No soc jo, ets tu

Les discussions de parella generen malentesos. Les dues parts solen acabar la discussió amb idees molt diferents sobre la transcendència del que acaba de passar. I en moltes ocasions, per molt que es digui de forma acalorada, passa poc. ¿Què ha passat aquest dijous en el Congrés? Aparentment, Pablo Casado ha trencat amb Santiago AbascalPablo CasadoSantiago Abascal. «Fins aquí hem arribat», ha dit el líder del PP al seu homòleg de Vox, en la segona jornada de la moció de censura del partit ultra, un debat llarg i inútil, encara més en plena segona onada de la pandèmia, del qual Abascal ha sortit amb els mateixos recolzaments que va entrar: els seus 52 diputats. El dirigent d’extrema dreta ha reaccionat ofès, amb incredulitat. L’ha agafat desprevingut l’actitud de Casado, que durant anys ha evitat entrar al cos a cos amb Vox, un partitl’origen del qual està en el PP, del qual el PP depèn per governar en la majoria de territoris on governa i que es nodreix, sobretot,d’antics votants del PP. Sent un orador parlamentari molt modest, les mancances del qual han quedat patents durant aquesta moció, Abascal s’ha limitat a dir: «No m’ho esperava». I també: «Estic perplex». No obstant, ha insistit que mantindrà la relació a Madrid, Andalusia i Múrcia, on els conservadors ostenten el poder gràcies a la ultradreta. Per «responsabilitat». Així que la ruptura, en el fons, no ha sigut tan forta. De perjudicat a revelació Totes les anàlisis prèvies a aquesta moció coincidien, una cosa que passa poques vegades en la política espanyola, tan donada a les trinxeres: el principal perjudicat seria Casado. Es donava per fet. Davant l’envestida d’Abascal, el president del PP podria fins i tot perdre el lideratge de l’oposició. Però Casado, que fins a l’últim moment, a la mateixa tribuna, no ha anunciat que votaria en contra de la iniciativa de Vox, ha fet una cosa completament atípica des que està al capdavant del seu partit: enfrontar-se clarament, sense complexos, a la ultradreta, apilant un argument rere un altre per justificar la seva nova posició. Diuen que aquesta ha sigut la seva millor intervenció en els poc més de dos anys que fa que està al capdavant del PP. Poques vegades els seus diputats havien aplaudit el seu líder amb tanta convicció. Sobretot, després d’escoltar crítiques a Abascal que podrien haver pronunciat perfectament els grups d’esquerra. Com aquesta: «La seva és una Espanya a garrotades, en blanc i negre, una Espanya de violència i por». O aquesta: «Defenso la llibertat i la tolerància amb cada persona, tingui el color de pell que tingui, resi el déu que resi, estimi la persona que estimi i somiï en la llengua que somiï». Les fosques relacions A diferència de l’esquerra, la dreta no sol airejar les seves diferències. Gairebé sempre es posa d’acord, per governar o per fer oposició. Per això ha sorprès tant l’actitud de Casado, que tot just començar a parlar ha assenyalat, solemne, que havia arribatl’«hora de posar les cartes cara amunt». Ha carregat tota la culpa del tomb en la relació a Abascal, un dirigent que provoca «pèrdues de temps enmig d’una pandèmia», que «recita gestes bèl·liques» quan l’únic que té és «molt soroll per no res», que «prefereix sepultar l’interès nacional sota l’interès propi» i enarbora un discurs «antieuropeista». Un dirigent, en fi, que manté fosques relacions amb altres partits, perquè en realitat, ha insistit Casado, Vox «ofereix a l’esquerra una garantia de victòria perpètua». Abascal, sense saber molt bé què dir («no m’ho esperava, de veritat que no m’ho esperava», ha insistit amb dolor), ha optat per una sortida clàssica entre els suposadament ofesos: avisar que la vida de l’altre, a partir d’ara, serà molt pitjor, que es penedirà d’haver fet aquest pas. «¿Saben a què sonen aquests aplaudiments? –ha preguntat als diputats del PP-. A la música del ‘Titanic’, mentre s’enfonsa». Davant la intensitat del que acabava de passar, potser l’únic moment de veritat ressenyable en una moció de censura que fins aleshores només havia servit perquè l’extrema dreta exhibís les seves perilloses obsessions sense límit de temps, la intervenció de Pablo Iglesias ha passat sense pena ni glòria. El vicepresident, que ha volgut participar en el debat per evitar que tot el protagonisme dins del Govern recaigués sobre Pedro Sánchez, ha lloat el gir de Casado, interpretant el paper d’amic que ofereix la seva espatlla sense que l’hi hagin demanat. Ha sigut estrany. «Brillant», ha dit Iglesias al líder del PP. «Però arriba tard», ha afegit. «Floreros» i «figurants» Tot i així, Unides Podem havia aconseguit descol·locar hores abans Abascal. Ha estat al principi del matí, quan per part de la formació morada han intervingut quatre dones, en lloc del seu portaveu parlamentari, Pablo Echenique, per remarcar el «masclisme» de l’extrema dreta. El dirigent ultra ha reaccionat anomenant-les «figurants» i «floreros» d’Iglesias, el «mascle alfa». La diputada Lucía Muñoz ha dit que Vox volia convertir la política «en un ‘after’». Sisplau. Un respecte per als ‘afters’, que estan passant per un moment molt complicat.

No soc jo, ets tu

L'enfrontament entre Casado i Abascal és com una discussió de parella en la qual un ataca, l'altre s'ofèn i al final canvien poques coses

El més llegit