La futura llei d’educació que s’està cuinant al Congrés eliminarà la referència expressa que el castellà sigui la llengua vehicular en l’ensenyament, fruit d’un acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC que busca blindar la immersió lingüística a Catalunya, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar, fins i tot amb ingenieria legislativa. Fonts republicanes expliquen a EL PERIÓDICO que han pactat una esmena amb els partits que sostenen el Govern per canviar el redactat de la norma, que obligarà els alumnes i les alumnes a conèixer perfectament tant el català com el castellà, una cosa que ja succeeix en l’actualitat.

Una vegada que la llei entri en vigor, els estudiants de Catalunya hauran d’acabar l’ensenyament secundari obligatori amb la competència linguística requerida tant en català com en castellà. Si algun alumne o alumna té carències en algun dels dos idiomes, els centres educatius impulsaran mesures per compensar les llacunes. L’objectiu és el ple domini bilingüe. És a dir, la immersió continua vigent, però serà flexible i compensada.

L’acord polític suposa un nou gest d’acostament de socialistes i podemistes amb ERC en vigílies de la primera votació dels Pressupostos del 2021. Els republicans encara no han confirmat si presentaran una esmena a la totalitat a aquests comptes, una cosa per a la qual tenen de termini fins divendres. Serà el dia abans, dijous, quan la iniciativa sobre la immersió lingüística es voti en la ponència del Congrés que està analitzant les esmenes a la llei educativa, que serà la vuitena norma del ram des dels anys 70.

Ara mateix, tal com està redactat el projecte de llei, les administracions educatives han de garantir «el dret dels i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris». «El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d’acord amb la normativa aplicable», destaca. Una vegada eliminada la menció expressa al castellà, es blinda tant la immersió lingüística catalana com la llei catalana, que estableix que a Catalunya la llengua vehicular per a l’aprenentatge és el català. 

Reaccions

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha afirmat en un tuit que «més enllà del soroll hi ha política», amb referència al debat sobre aquesta esmena. Per la seva banda, el portaveu parlamentari d’Unides Podem, Pablo Echenique, ha assegurat que desconeix l’esmena esmentada, però ha afegit que «caldrà estudiar-la». «Nosaltres, a diferència dels partits de la dreta, no estem en contra de la immersió, perquè pensem que beneficia les files treballadores», ha argumentat.

Per la seva banda, el líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha mostrat la seva total oposició a aquesta esmena perquè, segons la seva opinió, «suposa l’expulsió del castellà» de les aules catalanes. El Govern també busca els vots de Ciutadans per tirar endavant els Pressupostos.

La llei vigent

En l’actual llei educativa –la LOMCE, més coneguda com a ‘llei Wert’ pel cognom del llavors ministre d’educació del PP que va emprendre una guerra contra el català– s’estableix que «el castellà és llengua vehicular de l’ensenyament en tot l’Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus estatuts i normativa aplicable». La LOMCE va incloure molts articles, que després van ser anul·lats pel Tribunal Constitucional, com el que instava l’administració educativa a «garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable».

El Constitucional també va anul·lar l’article pel qual les comunitats pagarien el centre concertat o privat a aquelles famílies que no poguessin escolaritzar els seus fills en una escola pública amb el castellà com a llengua vehicular. L’anomenat ‘xec Wert’ va ser sol·licitat per 154 famílies, que representen al 0,04% de l’alumnat. Una sentència judicial va obligar els centres a donar un 25% d’hores en castellà a les famílies que així ho requerissin. En l’últim curs escolar, 12 famílies ho van sol·licitar (cosa que representa un 0,35% dels centres).