Jordi Sànchez: «L'indult dona confort personal, però no ajuda a resoldre el conflicte»

-¿Podria concretar com es fa efectiva l’anomenada «confrontació intel·ligent» amb l’Estat? ¿Amb una mobilització permanent, fent actes d’insubmissió, amb un bloqueig a l’economia espanyola, ocupant l’aeroport...? -En cada moment prenem les decisions que ens permeten ser més forts socialment i políticament. Crec que el que vam viure entre el 2014 i el 2017 va ser un bon exemple de confrontació intel·ligent: vam guanyar el relat, vam evidenciar les debilitats de l’Estat, vam mostrar força al carrer i majories clares a les urnes. A la independència només hi arribarem si no ens posem de perfil i pleguem les veles davant la confrontació i l’embat que l’Estat ens fa a tots els fronts. JxCat es proposa recuperar la iniciativa que vam perdre a partir de mitjans d’octubre del 2017. -¿Hi ha una majoria social a Catalunya disposada a accions de desobediència o boicot per aconseguir la independència? ¿Aquesta eina suma o resta recolzaments socials al projecte? -En democràcia les majories s’han de tenir a les urnes. La desobediència civil i la mobilització permanent es regeixen per altres patrons. Els objectors i insubmissos, per exemple, mai van ser majoritaris entre els joves de l’època. Els seguidors de les marxes de Luther King, tampoc. La funció de la desobediència és remoure els fonaments de les injustícies. No fa falta que sigui majoritària, però no pot substituir el mandat de les urnes. La combinació de desobediència, dret a la protesta i les urnes suma, segur, suport social a una causa justa. El procés ho ha demostrat. -Aquest divendres, el Rei va ser a Barcelona i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va cremar una imatge del monarca. ¿Creu que aquest tipus d’accions beneficien l’independentisme? -Sincerament, crec que ni sumen ni resten. Em preocupa molt més la retirada d’una pancarta crítica amb el Rei per evitar que el Monarca la llegís. Si no defensem la llibertat d’expressió estem perduts. -L’expresident Quim Torra es queixa que l’autonomia és el principal fre a la independència. Llavors, ¿és millor no disposar de l’actual autonomia política? -Jo no soc l’autor d’aquesta idea. Això l’hi hauria de preguntar a ell. -¿Vostè hauria mantingut la pancarta dels presos al Palau de la Generalitat malgrat que la junta electoral, consellers, serveis jurídics i el Síndic de Greuges, entre d’altres, li van recomanar que la treiés? -El que no hauria fet mai és inhabilitar un polític electe per haver posat una pancarta, i menys encara el president d’un Govern. -Si tiren endavant la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal i els indults, ¿es podrà dir que és un avenç o només es consideraria positiva l’amnistia? -L’indult segur que dona confort personal, però no ajuda a resoldre el conflicte. Necessitem passa pàgina de tota la repressió i judicialització. ¿Què fem si no amb els més de 2.850 processats? ¿Com evitem que les multes del Tribunal de Comptes pel 9-N i l’1-O arruïnin la vida a desenes de famílies? ¿Com permetem que els que són a l’exili tornin sense risc de presó? ¿Com fem que els policies processats per la violència que van provocar les ordres dels seus caps l’1-O puguin finalitzar el seu processament? Només l’amnistia permet tancar tantes ferides. -L’exconsellera Dolors Bassa ha afirmat que no pretén ser Nelson Mandela, que els presos estan millor a casa i que benvinguts els indults. ¿Què n’opina? -La Dolors és una dona que admiro per la seva actitud vital i política i vull recordar que ella diu que el seu desig és l’amnistia. En tot cas, Mandela tampoc volia ser a la presó. No conec cap pres polític que digui que està millor a la presó que a casa. En tot cas, jo segur que no. -El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, vaq proposar en una entrevista a EL PERIÓDICO reprendre la taula de diàleg amb l’Estat després de la situació d’interinitat del Govern. ¿Què n’opina? -JxCat sempre estarà a punt