El populisme d’extrema dreta que Donald Trump ha propugnat durant aquests quatre últims anys ha influït de manera molt rellevant en els partits d’aquest espectre polític a tot el món. A Espanya, l’expansió de Vox ha coincidit amb el mandat del president dels EUA i el seu ascendent ha sigut transparent. Els dirigents de la formació ultra no ho han amagat en cap moment. Van copiar els eslògans de Trump (cal «Fer Espanya gran una altra vegada», igual que el ‘Make America great again’), la seva manera d’utilitzar les xarxes socials i van replicar alguns dels seus arguments ideològics, tot i que en ocasions els costi trasplantar-los des dels EUA. Aquest diari ha analitzat les similituds entre els dos moviments polítics amb l’ajuda de diversos especialistes.

El sentiment identitari i la desconfiança davant la immigració són els dos elements comuns principals entre el trumpisme i Vox, segons la majoria dels analistes consultats. La formació ultra va començar a trobar el seu lloc quan l’independentisme català va explotar i es va celebrar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Un any després, els de Santiago Abascal van entrar per primera vegada a les institucions a l’aconseguir 12 diputats al Parlament andalús. En aquella campanya es van posar com a missió «salvar la nació espanyola» i van transmetre nombrosos missatges xenòfobs (els immigrants són «invasors» que substituiran els treballadors espanyols), per captar el vot de la por. «La culpa no és de l’espanyol, és del nou. Això és més fàcil que buscar solucions i demanar esforços», afirma Cristina Monge, politòloga i professora de sociologia a la Universitat de Saragossa. «Des d'aquí continuen amb el proteccionisme de treballadors i productes: diuen allò d’‘Espanya, primer’, igual que ‘America first’, continua.

Els experts veuen més difícil que la formació d’Abascal aconsegueixi que quallin el missatge de treure importància al canvi climàtic i, sobretot, les crítiques al globalisme, aquí amb el focus posat a la Unió Europea. «Els espanyols històricament han estat molt agraïts als ingents ajuts de Brussel·les. Encara sona massa artificial i l’estan adaptant», afirma Juan Tovar Ruiz, professor de relacions internacionals a la Universitat de Burgos.  

En el fang

En política no és només el que es diu, sinó també com es diu, i Carmen González Enríquez, investigadora principal del Reial Institut Elcano, destaca la «influència importantíssima» que ha tingut Trump en «la dialèctica». «Aquesta manera de parlar de la immigració, del ‘virus xinès’, de referir-se als dirigents d’altres partits, en general ha contagiat la política de tot el món», diu. Ella ho detecta en Vox, però no creu que hagi afectat altres partits a Espanya. En canvi, alguns dels entrevistats assenyalen que aquestes maneres també han calat en el PP, en concret en la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Monge creu que «Trump ha contaminat a nivell global, aquí en concret a Vox, i Vox, per proximitat amb el PP, a Ayuso». «La seva manera de gestionar la pandèmia, amb xocs permanents amb el Govern i arribant a qüestionar les decisions del Ministeri de Sanitat em recorda a la creació dels ‘fets alternatius’ de Trump», concreta la professora. 

Per a Íñigo Errejón, diputat de Més País i doctor en Ciència Política, «amb Ayuso és impossible debatre, igual que passa amb Trump, perquè no entren a contrastar dades ni a respondre a fons». «Tot ho porten al fang. El president dels EUA, en vista d’una pregunta difícil d’un periodista, ataca el periodista. Vox fa el mateix amb la premsa i Ayuso també, quan un diputat a l’Assemblea li demana retre comptes per una decisió sanitària o econòmica. Ho vam veure en el debat d’investidura, quan li vaig demanar explicacions per l’escàndol d’Avalmadrid», explica. A més, apunta, tant Ayuso com Abascal de seguida es presenten com a «víctimes», igual que Trump. «El líder de Vox es va fer l’ofès després d’escoltar Pablo Casado a la moció de censura. Abascal puja i insulta tothom, però quan Casado li replica llavors es posa a somiquejar», continua. 

Segons fonts del gabinet d’Ayuso, aquestes crítiques a la presidenta «dibuixen un fals perfil de frontisme» i es deuen a «un estil propi, defensa els seus principis sense complexos i no s’acovardeix en els debats». Tampoc en el PP nacional veuen cap semblança. Segons Valentina Martínez, portaveu d’Exteriors dels conservadors al Congrés, Trump «no és exemple de res per al PP», però sí que reconeix que el full de ruta del dirigent nord-americà ha sigut calcat per Vox. «Ho intenten copiar tot i que crec que aquest discurs anti-tot i en negatiu no funciona a Espanya», apunta. 

¿I si perd?

Segons José Pablo Ferrándiz, investigador principal de Metroscopia, el discurs catastrofista que Abascal va filar a la moció de censura («contra Europa, la immigració i la sanitat universal») serveix a Vox per abonar el terreny de cara a «futurs més foscos» que pot portar la crisi per la Covid-19. Ferrándiz considera que una derrota de Trump pot afectar negativament el creixement de la formació ultra, una cosa que rebutja González Enríquez. L’especialista en opinió pública i migracions recorda un baròmetre del Reial Institut Elcano en què els votants de dretes només van donar un 3,7 al dirigent nord-americà mentre que van premiar l’alemanya Angela Merkel amb un 7 i al francès Emmanuel Macron, amb un 6,2. «El seu estil i missatge provoquen rebuig», remarca. Ferrándiz estima, en canvi, que «Vox pot quedar-se coix» si el republicà no segueix a la Casa Blanca. «És diferent tenir com a referent el líder de la primera potència mundial que [Viktor] Orban, el primer ministre d’Hongria», afirma.

«No conec ningú que m’hagi dit que ens vota per Trump», respon Iván Espinosa de los Monteros, portaveu de Vox en el Congrés quan se li planteja la qüestió. Segons la seva opinió, les anàlisis que fan «les elits dels mitjans de comunicació, les elits financeres i les elits dels instituts d’ánalisis» són «simplistes» i no reconeixen que en aquests moments hi ha un debat entre «globalistas i sobiranistes». 

«Si no guanya Trump, serà una mala notícia per a la defensa de certs valors i es perdrà una veu que ha donat una resposta frontal al consens progre, aquest que està basat en el multiculturalisme, les fronteres obertes, la ideologia de gènere...», afirma. «Trump ens ha assenyalat el camí i hem vist que la seva resposta té sentit. Per això a Trump i a nosaltres ens vota la classe treballadora», afirma. Creu que, tard o d’hora, aquestes idees també seran majoritàries a Espanya perquè els ciutadans ja s’han adonat que «el PP i el PSOE són el mateix».