunal Suprem, cosa que en teoria podria ser un esperó per persuadir el PP de la necessitat d’aixecar el bloqueig. A més, l’actual Consell ha mantingut una posició molt més neutral amb el Govern de Pedro Sánchez que el que va presidir Hernando. Aquell òrgan de Govern dels jutges va aprofitar el seu mandat caducat per realitzar una oposició brutal a l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, mitjançant la redacció d’informes ‘motu proprio’ en to molt crític contra certes lleis, com la del matrimoni gai. Vorejar la prevaricació Les fonts consultades veuen una altra diferència entre aquells bloquejos i l’actual. Els anteriors es van deure, o almenys es van justificar, en el fet que hi havia un desacord irreconciliable entre el PP i el PSOE per elegir els millors candidats a vocal del CGPJ o a magistrat del Constitucional. Ara, en canvi, el PP s’està emparant amb raons extrajudicials per negar la possibilitat de l’acord, com que el soci del Govern del PSOE, Podem, no pot participar en la negociació, o que Bildu ha recolzat els Pressupostos. Aquesta argumentació fa que hi hagi qui consideri que la postura del Partit Popular, a diferència del que ha ocorregut en el passat, voreja la prevaricació. Per forçar el PP a canviar de posició, el Govern ha optat per començar la tramitació d’una reforma de la llei orgànica del poder judicial, que inclou l’opció que es pugui realitzar amb una mera majoria absoluta i no de tres cinquens, que va ser la garantia que va imposar el Constitucional per avalar que l’elecció dels vocals d’extracció judicial passés en mans de les Corts.

Les altres vegades que el PP va bloquejar la justícia

És la tercera ocasió que els populars es resisteixen a un acord per renovar el CGPJ

El més llegit