per buscar una solució dialogada al conflicte. Espero que els que volien la taula com un esquer electoral hagin sortit escaldats. El diàleg per resoldre el conflicte és massa seriós per deixar-lo en mans dels que l’anuncien irresponsablement, com si fossin xulos de barri lluint la foto d’un cotxe nou que ni tenen ni estan en disposició de tenir per si sols. Hem de ser més responsables tots i menys electoralistes. -¿Per què no vol que Junts vagi en coalició amb el PDECat, que és d’on venen bona part dels càrrecs del Govern que s’hi han adherit? -És temps de fer partits nous, de regenerar velles maneres de fer i ser en política i, sobretot, evitar repetir velles maneres de fer en política que van acabar malament. Comencem la casa bé. La transversalitat de Junts per Catalunya l’acabarà convertint en el gran partit del país. Qualsevol independentista demòcrata té un lloc a Junts per Catalunya. A les llistes segur que es veurà. -El Parlament ha debatut aquesta setmana sobre la situació de la salut a Catalunya amb la pandèmia. ¿Està d’acord a reforçar per llei el finançament públic de la salut i blindar també per llei que no hi hagi noves retallades? -El compromís de JxCat amb un sistema de salut universal, de qualitat i gratuït és total. L’única llei que blinda de manera efectiva el finançament públic de la salut són els pressupostos. I per evitar retallades fan falta dues coses: que la salut sigui prioritària per al Govern –i per a JxCat ho és– i un bon finançament de la Generalitat. I això avui no es dona. L’amenaça de retallades en salut prové d’un finançament injust i insuficient de Catalunya. -¿Estaria d’acord a apujar els impostos per aconseguir recursos per a la salut, l’educació i els serveis socials? ¿Per què no hi ha cap proposta sobre fiscalitat en la ponència política del seu partit? -El que cal és que la Generalitat disposi de la capacitat normativa i de gestió tributària que avui té l’Estat. Que es permeti gravar des de la Generalitat grans corporacions i transaccions financeres, o que es pugui regular l’impost a la banca com el Regne Unit. Hi ha marge per a nous impostos per finançar polítiques socials si la Generalitat obté competències que avui l’Estat li nega. El Parlament ja va regular en aquesta direcció aprofitant buits normatius i el Constitucional ho va impedir. -¿Què opina de les retallades en salut del Govern d’Artur Mas fa deu anys? -Les primeres retallades les va començar el Govern de Montilla, no ho oblidem. Però per no defugir la pregunta, li diré que les retallades inspirades pel conseller Mas-Colell van ser excessives, algunes injustificades i injustes i sobretot ingènues. Crec que avui els mateixos ho farien diferent. En privat almenys diuen això. «Les retallades inspirades pel conseller Mas-Colell van ser excessives, algunes injustificades i injustes i, sobretot, ingènues» -Treballadors sense equips de protecció, falta de respiradors, falta d’ucis i llits, 18 milions a Ferrovial per a rastrejadors, gestió deficient de les residències, gairebé dos mesos sense responsable de salut pública, plans de retorn a l’escola que anaven canviant... ¿Què n’opina? -Que els governs, tots, van actuar tard i malament és una evidència. Ara, deu mesos després crec que la Generalitat ha fet bastant bé els deures. No podem abaixar la guàrdia, la pandèmia segueix activa però tinc la sensació que la Generalitat té un control més gran de la situació i saben, en general, què s’ha de fer malgrat que algunes mesures no agradin. Encara ens queden mesos de patiment. -En la seva ponència política vostès destinen a la pandèmia nou línies en un text de 51 pàgines. ¿No mereix una mica més d’atenció aquesta qüestió, que ha provocat més de 13.000 morts a Catalunya? -A la pandèmia se la combat amb uns poders públics determinats i actius i amb acció de govern compromesa amb un sistema de salut forta, amb la recuperació econòmica i polítiques de redistribució. Les polítiques de salut, socials, l’impuls econòmic i del benestar