Lliçó de vida per al Govern, part republicana: el pur voluntarisme, sense més ni més, és contraproduent. L’experiència de la setmana passada, amb el fiasco dels ajuts als autònoms va fer saltar les alarmes a la plaça del Moviment Obrer, seu d’Economia i del vicepresident en funcions de presidència, Pere Aragonès. Conscients de la magnitud de l’error, sobretot conceptual, que suposa obligar els contribuents, en ple tsunami de crisi econòmica per la pandèmia, a jugar al joc de les cadires per aconseguir una ajuda, el president substitut va fer un cop de timó i va replantejar el seu futur, per fer-les universals i sostingudes en el temps. I tan important com el dibuix sobre el paper és dotar de fons aquests ajuts, amb unes arques autonòmiques exhaustes. Aragonès, segons fonts de l’Executiu, ha redoblat en els últims dies la seva pressió a Pedro Sánchez perquè efectuï una transfusió econòmica immediata i, així, atendre les lògiques reclamacions de tots els sectors afectats. Amb els hotelers i els autònoms obrint la cua.