El PDECat busca la remuntada

Un dels fenòmens més paradoxals de la política catalana d’aquesta dècada que ara acaba ha sigut veure com el ‘corpus’ teòric que va liderar Catalunya durant gairebé 30 anys, en dues etapes, ha desaparegut totalment del radar. En una espècie de pacte amb el diable, el pensament polític sobre el qual es va sustentar el pujolisme i el masisme, en tot just quatre anys, ha passat a ser mera anècdota a canvi de mantenir la presidència de la Generalitat. Fins al punt que l’evolució puigdemontista del PDECat, és a dir, Junts, es dona a conèixer com un partit de «centreesquerra». Aquest model de país convergent, és a dir, socialdemòcrata, a dir de molts dels seus protagonistes, i de centredreta per a la resta de la humanitat, és el que el PDECat, ara i després de trencar amb Carles Puigdemont, intenta treure de la «invisibilitat», com apunta una veu del partit demòcrata. «Només demanàvem una cosa: respecte», explica aquesta font sobre les negociacions amb Junts per Catalunya que, finalment, van portar al cisma, amb bronca judicial pel nom inclosa. Després de la ruptura, el PDECat va entendre que «les concessions ideològiques s’havien acabat». «No ens definim a partir del que fa Junts, tenim discurs propi. Som el que som gràcies a CDC, al seu llegat polític, no a l’organització del partit», apunta un exconvergent, desmarcant-se de la corrupció de l’antic partit hegemònic. «Tots els que estem ara al PDECat iniciem el camí amb la crisi del 2008. N’hi ha altres que mantenen exalts càrrecs de l’època fosca de CDC», apunta en referència, òbviament, a Junts. El model de país que proposa el PDECat sonarà conegut als ‘boomers’, no tant als de la ‘generació Z’: la participació publicoprivada; l’escola catalana, entenent dins de l’esquema la concertada; la protecció de les institucions d’autogovern... A això es complementa la creença que «la independència no es produirà demà, per la qual cosa cal consolidar la governança». Junts, en mans d’ERC I per damunt de tot, «la centralitat». »Junts s’ha escorat en l’arc parlamentari per la qual cosa només pot pactar amb ERC. Es dona la paradoxa que s’obstinen per vèncer ERC, però al final han de fer el que Esquerra els diu, si volen tenir la presidència,» manté aquesta veu del partit. I posa com a exemple la regulació dels preus de lloguer: «La política de vivenda no la pot fer una de les parts implicades», amb referència al Sindicat de Llogaters. Un desig de centralitat que els fa «únics, perquè ERC apel·la a eixamplar la base, però no a situar-se al centre». Les armes amb què compten per obtenir aquesta visibilitat són escasses. «Mantenir un perfil propi al Parlament», on dins del grup parlamentari de JxCat es mantenen lleials un parell de vots i, sobretot, al Congrés. «Allà, la meitat del grup és del PDECat i, a més, queda per davant gairebé tota la legislatura i uns Pressupostos per negociar», pondera una altra veu demòcrata. Totes dues, amb tot, coincideixen que aquest perfil propi es marcarà «sense grans estridències. Això no va amb nosaltres». La «purga» de Chacón El PDECat, sense cap representant al Govern després de «la purga feta amb el cessament d’Àngels Chacón», es va desmarcar de com el Consell Executiu havia gestionat el tancament de l’hostaleria durant 15 dies per la pandèmia i va reclamar més ajuts al sector. ¿Quin paper jugarà Artur Mas en aquesta ‘remuntada’? «Amb ell, però no a càrrec d’ell. Jugarà el paper que ell vulgui. Seria injust penjar-li a ell tota responsabilitat del que passi, vagi bé o vagi malament», sentencien a la seva seu del carrer de Calàbria, façana Llobregat, just davant de la d’ERC. De moment, el PDECat, que és el que té els drets electorals, ja té candidata, la mateixa Chacón. A Junts continuen esfullant la margarida.

El PDECat busca la remuntada

Els hereus del CDC busquen recuperar el llegat polític de la força després del cisma amb JxCat

Apel·len al 'model de país' convergent i a la centralitat per consolidar la gestió diària

El més llegit