i una bona administració conforma el cos ideològic del partit, i se li dediquen gairebé 30 pàgines. -No hem vist que en la seva ponència política diguin si estan a favor o no de la derogació de la reforma laboral del PP. -JxCat porta en el seu programa electoral la modificació de la reforma laboral del 2012. Des del primer dia del Govern de Pedro Sánchez, estem esperant la proposta de modificació o derogació de la llei de reforma laboral. -En la seva proposta política, la paraula ‘vivenda’ apareix set vegades, però no hi ha propostes concretes. ¿Què opina de l’actuació contundent dels Mossos en els desnonaments? -Una ponència política no és un programa electoral. En tot cas, recordo que fa poques setmanes JxCat va apostar per regular per llei els lloguers i evitar abusos dels grans propietaris de pisos. Podríem fer molt més si els pisos de la Sareb els gestionéssim des de Catalunya –la Generalitat i els ajuntaments– i si es posessin a disposició del mercat amb preus socials taxats moltes més vivendes que avui té el banc dolent. Evitaríem sofriment i, sobretot, moltes ocupacions. I a Barcelona, evitaríem moltes ordres judicials de desnonament si Colau oferís vivenda social i allotjament a les famílies que la justícia ordena fer fora de casa seva. Cal abordar el problema des de la complexitat. Sobre l’actuació dels Mossos en els desnonaments, la posició de JxCat és tan clara que va ocupar la portada d’aquest diari dilluns passat. «A Barcelona, evitaríem moltes ordres judicials de desnonament si Colau oferís vivenda social i allotjament» -¿L’expresident Carles Puigdemont ha de ser candidat a les eleccions catalanes, malgrat no poder exercir el càrrec en cas de victòria? -De la mateixa manera que Oriol Junqueras i ell ho va ser el 2017 o en les europees del 2019. ¿Per què no hauria ser-ho ara si ell vol i la militància l’avala? No deixarem d’utilitzar cap dret. Fer-ho seria renunciar a viure en llibertat. Puigdemont serà candidat si vol i la militància l’avala en les primàries. ¿Seria una bona idea l’opció de posar de cap de cartell Laura Borràs, una persona imputada per prevaricació, frau a l’Administració, malversació i falsedat? -JxCat encara no ha començat el procés de primàries i, per tant, no té cap de cartell. En qualsevol cas, el que no és una bona idea és intentar eliminar lideratges polítics independentistes amb informes policials i procediments judicials que se salten les garanties dels investigats. Acabem de veure el cas de Tamara Carrasco, recordem el cas de Sandro Rosell o la mà estesa de Villarejo i el ‘deep state’. Ja n’hi ha prou d’aquesta manera de fer. Hem de plantar cara. «Bon govern, reactivació, redistribució i no encongir-se davant la confrontació. Si ERC i la CUP accepten aquestes premisses, segur que ens trobarem en el Govern» -Ara que Junts s’ha definit com a partit de centreesquerra, ¿podem pensar que subscriuen la proposta de Pere Aragonès d’un tripartit amb la CUP? -JxCat treballa per liderar un govern independentista a la Generalitat que garanteixi quatre idees bàsiques: bon govern, represa econòmica, redistribució efectiva per combatre la crisi social a través de polítiques públiques i que no s’encongeixi davant la confrontació a què ens aboca l’Estat espanyol. Si ERC i la CUP accepten aquestes premisses, segur que ens trobarem en el Govern. -¿Com valora la gestió del Departament de Justícia amb els presos? -Respecte a tot el col·lectiu dels presos, l’objectiu continua sent evitar que la pandèmia s’instal·li a les presons. Són mesures que intensifiquen el nostre aïllament, però que tenen una raó i, en general, són acceptades per tots els interns. Sobre la situació dels presos polítics seguim amb els programes que ja fèiem abans de sortir amb el 100.2 i esperem que el Suprem resolgui sobre la nostra situació.

Jordi Sànchez: «L'indult dona confort personal, però no ajuda a resoldre el conflicte»

El secretari general de JxCat respon a EL PERIÓDICO des de la presó de Lledoners

El més llegit