L’oposició està sempre limitada pel rellotge. El Govern intervé sense límit de temps quan compareix en el Congrés, però l’oposició ha de cenyir-se a marges estrictes. La batalla sol ser desigual. Però no en les mocions de censura. Aquí el grup que la proposa pot parlar tant com vulgui, i per partida doble, a través de qui la presenta i qui es postula per substituir el president. Mai Vox havia tingut un aparador d’aquest tipus, mai abans s’havien escoltat les seves furioses diatribes d’extrema dreta tan a fons en el Parlament, durant més de tres hores i mitja en els seus discursos inicials, primer Ignacio Garriga i després Santiago Abascal, amb els diputats presents (només la meitat, a causa de la pandèmia) escoltant en silenci, sense cap esbroncada, com la formació ultra carregava contra tot.