Nou estat d’alarma, però amb característiques molt diferents al que va entrar en vigor a mitjans de març. Menys estricte i amb molt més marge d’actuació per a les comunitats autònomes, que majoritàriament han anat demanant els dos últims dies tornar a aquesta eina excepcional. El Govern ha après unes quantes coses del precedent de fa set mesos, amb una alarma que el Congrés va anar prorrogant cada 15 dies, de vegades de forma agònica, i ara no vol tornar a passar pel difícil tràngol parlamentari. L’Executiu defensa que la nova eina, que entrarà en vigor aquest diumenge després de ser aprovada per un Consell de Ministres extraordinari i inclou un toc de queda obligatori entre les 23 de la nit i les 6 del matí a tot el país, duri fins al pròxim 9 de maig, més de sis mesos, i així ho demanarà a la Cambra baixa aquesta setmana.

Les principals mesures, explicades per Pedro Sánchez després de la reunió de l’Executiu a la Moncloa [aquí en PDF], són cinc. Les autoritats delegades seran els presidents autonòmics (a diferència de l’anterior alarma, en què la responsabilitat va recaure bàsicament sobre el ministre de Sanitat, Salvador Illa), i els territoris hauran de prendre les seves decisions en cooperació amb el Govern, al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS). La circulació estarà prohibida entre les 23 i les 6 hores a tot Espanya, tret de les Canàries.  En aquesta franja, només es podrà transitar per causes justificades, com adquirir medicaments, anar a treballar i cuidar persones. Però les autonomies podran ampliar o restringir aquest termini en una hora.

Les comunitats també podran limitar la sortida i entrada dels seus territoris, totalment o parcialment, ja sigui en l’autonomia al complet, en un municipi o en un barri. En quart lloc, els territoris podran restringir les reunions a un màxim de sis persones o fins i tot menys, tret que es tracti de convivents.  

I finalment, el Govern, en una iniciativa sense precedents, aprovarà la pròrroga de l’alarma dimarts en el Consell de Ministres per uns dies després (dijous, previsiblement) demanar al Congrés una extensió de sis mesos, fins al 9 de maig. Tot i així, per evitar que se’l pugui acusar d’evitar retre comptes, Illa compareixerà cada 15 dies a la Cambra baixa, i en principi els governs autonòmics haurien de fer el mateix als seus respectius parlaments. Els presidents de cada comunitat podran activar o desactivar les restriccions durant el temps que duri l’alarma, en funció de la realitat epidemiològica dels seus territoris. Ara bé, d’entrada, en aquests primers 15 dies d’aplicació d’aquest reial decret, entra en vigor el toc de queda nocturn (amb la possibilitat de modulació una hora amunt o avall) a tot Espanya menys a les Canàries. Serà ja a partir de la pròrroga quan les autonomies podran aixecar o mantenir aquesta mesura. 

«Donada la gravetat de la situació, l’eficàcia contrastada de l’estat d’alarma, atesa la petició majoritària de les comunitats per a la seva entrada en vigor, sol·licito als grups parlamentaris que aquesta mesura compti amb un aclaparador suport. Ho exigeixen els ciutadans per donar un horitzó de tranquil·litat i certesa», va assenyalar Sánchez. «Si la situació de la pandèmia ho permet, el Govern d’Espanya aixecarà l’estat d’alarma sense demora. Ni un dia més, ni un dia menys en la vigència d’una eina eficaç en la lluita contra la Covid-19», va afegir el president, que ha situat com a objectiu d’aquesta mesura arribar a una «incidència acumulada en els últims 14 dies per sota de 25 casos per 100.000 habitants». En l’actualitat, la mitjana espanyola és de 362 casos. 

El suport parlamentari

Sánchez ho té molt més fàcil que fa uns mesos per aconseguir la pròrroga de l’estat d’alarma, que en tot cas no afectarà les eleccions catalanes del pròxim 14 de febrer, van deixar clar fonts de la Moncloa i detalla el BOE en una disposició addicional. Falta per veure com la majoria dels partits acullen la proposta llançada aquest diumenge, que suposa actuar en la línia del que han portat a terme Itàlia i França, que han aprovat estats d’alarmes molt llargs. Però Cs ja va anunciar el divendres que recolzaria la pròrroga. I aquest diumenge, la seva líder, Inés Arrimadas, va reafirmar el suport. El PNB també s’avindria a secundar-lo, ja que Euskadi va ser la primera comunitat que va sol·licitar l’alarma, i el Govern basc va aplaudir la mesura després d’escoltar Sánchez. Catalunya es va sumar després a la petició per establir un toc de queda, cosa que prefigurava el suport dels diputats de JxCat i ERC.

