‘Los Borbones en pelota’, sense essa, que és com ho escrivien l’Arxipreste d’Hita i Cervantes abans que l’expressió es vulgaritzés, va ser publicat el 2012 per la saragossana Institució Fernando el Católico, editorial de llibres inesperats, però el seu èxit va ser tan immediat que es van esgotar molt aviat les existències. El natural és pensar que la raó que aquell llibre meravellosament editat sigui avui una cobejada peça extinta són les 81 aquarel·les que conté, 81 escenes dels suposats vicis sexuals d’Isabel II, una més dels Borbons que han sortit a la carrera, caricatures en què l’última reina d’Espanya, a partir de maldients rumors, va ser ridiculitzada en orgies de mal gust (mai falta la zoofília en aquestes ocasions, com molt bé podria explicar Caterina la Gran, perseguida sempre per aquesta llegenda), però en justícia cal dir que empal·lideixen al costat del text, un caramel enverinat, dit això com el més gran dels elogis cap a Isabel Burdiel, l’autora.