El 'torn autonòmic': així trien les comunitats els jutges dels seus tribunals

Si el poder judicial és un dels tres poders sobre els quals descansa l’Estat, també és l’únic que no té rèplica als territoris autonòmics. Les comunitats tenen el seu propi poder legislatiu, els parlaments; el seu propi poder executiu, els governs; però el poder judicial, que és exclusiu, estén les seves branques als territoris a través dels Tribunals Superiors de Justícia. És per això que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan de govern dels jutges, és el que decideix quins magistrats ocupen els seus seients, i el grau d’incidència de les autonomies a l’hora de seleccionar els jutges es redueix a la possibilitat de proposar alguns candidats. En concret, les assemblees i parlaments de les comunitats autònomes intervenen en la designació d’un de cada tres integrants de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia corresponent. Poden elegir una terna de candidats, però serà l’òrgan de govern dels jutges el que finalment decideixi entre els tres proposats. Ara, amb la independència judicial una altra vegada en el punt de mira, el Govern de la Comunitat de Madrid ha aprovat un projecte de reforma de la llei orgànica del poder judicial per eliminar la possibilitat que les autonomies proposin els seus candidats. Al seu lloc, el terç de les places que es triava d’aquesta manera es farà ara «per concurs». Es tracta d’una iniciativa que, una vegada aprovada per l’Assemblea madrilenya, haurà d’anar al Congrés perquè es prengui en consideració. La coalició del PP i Ciutadans que governa Madrid va presentar l’avantprojecte el desembre del 2019, i l’abril d’aquell mateix any va rebre l’aval del CGPJ. És ara, en plena baralla política per la renovació del poder judicial, quan ha decidit impulsar-la. Participació «limitada» El mateix CGPJ ja va assegurar llavors, a l’informe sobre la proposta de la Comunitat de Madrid, que la participació de les autonomies és de «caràcter doblement limitat». Tot i que el «torn autonòmic» havia rebut crítiques per part de la doctrina, «la intervenció del CGPJ sempre s’ha entès i exercit en plenitud, sense que la terna d’origen parlamentari es pugui construir com a limitadora de la potestat de nomenament» de l’òrgan de govern dels jutges partint de mèrit i capacitat. La proposta de les comunitats és preceptiva, però en cap cas vinculant, i és possible fins i tot sol·licitar-los una nova terna si es considera que cap dels candidats compleix les condicions. I ha ocorregut nombroses vegades, com recordava el mateix CGPJ: el 2005 amb els candidats proposats pel Parlament Basc; el 2001 amb la terna del Parlament d’Extremadura; o el 2018 quan una de les candidates proposades per les Corts valencianes no complia els requisits. L’informe va comptar amb un vot particular a què es van adherir sis vocals més demanant rebutjar la proposta de reforma perquè «sacrifica l’única i molt limitada competència autonòmica sobre el poder judicial» i acusava el mateix organisme de «falta de sensibilitat autonòmica». Catalunya i l’Estatut En el sistema d’elecció dels jutges dels Tribunals Superiors de Justícia també va tenir un intent de «reforma» a Catalunya. Un dels articles de l’Estatut del 2006 que van ser declarats inconstitucionals recollia que l’elecció dels presidents de sala els faria el CGPJ «amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya». El TC va declarar nul l’article que recollia la definició d’aquest Consell de Justícia i, per extensió, els articles que permetien a aquest òrgan intervenir en nomenaments i permisos de jutges i magistrats. Perquè el poder judicial és únic i cap òrgan, tret del CGPJ, pot exercir la funció de govern dels òrgans que l’integren.

El 'torn autonòmic': així trien les comunitats els jutges dels seus tribunals

Les comunitats poden proposar alguns candidats per als tribunals superiors, però el CGPJ en té l'última paraula

La Comunitat de Madrid impulsa una reforma legal per eliminar l'escassa capacitat de decisió autonòmica

El més llegit