La gran influència de David Madí i Xavier Vendrell

David Madí i Xavier Vendrell van ser dos caps dels seus partits, CDC i ERC, respectivament, amb un enorme influx sobre les decisions més importants de la política catalana. La seva tasca entre bambolines els va portar algun problema. Madí, el col·laborador més fidel d’Artur Mas, va haver de dimitir el 2003 com a secretari de Comunicació de l’últim Govern de Jordi Pujol després que es fes públic que la Generalitat havia manipulat diverses enquestes a favor de CiU. Vendrell, home fort d’ERC durant 15 anys, va aprofitar els seus 33 dies a la Conselleria de Governació per dirigir-se per carta als treballadors per reclamar-los una part del sou, a tall de quota, per al partit. Fa una dècada que tots dos havien decidit passar a l’esfera privada. O això semblava, perquè l’‘operació Volhov’, que investiga una suposada desviació de fons al procés per part del cercle més pròxim a l’expresident Carles Puigdemont, ha demostrat que tenen tanta influència que poden continuar movent fils. Una vegada fora de la primera línia política i allunyats dels focus mediàtics, Madí i Vendrell es van tornar a trobar i van forjar una relació que, segons destapa el sumari, es basava en una barreja d’interessos empresarials i polítics, ja que tots dos formaven part del denominat ‘estat major’ del procés. El jutge Joaquín Aguirre indaga en diversos projectes empresarials dels investigats per dilucidar si es van servir de la seva trajectòria i contactes per afavorir els seus negocis privats. Pel que fa a Madí, posa la lupa sobre si va maniobrar per eludir l’obligació legal de precontractació de 15 minuts d’antelació de les llicències dels vehicles amb conductor, si com a president d’Aigües de Catalunya va activar els seus contactes per adquirir Agbar, si va intantar influir en l’Agència Catalana de l’Aigua per obrir un concurs al seu favor sobre la detecció de la Covid a l’aigua i si pretenia obtenir una comissió del 10% de la compra de tests a través de la contractació directa sota criteris d’emergència. Quant a Vendrell, el jutge afirma que va aprofitar els seus contactes a ERC per al seu negoci de laboratoris de biomecànica amb contractes «irregulars» de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que ha intercedit en la gestió de la crisi sanitària en les residències de gent gran contractat per la patronal i que ha donat un «cop de pilota» urbanístic per doblar el valor de la finca Villa Bugatti per mantenir l’activitat de banquets i desenvolupar una escola concertada d’educació especial. Sense poder aclarir encara si aquests indicis són constitutius de delicte, les escoltes telefòniques suposen una radiografia de la influència que els dos líders han seguit a l’ombra. Vendrell, que va ser militant de Terra Lliure, va exercir com a regidor a Sant Joan Despí i com a diputat al Parlament. Després va passar a ser secretari general del conseller primer Josep Bargalló i més tard va ser nomenat conseller de Governació. Les punxades al seu telèfon mostren com després de deixar la política, immers ja en el sector privat, va intentar pressionar alts càrrecs del Govern i diversos consellers per aconseguir la requalificació urbanística de Vila Bugatti, un solar de 48.000 metres quadrats a Cabrera de Mar, per «revaloritzar les seves finques, passant el seu valor de cinc a 10 milions»: «Amb tot el que he fet pel país sense demanar res a canvi, ara van i em toquen els collons pel tema del concert (educatiu), m’estan fent perdre el temps ¡hòstia! Agiliteu això una mica... Truca a la consellera de Salut pel tema dels laboratoris, truca a [Josep] Bargalló i a Chakir [El Homrani] per tot el tema de Vila Bugatti, que em desencallin allò de les subvencions de l’escola i tal», diu a Marta Rovira en una trucada. Segons aquesta conversa, també va buscar el conseller de Territori, Damià Calvet per agilitar aquests tràmits. La capacitat d’incidència de Madí no és menor. Arriba al punt d’advertir el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, a través del llavors encara secretari general de la Conselleria, Brauli Duart, que no mogués fils sense el seu consentiment el mateix dia en què va prendre possessió del càrrec. «Ahir li vaig dir [a Sàmper] que aquest senyor [Torra] té en contra Carles [Puigdemont], Artur [Mas], Jordi [Sànche], a mi i la seva puta mare, ¿d’acord? I el dia que això s’acabi hi ha una avioneta que sortirà disparada cap a Guantánamo [...]. Durant aquests sis mesos cal conviure amb aquest [Torra], que ja ha cremat el seu cartutx, que podia fer amb la putada de les eleccions. Aquesta és la composició general. A partir d’aquí ens hem d’entendre i tu has d’entendre algunes coses d’un món del qual no tens ni punyetera idea. No facis res fins que parlem», assevera en la trucada. Els empresaris també acudeixen a Madí per traslladar-se el seu enuig pel cessament d’Àngels Chacón com a consellera d’Empresa, davant la qual cosa ell assenteix i assenyala que ja ha demanat explicacions a Jordi Sànchez. I no escatima crítiques al llavors president Quim Torra, a qui admet haver pressionat perquè no convoqués eleccions abans de la seva inhabilitació: «[Torra] No està preparat, li ve gran, no entén que és un home accidental, que no té legitimitat i una cabra boja que ara va per lliure».

La gran influència de David Madí i Xavier Vendrell

Les escoltes telefòniques destapen la capacitat d'influència dels excàrrecs de CDC i ERC una vegada fora de la primera línia política

El més llegit