Quatre raons per demanar l'indult per als presos del procés

Quatre peticions d’indult hi ha sobre la taula del Govern. L’advocat penalista Francesc Jufresa va registrar la primera davant el Ministeri de Justícia per als 12 condemnats per l’1-O el 24 de desembre del 2019. El va seguir el sindicat UGT de Catalunya el 16 de juliol del 2020, sol·licitant la mesura de gràcia per a l’exconsellera Dolors Bassa. Els expresidents del Parlament –Joan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach– van fer el mateix amb Carme Forcadell a l’agost. La quarta i última sol·licitud va ser de la Lliga Democràtica un mes després. Camil Ros: «Estem satisfets d’haver obert el debat» ¿Per què consideren necessari presentar l’indult? Abans fins i tot de la mateixa sentència del procés, ja vam estar valorant què podíem fer com a la UGT de Catalunya per bastir ponts i diàleg. Es podria haver plantejat per a més gent, però com que no hi havia consens en aquest sentit, vam decidir preparar la petició d¡indult per a Dolors Bassa. Sempre ha sigut una persona de consens i diàleg. L’exemple és la renda mínima garantida [que impulsa com a consellera de Treball] i que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament. Ha contribuït de manera especial a construir la UGT plural i diversa que tenim i, per això, vam decidir presentar l’indult. El comitè nacional d’UGT de Catalunya ho va aprovar amb més del 90% dels vots. «Podríem haver plantejat l’indult per als presos, però no hi havia un consens intern» ¿Per què l’indult i no una altra fórmula? Per al procés de solucions polítiques, no podem començar pel final, sinó per les solucions individuals. Aquestes poden ser un camí fins que la taula de diàleg pugui trobar una sortida més global. A més, sempre hem pensat que ni la presó preventiva ni la condicional eren unes decisions jurídicament justes. En els debats sobre l’amnistia o la reforma del Codi Penal, no estem ni a favor ni en contra. Si surten de la presó, crec que és un element que ajudarà a trobar solucions. La UGT és la primera organització que demana l’indult. ¿Es van sentir pressionats? En un primer moment sí que hi havia més divisió d’opinions, però ara, vist en perspectiva, veiem que ha sigut acceptat i que és una via. No vam rebre una pressió furibunda, hi va haver crides en un sentit i en un altre... però no és res que no ens hagi passat en un moment o un altre del procés. Sempre hem intentat tenir la ment freda i una posició el més plural possible i amb més tendència a sumar. Com a organització, estem satisfets d’haver obert aquest debat i que, evidentment, si acaba en un resultat positiu, millor. ¿Que Pepe Álvarez hagi sigut més de dues dècades secretari general a Catalunya ha ajudat a implicar la UGT a nivell confederal? Amb ell, totes aquestes coses són molt fluides, no ho negaré. Vull pensar que amb un altre secretari general també hagués sigut possible. Ell ens ajuda per explicar una visió de Catalunya en els àmbits d’influència i govern de Madrid que ell viu directament. Joan Rigol: «M’arriben missatges que s’ho agafen seriosament» ¿Té indicis directes o indirectes que el Govern concedirà els indults? T’arriben missatges –ho diré amb l’expressió popular– de ‘ràdio macuto’, que s’ho prenen seriosament. No és una cosa que diguin que s’arxiva i es podreix, sinó al contrari. Aquest és el missatge que m’arriba, no de forma directa, però sí a través d’alguna gent. Sí, tinc esperances que això es resolgui i es resolgui bé. Tot i que hi hagués informes desfavorables de la fiscalia i el Suprem, ¿creu que el Govern acceptaria la mesura? Crec que el Ministeri de Justícia té una personalitat pròpia que em permet pensar que sí, que no és un ministeri de segon ordre ni de trampejar els temes, sinó que els afronta. ¿Què suposaria l’indult per al conflicte actual? Consolidar una plataforma per avançar a través del diàleg, que es pot consolidar si les institucions que tenen responsabilitats acadèmiques, econòmiques i socials reforcen aquesta actitud. Pot ser no un punt i a part, però sí un punt i coma per trobar una sortida que converteixi el problema en una qüestió no penal, sinó de diàleg polític. ¿Creu que aquesta mesura pot facilitar ponts de diàleg? M’agradaria que els indults fossin el començament d’un pont i que ens sentíssim interlocutors l’un amb l’altre, perquè mentre et sentis adversari, només fixes les teves forces, però si hi ha d’haver una col·laboració en algun punt del procés, has de reconèixer la interlocució de l’un i l’altre. «M’agradaria que els indults fossin el començament d’un pont i que ens sentíssim interlocutors l’un amb l’altre» ¿Què opina dels dirigents que rebutgen l’indult, com Jordi Cuixart? Davant