Només amb els escons dels taronges i els nacionalistes bascos, l’Executiu té assegurada l’extensió temporal, però la Moncloa remarca la importància que el PP hi voti a favor. No obstant, cap de les autonomies governades pels conservadors ha sol·licitat l’alarma, a diferència de la resta, i fa uns mesos Pablo Casado va ser molt crític amb aquesta eina constitucional, votant en contra de les pròrrogues les dues últimes vegades, una cosa que dificulta que ara s’hi afegeixi. El Govern, en tot cas, creu que seria capital aconseguir el seu recolzament, perquè baixaria el soroll polític, en aquests moments a nivells altíssims, al voltant de la lluita contra la pandèmia. Sánchez, de fet, va parlar aquest diumenge amb Casado, però no va voler revelar el contingut de la conversa amb el cap de l’oposició, que aquest dilluns aclarirà què pensa votar. «M’agradaria poder comptar amb el seu recolzament, perquè són mesures que facilitaran molt la presa de decisions a aquests governs. Els partits que es qualifiquen d’Estat han de recolzar», va assegurar el cap de l’Executiu.

Peticions en cascada

En un primer moment, Sánchez es volia esperar a la conferència de presidents, que se celebrarà aquest dilluns, per aprovar l’estat d’alarma en el Consell de Ministres ordinari de dimarts. Però la cascada de peticions perquè fes el pas, amb Espanya arribant al pic de la segona onada i batent rècords diaris de contagis, han fet que decidís avançar la mesura. El text es va conduir amb el màxim zel, i de fet els ministres el van rebre en mà al començament de la reunió del Gabinet, per evitar filtracions. I aquesta vegada no n’hi va haver, a diferència del que va passar al març. El decret compta, a més, amb l’aval del Consell d’Estat, que va dictaminar a favor de manera urgent, igual que l’Advocacia de l’Estat.

El primer territori a demanar l’alarma va ser Euskadi, després que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc anul·lés les restriccions socials que havia ordenat el govern autonòmic. El van seguir Astúries i Extremadura, a què es van afegir diverses comunitats també governades pels socialistes, i també Catalunya, que com Euskadi vol que les competències del règim excepcional estiguin delegades en el seu govern, a diferència del que va passar entre el març i el juny. La reclamació ha sigut atesa, ja que el reial decret concedeix poders a les autonomies per confinar de nit, perimetrar tot o part del seu territori i limitar les reunions.

En total, 10 comunitats més la ciutat de Melilla van demanar de manera formal l’alarma. Però cap del PP, cosa que pot dificultar la posada en pràctica del nou escenari. Sobretot, a Madrid, un territori que ha fet de la batalla amb Sánchez en les mesures contra el coronavirus la seva bandera, reclamant limitacions més suaus i tardanes del que volia el Govern, malgrat liderar durant un temps les taxes de contagi.

En una reunió telemàtica posterior, per informar amb més detall del contingut del decret aprovat, fonts del Govern van descartar que cap dirigent autonòmic, com Isabel Díaz Ayuso, s’hagi de desmarcar d’aquestes mesures. «Al nostre país no està passant res diferent de la resta d’Europa.  Fa uns dies la cancellera alemanya va arribar a un acord amb les ciutats. Nosaltres tenim gairebé el model alemany, en el sentit que no es poden sostreure competències de les comunitats autònomes», van indicar, incidint també que la norma comptarà amb un règim sancionador que les comunitats també podran graduar.

El decret també avala la possibilitat de confinar per zones bàsiques de salut, com ha fet Madrid. Ayuso, en una entrevista a la nit a Telemadrid, va aplaudir l’alarma perquè permet flexibilitat a les autonomies i dona «seguretat jurídica» i permetrà a la comunitat i al Govern «treballar junts».  Però alhora, la presidenta madrilenya va titllar la mesura de «fracàs que podia haver-se evitat», perquè és un llast a la «imatge» d’Espanya.  

Un termini en estudi

«El termini no és inamovible», va assenyalar Sánchez sobre els més de sis mesos de pròrroga. «Si podem superar abans l’emergència plenament, deixarà d’aplicar-se immediatament. Però aquest és el termini que considerem ara com ara necessari partint de la ciència i les recomanacions dels experts, que estimen que aquest és el temps que necessitem fins a començar a superar no només la segona onada actual sinó l’etapa més nociva de la pandèmia», va continuar el president».

Sánchez també va traslladar la seva creença, però no seguretat, que l’objectiu es podrà aconseguir «sense recórrer al confinament global, sense paralitzar la vida del país, que és la mesura més costosa des del punt de vista econòmic i social». Segons Illa, la meta és «doblegar la corba i tenir un Nadal el més normalitzat possible».

«Vull demanar al conjunt de la ciudadania el següent –va assenyalar Sánchez–. No hi ha confinament general en aquest nou estat d’alarma, però com més ens quedem a casa i menys contactes tinguem, més protegits estarem i més protegirem els nostres éssers estimats i la salut de tothom».