'CAS 3%'

El jutge imputa l'exgerent de CDC Germà Gordó en el 'pitufeo' del partit

El magistrat el cita per al 30 d'octubre per idear i posar en marxa «una estructura per finançar il·legalment» el partit

El jutge investiga l'«estructura multicanal» utilitzada per Convergència per a presumptament finançar-se de forma il·legal

gordo

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha imputat l’exgerent de CDC Germà Gordó en la peça separada del ‘cas 3%’ en la qual investiga si el partit va blanquejar diners a través de donacions dels seus dirigents que després els tornava, en una pràctica coneguda com a ‘barrufeig’. El magistrat, que l’interrogarà el dia 30, ha fet seva la petició del fiscal anticorrupció José Grinda, basada en la declaració prestada fa tres dies per l’extresorer de CDC Daniel Osàcar.

Com a mostra de la seva disposició a col·laborar amb la investigació, Osàcar va identificar Gordó com «la persona que directa i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i en va dirigir la implementació», afirma el jutge que investiga l’«estructura multicanal» posada en marxa per CDC per finançar-se il·legalment mitjançant diverses vies que van tenir una «evolució sofisticada d’altres anteriors més elementals». Eren pagaments encoberts al partit sota l’aparença de donacions a les seves fundacions CatDem i Fundació Fòrum Barcelona; recepció de grans quantitats de diners en efectiu, i triangulació amb empreses que assumien pagaments a terceres persones per serveis prestats al partit.

Gràcies a «aquests manejos, CDC generava i tenia quantitats de diners en efectiu, no declarats, procedents d’empreses que buscaven, a l’entregar-les, ser beneficiades en la contractació pública o congraciar-se amb els jerarques del partit». Amb el ‘barrufeig’ es feien «aflorar els diners procedents del delicte» mitjançant donacions de persones pròximes al partit en el compte convergent. Se’ls tornaven en efectiu.

Sorprenent homogeneïtat

El jutge considera incriminatori que les donacions tinguessin una «sorprenent homogeneïtat» (3.000 euros), i que es produïssin en dates pròximes. No es corresponien amb quotes d’afiliats, ni aportacions al partit realitzades pels seus càrrecs electes amb càrrec als seus salaris públics. Tampoc obeïen a una campanya pública de donacions demanada per CDC als seus militants.

El jutge i el fiscal van viatjar dimarts a Barcelona per interrogar Osàcar i evitar que problemes tècnics obliguessin a un nou ajornament de la diligència. L’extresorer va confirmar que existia «una operativa dissenyada amb la finalitat de rentar diners generats per CDC de forma il·lícita i, d’aquesta forma, gràcies a les ‘donacions’ aconseguides, aconseguir quadrar els dèficits pressupostaris que cada any es generaven per la diferència existent entre els ingressos previstos amb els realment generats pel partit».

Gordó proporcionava cada any (almenys en el 2008 i el 2010) una llista de potencials «donants» entre membres i simpatitzants de CDC que va encomanar a Osàcar que cridés personalment per sol·licitar-los 3.000 euros mitjançant xec bancari nominatiu que després els reintegraria en mà en efectiu.

Una persona del Departament de Comptabilitat de CDC, que no ha pogut ser identificada, li va donar l’efectiu necessari per cobrir aquests xecs i, conforme a l’ordenat per Gordó, l’extresorer els va començar a rebre de qui va acceptar participar-hi. S’estenien i firmaven rebuts per l’entrega del xec nominatiu, però no del reembors. La quantitat que no es va reintegrar es va tornar a Gordó.

Ja pendent de judici

Gordó ja estava imputat a la peça principal del ‘cas 3%’. El jutge De la Mata la va donar per conclosa al juliol i va proposar jutjar-lo, al costat d’Osàcar i el també exgerent del partit Andreu Viloca, així com unes altres 29 persones físiques i 16 de jurídiques, entre elles Convergència i el PDECat, per finançar «almenys durant 11 anys» Convergència «il·legalment i en forma encoberta». 

A la peça del ‘barrufeig’ declararà aquest dilluns Viloca. Hi estan imputats els exgerents convergents i 12 exdirigents del partit, entre ells quatre exconsellers, tot i que Osàcar va exculpar-ne alguns, a l’explicar que no tots van acceptar la devolució.

La fiscalia demana processar el clan Pujol

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l’Audiència Nacional que confirmi el processament de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i de la seva família, a qui el jutge va proposar jutjar per formar una presumpta organització criminal per enriquir-se durant dècades mitjançant activitats relacionades amb la corrupció.
En un escrit datat el passat 3 de setembre, Anticorrupció s’oposa al recurs que va presentar la família Pujol davant la secció tercera de l’Audiència Nacional, a la qual sol·licita que segueixi endavant amb el procediment i assegui l’expresident, la seva dona, Marta Ferrusola, i els set fills a la banqueta dels acusats.
La tinent fiscal anticorrupció, Belén Suárez, al·ludeix en el seu escrit a «l’actuació conjunta» de la família Pujol quan «a la recepció de fons, el seu repartiment, incloses les consignes d’actuació respecte dels mateixos, que va permetre l’ocultació de l’existència dels fons, amb el que això significava». Recorda que tots els membres de la família van ser titulars de comptes a l’entitat AndBank que van obrir entre 1990 i 1992 i que van cancel·lar «en les mateixes dates», entre octubre i desembre del 2010. «Simultàniament», segueix l’escrit, van obrir comptes en una altra entitat, Banca Privada d’Andorra, i després «tots van traspassar els seus fons a fundacions panamenyes» per «obtenir més opacitat».
El jutge d’instrucció va processar el clan pels delictes d’organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. EFE