En tota la fase prèvia a la inhabilitació de Quim Torra, quan la pugna entre JxCat i ERC se centrava en l’avançament o no de les eleccions promeses pel president el 29 de gener i avortades per la pandèmia, eren molts els postconvergents que en les seves converses deixaven caure un «si es poden celebrar...» quan se’ls exposava l’opció d’uns comicis al gener o febrer del 2021. La insinuació va sortir de l’armari el 27 d’octubre, de la mà de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ja va expressar els seus dubtes a l’afirmar que «veurem com evoluciona la pandèmia i si és possible» que els comicis se celebrin per Sant Valentí. «I si això no fos possible –va afegir–, haurem de governar tots junts».

Aquest divendres, 24 hores després d’obrir la mà en les restriccions i mentre els bars s’afanyen a obrir les portes dilluns, la mateixa Budó ha percudit en el mateix flanc. En una entrevista a Ràdio 4, la portaveu va assegurar que el Govern treballa en un dispositiu perquè tots els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot: «Hem de buscar l’equilibri per trobar els protocols que garanteixin el vot a tothom i preservar la salut». Però va afegir: «Si no ho aconseguim, no sé si es podran celebrar les eleccions el 14 de febrer».

Fonts del Govern van voler comentar immediatament les declaracions de la portaveu i van assenyalar que els informes amb què treballa el Govern «garanteixen completament la celebració dels comicis i el seu normal discórrer. Potser la consellera de Presidència no ha tingut temps de llegir-se'ls», han dit aquestes fonts.

El cert és que la batalla per la data electoral ve de lluny, i no només entre postconvergents i republicans. També va ser motiu de baralla entre Torra i Puigdemont. I és que el resident a Waterloo va exigir al seu «vicari» (així es va definir l'últim president respecte al seu antecessor) que allargués en la mesura possible la legislatura per donar temps a modelar el nou partit que havia concebut, ja sense el PDECat. La clau és i era el temps.

Amb tota aquesta seqüència de fets al cap, fonts d’ERC van assenyalar que els puigdemontistes «estan buscant excuses per motius partidistes. És conegut que Junts necessita temps per acabar de formar-se i anar a unes eleccions», apunta una veu que afegeix que «Budó ha anat per lliure i no és acceptable que vulgui canviar les decisions del Govern per motivacions merament d’interès de partit».

L’ajornament de les eleccions no es preveu a la Conselleria d’Exteriors, l’encarregada de dissenyar el dispositiu electoral. «Tenim un protocol que compleix amb totes les garanties per votar amb seguretat», apunten, i recorden que el principal objectiu és que els ciutadans puguin votar per correu per esquivar que un possible contagi els impedeixi exercir el seu dret a vot. «És contraproduent anunciar una desescalada i després dir que potser no se celebren les eleccions», reblen des del Govern.

La logística plantejada per Exteriors, amb un pressupost total de 32 milions d’euros, del qual ja s’ha aprovat la transferència de fons en el Consell Executiu, prioritza que els catalans votin en pavellons o altres espais similars, que portin el vot des de casa en cas de voler-lo exercir presencialment, i que se separin en almenys dues cues a l’aire lliure: una per als col·lectius de risc i una altra per a la resta d’electors.

També promourà el vot per correu exprés, amb un carter com a custòdia del sufragi, i una campanya electoral amb poca presencialitat. La voluntat de la Generalitat és formar al més aviat possible la taula de partits perquè les decisions siguin consensuades amb totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions.

Més ambigu va ser el conseller d’Interior, Miquel Sàmper (JxCat), que a TV-3 va asseverar que, amb les dades actuals, ell creia «que seria possible, però per al 14 de febrer falten dos mesos i mig d’hivern, i el virus és pitjor quan fa molt fred», va matisar.