un fet tan dur com és ser a la presó, qualsevol reacció és positiva perquè són actituds de persones que volen donar el millor pel meu país. Quan un pres diu ‘no necessito cap permís per ser lliure perquè em sento lliure’, és un gran exemple d’una fortalesa extraordinària. La persona que diu ‘tinc dos fills a casa que quan els veig és a través d’un vidre perquè no me’ls deixen ni tocar, i vull sortir perquè m’he compromès pel meu país’, és un altre exemple positiu. No es poden contraposar. Francesc Jufresa: «L’amnistia seria acabar amb el sistema democràtic actual» ¿Per què va decidir presentar una petició d’indult per als condemnats per l’1-O? El vaig presentar estrictament per raons de consciència tant jurídica com política. Veient la situació dels polítics presos, com estava anant el judici i l’exabrupte judicial que va fer el magistrat Pablo Llarena renunciant a l’entrega de Carles Puigdemont, vaig suposar que vindria una sentència condemnatòria brutal. Malgrat que va ser menys brutal del que demanava la fiscalia, són condemnes exasperades, desproporcionades, perquè fins i tot, condemnant per sedició, apliquen el tipus més agreujat. Quan veig tot això dic: s’ha de demanar l’indult. La majoria dels presos van rebutjar sol·licitar-lo. Jo era conscient que els polítics no ho demanarien per raons de dignitat política i vaig pensar que aquí jo podia ser útil. Havia seguit amb atenció el procediment judicial i vaig fer la petició d’indult expressant aquestes raons d’utilitat i interès públic, amb raons constitucionals i jurídiques. ¿S’ha posat en contacte amb els condemnats? No. No he parlat amb cap dels presos. No he presentat l’indult per indicació dels presos, ni per indicació dels partits de què formen part. Ho he fet estrictament per raons de la meva consciència professional, jurídica i política. A nivell polític, ¿en què pot ajudar aquesta mesura? Pot ajudar moltíssim. Estem en un moment polític d’una tremenda gravetat per la pandèmia, però també greu per la situació política a Catalunya. Aquest és un dels factors permanents de desestabilització política a l’Estat, i no des de fa uns mesos, sinó que ve de fa segles. Ara tenim, per una sèrie de caramboles històriques, un Govern d’esquerres que no està tancat a buscar solucions polítiques a la qüestió catalana com ha estat la dreta. És un moment perquè un Govern com aquest pugui fer un gest solucionant un problema humà terrible com el que tenen aquestes persones privades de llibertat des de fa més de tres anys. ¿Té esperances que la seva sol·licitud prosperi? Tinc el convenciment que sí, que el Govern concedirà l’indult. Si no total, parcialment. Jo demano l’indult total: de la pena privativa de llibertat i de les penes d’inhabilitació. Pot ser que el donin per a tot o només per a la pena privativa de llibertat, però, en qualsevol cas, a Catalunya seria un factor de distensió i permetria continuar amb aquesta iniciativa del Govern d’asseure’s en una taula de negociació per buscar d’una vegada una solució política per Catalunya. ¿Creu que els informes del Tribunal Suprem i de la fiscalia influiran en la decisió final? No, penso que no influiran en res perquè no són vinculants. L’opinió del Suprem ja la sabem, és la de la sentència, però és que l’indult és una cosa absolutament potestativa de l’Executiu. «La Constitució, reformant-la, pot donar encara molt joc» Els independentistes demanen una llei d’amnistia. ¿Què n’opina? És lògic, perquè els independentistes el que fonamentalment volen és la independència. Les lleis d’amnistia són lleis de final d’una època política, es fan sempre en un període preconstitucional, com va passar a Espanya. Però dir ara que la solució és una llei d’amnistia és dir, naturalment, acabem amb el règim del 78. És lògic que ho diguin, però jo dic una altra cosa. A mi em sembla que la Constitució, reformant-la, pot donar encara molt joc, perquè és la que ha donat un període democràtic més llarg al nostre país. L’amnistia seria acabar amb el sistema democràtic actual. ¿És favorable a una reforma del delicte de sedició? Em sembla bé perquè és un delicte que no s’ha tocat des de fa no sé quants anys. És un delicte que està fet i regulat pensant en l’època política dels pronunciaments militars i s’ha de retocar, establir penes més raonables. Però no treure’l, perquè defensa l’ordre polític i constitucional. La sedició i la rebel·lió sempre hauran de ser en el Codi Penal, el que s’ha de pensar és en una sedició i rebel·lió dels temps s’ara. Si se suprimissin, es produiria un ‘efecte crida’: convidaria que es facin constantment pronunciaments en contra de l’ordre constitucional, i això no hi ha cap Estat que ho resisteixi. Josep Ramon Bosch: «Alguns hem judicialitzat la política catalana. Ara toca fer un ‘reset’» Lliga Democràtica demana l’indult per tots els condemnats pel procés. ¿En què es fonamenta la petició? Ateses les circumstàncies, per la situació que vivim a Catalunya, d’un enfrontament no físic ni civil però sí una divisió molt important entre gent que pensa d’una forma o d’una altra, el fet que hi hagi aquests polítics a la presó no ajuda al que tots busquem, que és desinflamar el procés i girar full al més aviat possible. Entenem que l’Estat ja ha guanyat, aplicant la seva llei i la seva força, i que els presos porten tres anys a la presó i hi ha un dolor intens entre una part molt important de la població catalana. I tot i que alguns, com jo, procedim d’un constitucionalisme molt clar, que fins i tot hem judicialitzat la vida política catalana, creiem que hem de fer un ‘reset’. I el ‘reset’ comença perquè siguin a casa, perquè no ho tornin a fer, malgrat les bravates que solen dir que ho tornaran a fer, i reconstruir Catalunya perquè estem en una situació de decadència absoluta com a societat, tant civil com industrial, política i social. I davant la pandèmia sanitària i la pandèmia territorial que vivim, creiem que és un bon moment per girar full. «Tots hem de reconèixer errors i reconstruir una Catalunya en decadència» Vostè reconeix haver judicialitzat la política en la seva etapa al capdavant de Societat Civil Catalana (SCC). ¿A què es deu ara aquest gir de guió? No parlo en nom de SCC, ja no formo part de la junta. I a més, he sigut durament criticat per molts membres de SCC. És cert que vaig ajudar a constituir-la i la vaig presidir en dues ocasions. En tot cas, és cert que quan vaig ser president vaig presentar demandes i querelles contra alguns dels líders del procés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Tribunal de Comptes. Però el procés, tal com el coneixem, s’ha acabat. Tots els líders del separatisme reconeixen privadament que aquest camí de la independència, tal com s’ha plantejat fins ara, no és factible. No hi ha hagut cap reconeixement europeu, ha ocasionat una clara divisió de la societat catalana i no ha arribat al 50% de l’electorat. Per tant, la via unilateral no té cap sentit. El que hem de fer tots és reconèixer els errors, ells i nosaltres, i reconstruir una Catalunya que, desgraciadament, cau en una decadència i que la negra nit que s’entreveu no és un somni d’una nit d’estiu, sinó una crua realitat. Davant d’això, el que toca és reconstruir, recapacitar, retrobar-nos i tornar a un moment com l’any 77, quan va venir Tarradellas i vam ser capaços tots de trobar-nos. Hi ha veus dins el constitucionalisme que critiquen les peticions d’indult perquè suposen una interferència del poder executiu sobre el poder judicial. Particularment he sigut molt criticat, duríssimament, per gent del món constitucionalista, sobretot des de fora de Catalunya. Crítiques molt dures i desagradables. Però, d’altra banda, també he rebut missatges de gent molt allunyada de Catalunya recolzant l’indult. És l’única mesura que podíem trobar. Hi ha un consens general en la societat catalana del 70% o 80% que volem fer un ‘reset’ i el principal escull en aquests moments són els presos. Alguns hem fet una reflexió llarga: l’Estat de dret ha guanyat d’una forma clara i inapel·lable i ara toca reconstruir. És molt complicat explicar aquesta iniciativa, però també és voluntat dels que som constitucionalistes caminar tots junts. I en aquesta tasca dura, difícil i incompresa per uns i altres, creiem que hi ha la virtut. En el camí de la por, en la centralitat. «He rebut crítiques molt dures i desagradables del món constitucionalista per demanar l’indult» ¿El demanen de forma total o parcial? No entrem en si han de ser només indultats o també inhabilitats. El que volem és, sobretot, girar full al procés i reconstruir Catalunya, volem ser capaços de mirar-nos a la cara amb els sobiranistes i dir: ‘tenim la necessitat de caminar junts’. No hi ha una fonamentació jurídica, perquè el delicte de sedició és molt clar i llargament explicat. En el fons, l’indult és una gràcia que dona l’Estat: hi ha un reconeixement que els presos han complert condemna, ja no hi ha el perill que ho tornin repetir i per això se’ls indulta. Continuen insistint i repetint que ho tornaran a fer i això no ajuda, però també saben que si ho tornen a fer, tornaran a trobar-se amb les mateixes circumstàncies: davant un Estat, unes lleis i una Europa que no donarà recolzament a la via unilateral.

Quatre raons per demanar l'indult per als presos del procés

La UGT, Lliga Democràtica, els expresidents del Parlament i un advocat promouen la mesura de gràcia

El més llegit