Així confirma el Suprem la corrupció de la 'Gürtel' que va fer fora el PP del poder

Quan t’enfrontes a 1.843 folis, fer-ne un resum és complicat, però té l’avantatge que sempre hi ha alguna cosa que et pot anar bé. Aquesta és l’estratègia elegida pel PP i el seu expresident Mariano Rajoy davant la sentència del Tribunal Suprem que es va donar a conèixer dimecres, que ratifica que dirigents autonòmics i municipals del partit, d’acord amb Francisco Correa, «van parasitar» les institucions per adjudicar a qui volien, després del corresponent pagament de comissions, l’obra pública licitada, i, per tant, confirma pràcticament les condemnes imposades per l’Audiència Nacional. Com si això no fos prou greu per justificar la moció de censura que va fer fora del poder a Rajoy el 2018, tant ell com el partit es remeten a l’argument que la sentència els dona la raó en part, tot i que no sense efectes pràctics. Diu: «No pot afirmar-se l’autoria del PP com a autor de delictes de corrupció i prevaricació irregular, quan la possibilitat que fos destinatari de suborns no va ser objecte d’acusació, al no sol·licitar-se la seva condemna en aquest sentit i haver sigut portat al procés com a partícip a títol lucratiu, cosa que pressuposa que el beneficiari no només no va participar en el delicte sinó que va desconèixer la seva comissió». Restituir els diners Assenyala que només s’ha condemnat «a la restitució del rebut a títol gratuït» i que «per a aquesta condemna a la restitució no és necessària ni una gota de culpabilitat. Ni tan sols, coneixement. Si a algú li ingressen en el seu compte corrent, fins i tot sense saber-ho, una quantitat de diners que provenen d’un il·lícit penal, ha de tornar-los. Així de senzill». No obstant, als populars ja no els interessa el següent paràgraf, almenys en la segona meitat. Afirma: «No és possible afirmar que el PP delinquís, quan no ha sigut enjudiciat per responsabilitat penal en aquest procés; però de cap manera resulta reprotxable que per configurar el context en què els fets enjudiciats succeeixen, s’esmenti el resultat dels diferents mitjans de prova practicats relacionats amb el PP, quan precisament és el nexe comú que serveix d’amalgama en el conjunt d’episodis i actuacions recollits en la declaració de fets provats». Caixa b i altres delictes No li interessa al PP perquè allà es remet també a les afirmacions que l’Audiència Nacional va fer en la seva sentència relatives que el partit s’havia finançat «almenys durant 18 anys» mitjançant una caixa b. El Suprem entén que, tot i que no se l’hagi jutjat pels delictes comesos, no és «reprotxable» configurar «el context en què els fets enjudiciats succeeixen» amb els «diferents mitjans de prova practicats relacionats amb el PP», cosa que dona carta de naturalesa que l’extresorer Luis Bárcenas portés una comptabilitat paral·lela amb les comissions il·lícites cobrades o, dit d’una altra manera, de la caixa b del partit. Les dues sentències han declarat provat que Correa «mantenia una estreta i contínua relació personal, fins i tot d’amistat, amb alts dirigents del partit, fins al punt de dispensar-se-li un tracte de preferència a la seu central del carrer Génova, entrant i sortint de l’edifici a discreció [...]. Entre el Grup Correa i el PP es va teixir, doncs, una estructura de col·laboració estable, consistent, d’una banda, a la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments, congressos, etc., dins de la normal activitat d’aquest partit polític». I, «de l’altra, es va crear en paral·lel un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants d’aquest partit». ¿Per què no es va jutjar el PP? Arribats en aquest punt, algú podria preguntar-se per què no es va jutjar el partit per tots els delictes comesos pels seus dirigents i l’acusació contra aquest no va anar més enllà de ser responsable civil a títol lucratiu del que la trama corrupta va gastar en actes electorals en dos municipis madrilenys. La resposta és senzilla: no estava previst que un partit polític fos jutjat com a persona jurídica. «En l’època en què succeeixen els fets» enjudiciats, entre el 1999 i el 2005, «no havia entrat en vigor la reforma que en el nostre Codi Penal té lloc mitjançant la llei 5/2010, de 22 de juny del 2010, amb la qual s’introdueix la responsabilitat penal de les persones jurídiques», aclareix el magistrat contrari que quedessin plasmades en la sentència les referències a la caixa b.

Així confirma el Suprem la corrupció de la 'Gürtel' que va fer fora el PP del poder

Rajoy i el seu partit s'aferren que no van delinquir perquè van ser només responsables a títol lucratiu

Els populars obvien que la sentència ratifica els tripijocs entre Correa i càrrecs de la formació

El més llegit