El confinament, els diners i Dina (Bousselham)

L’aparentment fràgil Executiu de Pedro Sánchez va arrencant fulls del calendari amb un soroll gairebé diari, però sense els apocalíptics terrabastalls que es presagiaven fa dotze mesos. La polèmica sobre el control de les ‘fake news’; els acords en educació perquè el castellà no consti sobre el paper com a llengua vehicular en territoris com Catalunya o les topades amb les autonomies sobre el control de la pandèmia, les últimes novetats amb què els atia la (desmembrada) oposició. Però la realitat és que mentre una Espanya no confinada, però sí lligada en curt per la Covid, devora informacions sobre els últims desvaris de Donald Trump, la coalició segueix fresca com una rosa i cada vegada més a prop de la permanència segons avança la negociació pressupostària. De moment s’acosta un aniversari: el 10 de novembre, ja a la cantonada, farà un any que es van haver de repetir les eleccions generals perquè les celebrades uns mesos abans, a l’abril, van resultar infructuoses per la incapacitat dels polítics d’arribar a acords. La segona volta va desmotivar l’electorat. El PSOE i Unides Podem van veure les orelles al llop després del doblet a les urnes i es van atrinxerar en una coalició que, a més de la clau de la Moncloa, els garantia un respir com a partits a l’haver demanat bufera pel desgast electoral. El preu a pagar era suportar-se durant la cohabitació. I hi estan treballant. Ara, gairebé 365 fulls del calendari després dels últims comicis, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han après a conviure amb tibantors (els lloguers, la posició davant els escàndols del rei emèrit, l’ingrés mínim vital i altres mesures socials o fiscals...) però sense trencar la corda que lliga el futur d’un al de l’altre: sense Iglesias no hi ha govern i sense pàtina governamental es veurien massa les enormes goteres que té Podem. Una de les principals, en aquest moment, la que amenaça d’esquitxar el mateix Iglesias, pendent que el Suprem decideixi si l’imputa o no pel ‘cas Dina’. El Suprem i l’agenda governamental ‘Dina’ és, precisament, una de les tres paraules que ha entrat amb força a les agendes dels membres de l’Executiu com a temes de què han d’estar especialment pendents, perquè els hi va la sort. Les altres dues són ‘pressupostos’ (els diners i els pactes que necessiten per tirar-los endavant, un apartat que va bé com es demostrarà en la votació de les esmenes a la totalitat de la setmana que ve. La tercera és ‘confinament’, un substantiu que l’equip de Sánchez es resisteix a tornar a incloure en el seu vocabulari, sabent que veure’s obligat a fer-ho (atenció, mai descartable en temps d’indòmit coronavirus) portaria conseqüències de tota mena, també en la moral ciutadana. Però tornant a la primera... ¿per què Dina Bousselham, politòloga i activista, es cola en els esforços del consell de ministres?. La fiscalia va remetre aquest divendres un escrit al Suprem considerant que la instrucció del ‘cas Dina’ (una de les moltes peces derivades de la investigació a l’excomissari José Manuel Villarejo), sí, el que afecta el vicepresident Iglesias, està incompleta i hauria de tornar a l’Audiència Nacional per aclarir si Bouselham vol anar o no contra el seu excap, el líder de Podem. Ella ha de declarar a l’Audiència i no al Suprem –segons el ministeri públic– si creu Iglesias responsable que el contingut del seu telèfon suposadament robat, amb imatges de caràcter personal i també captures de pantalla de converses en què participava el cap dels morats, acabés en alguns mitjans de comunicació que van optar per publicar-ho. Si aquesta tesi esgrimida per la fiscalia és adoptada també per l’alt tribunal quan faci públic el seu criteri, una opció que és possible, part substancial del destí judicial del vicepresident segon (i per tant l’estabilitat de la coalició) quedaria en mans de Dina. Per això el seu nom ha entrat, remarcat, a les agendes oficials de l’Executiu central. Ella ho hauria de confirmar, si ho ratifica el Suprem i de forma definitiva si considera necessari procedir contra Iglesias, ja que sense la seva denúncia les figures penals que miren d’atribuir-se al vicepresident perdrien força. Bousselham, que actualment dirigeix ‘laúltimahora.es’ –una publicació de l’òrbita de Podem–, ja va escriure una carta al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, en què mostrava la seva voluntat de no actuar contra el polític per haver tingut la targeta del seu mòbil un temps (a ell li va entregar l’expresident del Grup Zeta) i no haver-l’hi donat abans. Però també és veritat que ella, en seu judicial, ja s’ha contradit unes quantes vegades en les seves declaracions sobre aquest difícil afer. ¿Què farà ara si torna a ser cridada a declarar?. El seu nom, ‘Dina’, dona nom a un cas i està apuntat a les agendes del Govern amb interrogants. Al costat de les paraules ‘pressupostos’ i ‘confinament’.

El confinament, els diners i Dina (Bousselham)

Poc després de fer un any de les últimes eleccions generals, la coalició sobreviu amb tensions, però sembla acostar-se a la permanència

Evitar la tancada social per Covid, aprovar els PGE i clarificar el futur judicial d'Iglesias, prioritats de l'agenda governamental

El més llegit