Paloma Román: «Els polítics no mostren ni responsabilitat ni ètica»

A la politòloga i directora de l’Escola de Govern de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Paloma Román, no li sorprèn l’allau de lectors irritats amb les constants baralles de la nostra classe política mentre el coronavirus s’accelera a tot el país. Li hem preguntat com veu les coses. ¿Què està passant perquè els ciutadans considerin que els polítics són un dels principals problemes del país? Estem en un moment àlgid de la política com un espectacle cada vegada més negatiu i és lògic que els ciutadans estiguin sense nord, cansats i farts. La situació és crítica per una emergència sanitària greu i per això té més impacte veure que els polítics es continuen barallant al marge del sofriment de la població. Això augmenta molt la desafecció. ¿Aquest malestar es dispara en situacions de crisi? Evidentment, perquè se suposa que els polítics hi són per solucionar els conflictes i en canvi assistim a una baralla infantil que obvia els veritables problemes dels ciutadans. «La crispació i el divorci entre els governants i els ciutadans és un caldo de cultiu per al populisme» ¿La classe política està dividint la societat espanyola? Alguns estudis fets abans de la pandèmia indicaven que els nostres polítics estaven més polaritzats que els ciutadans. Aquest antagonisme ha estat caracteritzant la política espanyola des del 2004. Quan arriba la crisi del coronavirus, els individus se senten units per una tragèdia comuna. Això agreuja la sensació d’afartament. No entenen l’espectacle polític mentre se’ls diu que d’aquesta ens en sortirem units. Diu que la polarització arrenca el 2004. La situació de crispació comença a pujar de to de manera sostinguda a partir del 2004, després dels atemptats de l’11-M i, sobretot, arran de les eleccions que donen el triomf a José Luis Rodríguez Zapatero. Des d’aquell moment no hi ha hagut cap treva. ¿Qui es beneficia de la crispació? En termes generals i a llarg termini, ningú. Els polítics la mantenen perquè creuen que obtenen rèdits electorals a curt termini, però obre una bretxa cada vegada més gran entre polítics i ciutadans. ¿I quin és el risc? Quan la ciutadania s’allunya dels seus representants poden donar-se situacions d’abstenció electoral i per a la salut democràtica no és bo el divorci entre polítics i ciutadans. Després hi ha una altra amenaça, perquè aquesta desconnexió pot fer aparèixer fenòmens messiànics i és un caldo de cultiu per al populisme. ¿El clima polític actual té a veure amb el final del bipartidisme? Abans ens queixàvem de les majories absolutes i del rodet parlamentari, de manera que el multipartidisme no és dolent, perquè hi ha més veus, però el que han de fer és buscar consensos. Veiem una baixa cultura democràtica en els nostres líders i que no s’han adaptat al nou model. «Vivim un moment àlgid de la política de l’espectacle. És lògic que la gent n’estigui farta» ¿Com es pot rebaixar el nivell de tensió? Els polítics haurien de ser més responsables. Ocupen una posició de lideratge fonamental per ajudar a aconseguir objectius col·lectius. Si no exerceixen aquest lideratge no mostren ni professionalitat ni ètica. Haurien de deixar de pensar en com mantenir-se en el dia a dia i no permetre que pugi la tensió a mesura que s’acostin les eleccions a Catalunya, per exemple. És terrible viure així quan hi ha una emergència sanitària i econòmica. ¿Quina responsabilitat tenim els mitjans de comunicació en la desafecció política? Molta. Els mitjans de comunicació a Espanya fan el que anomenem un ‘periodisme de trinxera’, és a dir que, o bé segueixen a polítics o els marquen l’agenda. La prova és que abans de sentir un tertulià a la ràdio o a la televisió ja saps el que dirà. Els mitjans són un actor més de distorsió i de lluita permanent, alineant-se a un costat o a l’altre. Haurien d’aportar un extra d’informació o d’opinió que permeti al ciutadà reflexionar sobre diferents visions, perquè són molt importants en els processos de socialització política.

Paloma Román: «Els polítics no mostren ni responsabilitat ni ètica»

Entrevista la directora de l'Escola de Govern de la Universitat Complutense de Madrid

El més llegit