50 anys del Procés de Burgos

A finals dels anys 60 del segle passat, es va trencar el miratge d’una dictadura legitimada pel desenvolupisme. El nou moviment obrer protagonitzat per Comissions Obreres, el desenvolupament reivindicatiu del moviment veïnal, les protestes dels estudiants influïts pel maig del 68 i l’emergència dels regionalismes i nacionalismes culturals expressaven un dissens creixent davant un règim que continuava gestionant la conflictivitat social i política per la via repressiva. L’assassinat de Melitón Manzanas, el cap de la Brigada Politicosocial, el 2 d’agost de 1968, ho va canviar tot, i va desencadenar una repressió cega i sense quarter. L’endemà, el Govern va decretar un estat d’excepció a Guipúscoa, que es va anar prorrogant fins a empalmar amb l’estat d’excepció per a tot Espanya de tres mesos decretat el gener de 1969. Aquest any, prop de 2.000 persones van ser detingudes acusades de pertànyer a ETA o estar vinculades a la banda terrorista, de les quals 890 van patir maltractaments, 510 tortures, 93 van ser jutjades pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i 53 en consell de guerra. En aquest clima repressiu es va celebrar el juny de 1970 a Lleó el Congrés de l’Advocacia Espanyola. Josep Solé Barberà va defensar amb vehemència i convicció la resolució en favor de l’amnistia, la supressió del TOP i l’abolició de la pena de mort. Les defenses dels detinguts, desbordats i conscients de la voluntat de l’Estat de procedir a un escarment exemplar, van optar per ampliar la plantilla incorporant-hi advocats de la resta d’Espanya vinculats a l’oposició antifranquista, com el comunista Solé Barberà, el democratacristià (posteriorment socialista) Gregorio Peces-Barba o el socialista Juan Moreno. El 3 de desembre de 1970 va començar a Burgos, seu de la VI Regió Militar amb jurisdicció al País Basc, el judici contra 16 militants d’ETA, per als quals el fiscal demanava sis penes de mort i 743 anys de presó. Les reiterades intervencions dels advocats van impedir que el jutge d’instrucció llegís l’apuntament. Els acusats es van afegir a la cridòria i el president va ordenar desallotjar la sala. L’alta temperatura política del procés va fondre la neu burgalesa i va despertar el volcà basc. L’endemà, la policia va provocar la mort a Eibar del jove Roberto Pérez Jáuregui i el Govern va decretar l’enèsim estat d’excepció de tres mesos a la província rebel de Guipúscoa. Gràcies a Solé Barberà, el cineasta Pere Portabella va aconseguir gravar les tumultuoses sessions que van acabar amb membres del tribunal desembeinat els sabres, la policia militar desallotjant la sala a punta de pistola i els acusats cantant l’himne basc i corejant «¡Gora Euskadi Askatuta!». El 9 de desembre, el consell va quedar vist per a sentència. Tres dies més tard, 287 persones del món de la cultura es van tancar al monestir de Montserrat. Molts procedien de La Caputxinada de quatre anys enrere; d’altres eren professionals de prestigi, com els pintors Antoni Tàpies i Joan Miró; també hi havia veus conegudes, com les de Raimon i Joan Manuel Serrat, i fins i tot futurs premis Nobel de literatura residents a Barcelona, com Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa. De l’exitós tancament va sorgir la creació de l’emblemàtica Assemblea de Catalunya. El manifest, publicat per ‘L’Osservatore Romano’, l’òrgan de premsa del Vaticà, va intensificar les manifestacions i protestes internacionals. Els aparells de l’Estat hi van respondre amb concentracions de masses a la plaça Mayor de Burgos i, per descomptat, a la plaça d’Oriente de Madrid, amb salutació inclosa de Franco i dels Prínceps d’Espanya. El vicepresident del Govern, l’almirall Luis Carrero Blanco, va pronunciar un discurs a les Corts anticomunista i antiliberal pujat de to. El tribunal va endurir les penes i a tres dels sis acusats de pena capital els en van afegir una segona. La pressió internacional va fer efecte en el Generalíssim, que va optar per la commutació de les nou penes de mort. L’oposició va respirar alleujada; els tecnòcrates, amb la vista posada en el Mercat Comú, també. L’antifranquisme va sortir reforçat de l’envit amb el llast de la legitimació de la lluita armada d’ETA. Centenars de joves bascos es van incorporar a una organització cada vegada més nacionalista i menys socialista. Dels 16 acusats del Procés de Burgos, només un es va reintegrar a ETA. Mario Onaindia, condemnat a dues penes de mort als 21 anys, va acabar el 1992 beneint la fusió d’Euskadiko Ezquerra amb el PSOE.

50 anys del Procés de Burgos

El judici contra 16 militants d'ETA el 1970 va reforçar l'antifranquisme i va fer efecte en un règim que s'esllanguia

El més llegit