¿Què és el cas Dina Bousselham i com esquitxa Pablo Iglesias?

El 27 de març del 2019, Pablo Iglesias es personava com a perjudicat en una nova peça del cas Villarejo en la qual s’investigava el robatori del mòbil de l’exassessora de Podem Dina Bousselham. Una causa que des d’aleshores no ha parat de fer girs i que ha derivat en la petició al Suprem per investigar el vicepresident segon del Govern per tres delictes, entre ells denúncia falsa. L’1 de novembre del 2015, Dina Bousselham, assessora llavors d’Iglesias al Parlament Europeu, denuncia davant un jutjat de Madrid el robatori del seu mòbil, l’autor del qual encara es desconeix. El juliol del 2016, ‘OK Diario’ publica missatges del líder de Podem enviats a un xat el contingut del qual era en aquell telèfon. El novembre del 2017, l’excomissari José Manuel Villarejo és detingut i apareixen al seu domicili, entre altres coses, un disc dur i un ‘pendrive’. En els dos suports es troben dues targetes que sota el nom de ‘Dina1’ i ‘Dina2’ recullen contingut del telèfon de Bousselham. La troballa d’aquestes targetes a casa del policia dona peu a que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que investigava ja dotzenes de peces vinculades a l’excomissari Villarejo, n’obri una altra de nova: el cas Dina. Durant la instrucció d’aquesta causa, i com a fruit del narrat davant d’ell i de la fiscalia per diversos testimonis i imputats, es conclou de forma preliminar que la targeta del telèfon suposadament robat a Bousselham va ser remesa de forma anònima a la redacció de l’extinta revista ‘Interviu’, l’editor de la qual, Antonio Asensio, la va entregar a Iglesias el 20 de gener del 2016. L’esmentada revista va decidir no publicar res del seu contingut per entendre que no tenia interès informatiu. Iglesias, per la seva banda, va optar per retenir la targeta de telèfon en el seu poder durant un temps. El jutge, en la seva interlocutòria del 7 d’octubre, diu ignorar quan es va entregar a la seva veritable propietària la targeta, limitant-se a apuntar que va haver de ser abans del 23 d’agost del 2017. Segons va afirmar Iglesias recentment, es va quedar amb la targeta per no sotmetre la seva exassessora «a més pressió», ja que el dispositiu emmagatzemava arxius personals i de caràcter molt íntim de Bousselham i també captures de pantalla que guardava de converses de grups de missatgeria, en els quals apareixia i participava l’actual vicepresident del Govern. El cap dels morats va assegurar haver vist el contingut d’una targeta en bon estat, però quan li va fer arribar a Bousselham, ella va declarar que era «inservible per al seu funcionament». L’exassessora de Podem va canviar aquella versió després que a Iglesias, arran de la seva primera declaració, li retiressin la condició de perjudicat en la causa –que després va recuperar-, exculpant-lo del possible mal al suport digital. Va enviar una carta en la qual assegurava que quan va rebre la targeta aquesta «funcionava» i va poder accedir al seu contingut, tot i que després va deixar de funcionar. Pel que fa als altres camins que va prendre el contingut de la targeta telefònica i la manera en què va arribar en mans de Villarejo, el director i subdirector d’’Interviu’, Alberto Pozas i Luis Rendueles, van confirmar en la seva declaració davant el jutge del cas que van ser ells els que van entregar una còpia al comissari, que els la va demanar, entenent que responien així a un «requeriment policial» d’un agent que estava en actiu. El líder de Podem es va personar com a perjudicat el 27 de març del 2019, un mes abans de les eleccions generals, i va denunciar ser víctima d’una «trama criminal» de les clavegueres de l’Estat, cosa que a més va ser motiu principal de la seva campanya electoral. El jutge li va acceptar llavors la condició de perjudicat, que va mantenir fins que Bousselham va declarar que la targeta que li havia entregat estava feta malbé i va reconèixer, a més, que va ser ella mateixa que havia fet i enviat a tercers algunes de les ‘captures de pantalla’ de les converses on apareixia Iglesias que van acabar publicadess en OK Diario, malgrat que això mateix ho havia negat prèviament davant el jutge. Aquesta última versió de l’exassessora coincideix, en part, amb la tesi que defensa públicament i va defensar davant el jutge García-Castellón l’exadvocat de Podem José Manuel Calvente, que va asseverar que tot aquest cas és un muntatge polític d’Iglesias i el seu equip, sabent, sosté ell, que la circulació d’aquests missatges no es devia a cap conspiració d’institucions de l’Estat, sinó a ‘captures de pantalla’ i retrameses de la mateixa Bousselham o el seu entorn. En el context d’aquestes declaracions, de fa uns mesos, Iglesias va perdre la condició de perjudicat. Això va provocar que la seva exassessora tornés a fer marxa enrere i modifiqués, una altra vegada, la seva versió dels fets en un intent de revertir la situació. Finalment, al setembre, la Sala Penal de l’Audiència Nacional va tornar a considerar Iglesias com a perjudicat en la causa adduint que no hi havia proves que sustentessin les hipòtesis alternatives i advertint el jutge García-Castellón que no «té competències per investigar qüestions alienes a la causa, com, per exemple, si va ser o no Iglesias que va fer malbé la targeta». -Descobriment i revelació de secrets. El jutge considera que Iglesias va accedir sense consentiment a dades i arxius personals de la seva exassessora i va decidir guardar-los-hi. L’acusa d’«apoderament» de material íntim i personal» amb l’agreujant de «raons de gènere». Aquest delicte està castigat amb entre 1 i 4 anys de presó. -Danys informàtics. El magistrat creu que el vicepresident «va procedir a inutilitzar» la targeta del mòbil, tot i que reconeix que no té proves que va ser ell que va provocar els danys al dispositiu. Aquest delicte està penat amb entre sis mesos i 3 anys de presó. -Denúncia falsa o simulació de delicte. Segons el jutge, Iglesias va dissenyar una estratègia per presentar-se com a víctimes de les «clavegueres de l’Estat», cosa que va incloure «l’ús malintencionat del procés penal» al denunciar als tribunals ‘OK Diario’ malgrat que «sabia que Dina era l’origen de la filtració». La denúncia falsa pot comportar fins a dos anys de presó. La simulació de delicte comporta una multa.

¿Què és el cas Dina Bousselham i com esquitxa Pablo Iglesias?

El jutge demana la imputació del vicepresident del Govern per tres delictes després de diversos girs en la causa

El més llegit