A sis mesos de l’1-O, les relacions entre la postconvergència i ERC eren pèssimes. Cap novetat. Però les baralles entre les dues faccions del mateix Govern amenaçaven de malmetre el referèndum. Els republicans es queixaven que les conselleries postconvergents no feien res. Una queixa que, a la fi, va acabar amb la remodelació de l’Executiu del 14 de juliol, a menys de tres mesos del dia D. Els seguidors del PDECat, per la seva banda, criticaven a Oriol Junqueras que no volgués firmar cap ordre. La situació estava enrocada i, llavors, un dels lloctinents en aquell moment del president republicà, juntament amb David Madí, en altre temps assessor àulic d’Artur Mas, van proposar fer un pas de rosca a la idea de l’‘estat major’, que fins aquell moment ja operava.