El PSOE tornaria a guanyar les eleccions generals, i amb un ampli marge sobre el PP. Segons el baròmetre d’octubre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), els socialistes obtindrien el 30,8% dels vots, davant el 18,9% que recolliria la formació de Pablo Casado. Les posicions es mantenen respecte a anteriors estudis, només que en aquesta ocasió l’avantatge de  Pedro Sánchez sobre els populars s’estreny mínimament: la bretxa entre els dos grans partits era al setembre de 13,4 punts, i ara és d’11,9. O sigui, s’escurça un punt i mig. Els canvis es produeixen a les dues següents places, ja que la ultradreta de Vox es col·loca de nou en tercera posició (12,5%), com van llançar les urnes del 10 de novembre del 2019, i Unides Podem torna a ser quart (11,7%). 

L’última enquesta de l’organisme públic [aquí en PDF], realitzada sobre 2.924 entrevistes i entre l’1 i el 7 d’octubre, recull l’efecte de la sentència de la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat i, d’un pèl, la possibilitat de la imputació del vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, pel ‘cas Dina’. Just el mateix 7 d’octubre, mentre Sánchez donava compte del pla de recuperació dissenyat per absorbir els fons europeus, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón elevava una exposició raonada al Suprem perquè decideixi si investiga el líder d’Unides Podem per la presumpta comissió de tres delictes en la causa relacionada amb el robatori del mòbil de la seva exassessora Dina Bousselham el 2015. L’alt tribunal encara no s’ha pronunciat. L’estudi sí que no capta la declaració de l’estat d’alarma a Madrid capital i en vuit municipis més, decretat divendres passat, dia 9. 

El 30,8% que el CIS de José Félix Tezanos atribueix al PSOE l’octubre del 2020 és la pitjor estimació per a la formació de Sánchez des del gener passat, realitzat en paral·lel a una investidura que es va demorar dos mesos des de les eleccions generals. El primer mes de l’any, els socialistes es van situar en el 30,4%, però a partir de llavors, i en plena pandèmia, va orbitar entorn del 31% i el 32% (en concret, el màxim va ser el 32,1% de juliol). En el sondeig de setembre, el PSOE es va col·locar en el 31,5%, i ara cau set dècimes, fins al 30,8%. En tot cas, el CIS ve atorgant a Sánchez un resultat per sobre del que va tenir a les urnes del 10-N, quan va aconseguir el 28%. 

El PP, que fa un mes estava en el 18,1%, creixeria ara una mica més que el que s’encongeix el PSOE: vuit dècimes, fins al 18,9%. En tot cas, aquesta xifra continua quedant-se per sota de la seva dada a les urnes (20,81%). 

Vox també s’estira en aquest baròmetre. Passa de l’11,7% i la quarta plaçaal 12,5% (vuit dècimes més) de l’octubre i la tornada a la tercera posició, la que ocupa al Congrés des del 10-N, quan va recollir el 15,08% de les paperetes. Un augment que arriba just la setmana prèvia que es discuteixi i es voti la moció de censura que tindrà com a candidat el líder de la ultradreta, Santiago Abascal, i que amb seguretat no prosperarà. 

El tercer partit de la dreta, Ciutadans, que des de l’alarma ha anat fent un gir estratègic, centrant-se i intentant exercir un paper de frontissa, surt més mal parat d’aquest baròmetre. Del 10,6% de l’últim estudi retrocedeix fins al 8,8% que obtindria avui (la mateixa dada que al juliol), de manera que es trenca la seva ratxa alcista. Es manté, doncs, com a cinquena formació de l’hemicicle. Aquest percentatge, no obstant, està per sobre del 6,8% del 10-N. 

L’ascens de Vox i l’erosió d’Unides Podem retorna Pablo Iglesias al quart esglaó, amb l’11,7% dels vots, quan al setembre estava en el 12,2%. Mig punt menys. El percentatge queda per sota del 12,86% de les generals. És a dir, que els dos socis de la coalició governamental, el PSOE i UP, pateixen erosió i baixen entorn de mig punt respecte a l’anterior baròmetre. 

