Les claus del pla contra les 'fake news' del Govern

El pla del Govern per frenar les ‘fake news’ va revolucionar dijous passat l’arena política. La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del ‘Procediment d’actuació contra la desinformació’ aprovat pel Consell de Seguretat Nacional va desencadenar un torrent de crítiques cap a l’Executiu. No obstant, ¿quines són les claus d’aquest mecanisme contra les notícies falses? ¿Què busca el Govern? El Govern de Pedro Sánchez va informar dijous passat que aquesta iniciativa sorgeix com a «resposta directa» a una petició de la Unió Europea per desenvolupar «plans nacionals coordinats contra la desinformació». Referent a això, van informar que la seva finalitat és «evitar la ingerència estrangera en processos electorals, així com detectar campanyes promogudes des de l’exterior que puguin danyar els interessos nacionals» d’Espanya. L’Executiu de coalició esgrimeix que aquest pla està recolzat per l’article 20 de la Constitució espanyola, que recull el dret a «rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió». D’aquesta forma, fonts del Govern van insistir que l’objectiu és «lluitar contra les campanyes de desinformació que atemptin contra aquest principi. Documento Título del documento (Auto) Ver pdf ¿Qui coordinarà aquest pla? El procediment publicat en el BOE estableix que els organismes competents seran el Consell de Seguretat Nacional i la Secretaria d’Estat de Comunicació, principalment, que podran recórrer a altres autoritats públiques o a referents en la matèria del sector privat i de la societat civil. L’òrgan en el qual es coordinarà tota l’activitat serà la Comissió Permanent contra la Desinformació, que estarà sota la coordinació del secretari d’Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, i sota la direcció ordinària de Miguel Ángel Ballesteros, director del Departament de Seguretat Nacional. Els dos càrrecs depenen directament de la Presidència del Govern i, per tant, sota el control d’Iván Redondo, cap de Gabinet de Sánchez. A més, també formaran part d’aquesta comissió el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat –del Ministeri de Justícia–, la Direcció General de Comunicació, Diplomàcia Pública i Xarxes –del Ministeri d’Exteriors– i la Secretaria d’Estat de Transformació Digital i Intel·ligència Artificial –del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. ¿Com es farà? L’ordre publicada en el BOE recull quatre nivells d’actuació davant la desinformació. En un primer nivell, tots els actors anteriorment esmentats s’encarregaran del «monitoratge i vigilància», així com de l’«alerta precoç» de possibles campanyes de desinformació tant en l’àmbit nacional com a través del Sistema d’Alerta Ràpida (RAN) de la UE. A més, també investigaran l’origen, el propòsit i el seguiment que pugui tenir aquesta campanya per decidir si elevar-la al següent nivell. Una vegada que la proposta arribi al nivell 2, s’avaluarà les conseqüències i l’impacte de la campanya i es faran propostes de possibles mesures de mitigació i coordinació interministerials, totes, coordinades per Oliver. En aquest punt, el director del Departament de Seguretat Nacional podrà activar ad hoc una cèl·lula de coordinació contra la desinformació i la Secretaria d’Estat de Comunicació iniciar una campanya de comunicació per contrarestar les ‘fake news’. El següent esglaó, el nivell 3, queda en mans del Comitè de Situació, que haurà de gestionar l’estratègia i política dels aspectes de la crisi, així com adoptar les mesures necessàries d'acord amb el marc per a una resposta conjunta. L’últim nivell, el quart, està reservat a la resposta política que es pugui donar a una campanya de desinformació en la qual hi hagi una «atribució pública a un tercer Estat». En aquest cas, l’òrgan encarregat d’adoptar mesures seria el Consell de Seguretat Nacional. ¿I els periodistes? Sent una iniciativa que afecta el sector de la informació, l’ordre amb prou feines fa menció a la intervenció de periodistes en el procés de detecció de les ‘fake news’. Els mitjans de comunicació, les plataformes digitals, el món acadèmic, el sector tecnològic, les organitzacions no governamentals i la societat en general tenen un paper essencial en la lluita contra la desinformació», assenyala l’escrit publicat en el BOE. No obstant, assenyala que aquestes figures tan importants per a «la identificació i no contribució a la seva difusió, la promoció d’activitats de conscienciació i la formació o el desenvolupament eines per evitar la seva propagació en l’entorn digital», només intervindran en el procés si la Comissió Permanent contra la Desinformació considera que la seva col·laboració pot ser «oportuna i rellevant».

Les claus del pla contra les 'fake news' del Govern

La resposta a les campanyes de desinformació queda en mans d'Oliver i Redondo

L'Executiu assegura que la iniciativa és una «resposta directa» a una petició de la UE

El més llegit