Així va debutar Laura Borràs en el procés

Les aigües en l’independentisme, especialment entre el PDECat i ERC, units llavors a Junts pel Sí, baixaven revoltes –cosa rara-, l’abril del 2017. D’una banda hi havia el rum-rum, a les dues trinxeres del Govern, que l’adversari, i no obstant soci, no s’implicava a fons en el referèndum. Així, els postconvergents personalitzaven les seves crítiques en Oriol Junqueras, a qui acusaven de no voler firmar res comprometedor. I els republicans assenyalaven amb el dit diversos consellers del PDECat perquè, de dimarts a dimarts (dia de la reunió del Consell Executiu) no veien cap avenç en les seves àrees. De fet aquest rum-rum es va anar convertint en mar de fons fins a arribar a mitjans de juliol, quan Carles Puigdemont va provocar la crisi de Govern. En ella, els cessaments dels consellers Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz i el secretari de l’Executiu, Joan Vidal de Ciurana, van succeir en tot just dies a la destitució també de Jordi Baiget. Tots ells del PDECat i tots ells assenyalats per ERC. Puigdemont no va cessar cap republicà. Per si n’hi hagués prou, aquell mes d’abril va explotar el cas de la gravació d’una conversa privada a David Bonvehí, realitzada per militants d’ERC. La tensió entre les dues forces va arribar a màxims, amb un conat, fins i tot, del mateix Bonvehí d’acudir a la Fiscalia a denunciar els fets. Finalment es va desdir i així una part del Govern independentista no va denunciar l’altra part per espionatge a la justícia espanyola. Doble decisió Per salvar la crisi es van prendre dues decisions. Els entorns republicans i postconvergent van proposar crear el ja famós ‘sanedrí’, amb personalitats alienes al Govern però amb un innegable compromís amb el referèndum i esquivar, així, l’assumpte en les reunions oficials. Així mateix, Junqueras, va demanar a Puigdemont que, tan bon punt passés la Setmana Santa, se celebrés un solemne acte al Pati dels Tarongers, amb el Govern i el ‘sottogoverno’, és a dir, els càrrecs de designació política, de compromís amb el referèndum. Una espècie de ‘jura d’urna’ amb la qual els republicans volien amarrar els postconvergents més díscols. Puigdemont, el compromís del qual amb el referèndum ningú en dubtava, va acceptar. Amb una sola condició. Que qui llegís el manifest fos Laura Borràs, una desconeguda, llavors, per a Junqueras i els seus pròxims. ERC no va posar cap objecció: «És el de menys, ningú recordarà ni el text, ni qui el llegeixi. Només importa la foto dels 140 càrrecs», va apuntar, llavors, un alt cap d’Esquerra. Aquest va ser el debut en el procés de Borràs. El text que va llegir la llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes va ser escrit, segurament sense saber-ho ella, per la mà dreta de Junqueras de l’època, Sergi Sol, convertit, avui, en un dels personatges més insultats pels seguidors de Puigdemont i de la mateixa Borràs. L’escrit va ser teclejat per Sol, en el seu telèfon mòbil, durant els dies de retir de Setmana Santa, estant amb la seva família al Pirineu. El següent moviment purament polític de Borràs (que a més de dirigir la institució cultural havia sigut tertuliana a TV-3) va ser la seva presència a Brussel·les poc després que Puigdemont s’assentés allà, després de la declaració d’independència. I ara opta a ser la presidenciable del partit del Puigdemont. Just quan les seves relacions no passen per la lluna de mel d’aquest 2017.

Així va debutar Laura Borràs en el procés

Puigdemont va posar com a única condició per celebrar un acte proreferèndum amb ERC que la diputada llegís el manifest

El text va ser redactat per la mà dreta de Junqueras i avui 'enemic públic' del puigdemontisme

El més llegit