El més mal valorat, Abascal

Entre les formacions minoritàries del Congrés, creix lleugerament ERC, del 2,8% al 3,3%, mentre que JxCat avança una dècima (de l’1,7% a l’1,8%), el mateix que li passa al PNB (passa de l’1,2% a l’1,3%). Més País-Compromís, la coalició que lidera Íñigo Errejón, guanya 0,3 punts, fins a l’1,8%. 

D’entre els líders, el més ben valorat és el president del Govern, amb un 4,5 (una dècima menys que al setembre), seguit per Inés Arrimadas, a la qual els enquestats li assignen un 3,5, davant el 3,7 del baròmetre anterior. També baixa lleugerament Pablo Casado (del 3,2 al 3,1), mentre que Pablo Iglesias es manté en el 3,3. El més mal qualificat és Santiago Abascal, amb un 2,4, tot i que creix una dècima respecte al mes anterior. També Sánchez és el preferit per dirigir el país pel 25,3% dels ciutadans. Al líder del PP el cita el 9,1% i a Arrimadas, el 8,6%. 

El baròmetre d’aquest mes incorpora la valoració dels 22 ministres del Govern de coalició. La més ben puntuada és la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, amb un 5. La segueixen, empatats, amb un 4,7, els titulars de Sanitat i Defensa, Salvador Illa i Margarita Robles. El polític català sobreviu, per tant, a la crisi de la Covid i es col·loca com un dels membres del Gabinet més apreciats. També rep bona valoració una altra de les ministres més visibles, la de Treball, Yolanda Díaz (4,6), que és, al seu torn la integrant morada de l’Executiu amb millor qualificació. Per darrere, queden el responsable de Ciència, Pedro Duque (4,4); la vicepresidenta primera, Carmen Calvo (4,3), i el titular d’Inclusió, José Luis Escrivá (4). 

Al següent esglaó se situen el gruix de ministres: la portaveu, María Jesús Montero, i el responsable d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb un 3,9; Teresa Ribera (Transició), Reyes Maroto (Indústria), Arancha González Laya (Exteriors) i José Luis Ábalos (Transports), tots amb un 3,8; Alberto Garzón (Consum), Isabel Celaá (Educació) i Carolina Darias (Política Territorial), amb un 3,7. En el 3,5 se situen els titulars de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i Igualtat, Irene Montero. I a la cua, Pablo Iglesias (Drets Socials), Juan Carlos Campo (Justícia), Manuel Castells (Universitats) i Luis Planas (Agricultura), amb un 3,4 de nota. 

Sánchez genera molta o bastanta confiança en el 29,6%, pel 67,9% que li manifesta la seva desaprovació. Casado obté una pitjor imatge: genera confiança al 10,9%, i el contrari a un aclaparador 85,9%. 

Més inquietud per la Monarquia

Respecte als problemes dels ciutadans, se situa en primera posició la crisi econòmica. Inquieta el 39,6%. El segueixen els perills per a la salut de la Covid-19 i la falta de recursos per fer front a la pandèmia (38,3%). Les dues qüestions queden davant de l’atur (25%) i el mal comportament dels polítics (20,7%), la sanitat (20%) i els problemes polítics en general (18,9%). La inestabilitat política preocupa l’11,8%. I tot i que a la part baixa de la taula es col·loca la Monarquia, sí que experimenta un petit creixement: del 0,5% de setembre a l’1,1% d’octubre. 

El CIS incorpora diverses preguntes sobre la Covid. Una de les conclusions més rellevants és que fins al 62,4% dels ciutadans afirmen que caldria prendre «mesures més exigents» per contenir l’avenç de la pandèmia, per un 20,1% que entén que es pot seguir com fins ara. Un percentatge, el 62,4%, que indica la tolerància dels espanyols cap a les restriccions, malgrat el discurs de la presidenta de la Comunitat de Madrid, que les veu com una maniobra contra la «llibertat».

A més, un 43,8% dels sondejats no estarien disposats a vacunar-se tan bon punt estigui disponible. Al setembre, era el 40,3%. Al 69,1% li agradaria que el Govern i les comunitats actuessin «en col·laboració» davant la Covid, davant un 16,6% que voldria que liderés la lluita l’Executiu de Sánchez i només un 5,9% que cita les autonomies.